29 de nov. 2011

pedreres al món

L'arquitectura de cada lloc conforma una part substancial de la totalitat de la seva cultura. Aquesta, ha generat tot un saber associat a ella, encara present avui en dia, determinant la imatge de cada regió. Fins que no arriba la globalització de la construcció (tant en tècniques com en materials), la lectura de l’arquitectura construïda es relaciona directament amb els seus materials d’origen, en molts casos provinents de pedreres.

La recopilació de les pedreres com a arxius històrics de la nostra cultura permet establir les relacions que es generen entre l’origen i el resultat de l’arquitectura que ens emmarca el món que controlem. No és casual que aquest sigui un dels temes principals de la meva tesi, així com tampoc és casual que existeixin paral·lelismes a altres llocs a milers de quilòmetres de Mallorca.

És el cas de na Peggy B. Perazzo, que comparteix aquesta curolla sobre les pedreres d’Estats Units. Des de fa molts anys s’ha dedicat a recopilar les pedreres primer de la seva zona, i finalment, de la resta del país. A la seva pàgina web, elaborada pel seu home (George (Pat) Perazzo), es poden trobar des de fotografies de cada pedrera, com les dades històriques o com els arxius que recopilen les històries de cada explotació.

Un món totalment desconegut, però alhora com si fos aquí mateix!


Bell Marble Quarry, Columbia, Tuolumne County, California, located in the Marble Quarry RV Park  (R) Peggy B. Perazzo

24 de nov. 2011

Pedrera de Vernissa Vey

Una de les pedreres més impressionants de Mallorca. Actualment activa, es té registre de la seva explotació des de 1969.

Vernissa Vey, Santa Margalida. Foto: Catalina Salvà Matas, 2011

9 de nov. 2011

Bibliografia / BARBA, Rosa, Paisatge de les pedreres de Menorca. Restauració i intervencions, 1999

Publicació sorgida d'un taller del Màster d'Arquitectura del Paisatge realitzat el curs 1996-97, dirigit per Rosa Barba Casanovas, on s'exploraven diferents intervencions a varies pedreres de Menorca.
Es proven diferents representacions i metodologies propositives a les pedreres de S'Hostal, Robadones, Mitjaneta, Alcaufar, Binicalsitx i Santa Ponça.
Trobem també articles imprescindibles de Rosa Barba Casanovas, Francesc Florit Nin o Joan Rita Larrucea, entre d'altres.
És una publicació fantàstica, tant pel seu contingut teòric, com per les reflexions generades sobrela representació de les pedreres i sobre una possible proposta de nous usos.

Bibliografia / BARBA, Rosa, Pedreres en el Paisatge

Article extret de la revista VISIONS, de l'ETSAB
Referència:  BARBA CASANOVAS, Rosa. Pedreres en el Paisatge. A: VISIONS, 2003 n/2 desembre, Barcelona: Edicions ETSAB, Edicions UPC. ISBN 84-8301-717-2
Es pot trobar a: http://hdl.handle.net/2099/10525

27 d’oct. 2011

1000 paisatges per a descobrir

Les pedreres de marès de Mallorca són un dels paisatges desconeguts més identitaris de l’illa, ja que el seu naixement sorgí del propi territori, de la necessitat d’extreure un material de construcció. Aquest material extret va ser el que va generar la gran majoria de construccions rurals i urbanes de l’illa, donant una unitat general a tot el paisatge, que avui en dia encara s’aprecia, proporcionant una paleta de colors estable i permanent a tota l’illa, si més no, a la zona maresenca de l’illa. Des dels seus inicis, les pedreres es situaven a llocs estratègics pel transport i logística del material extret, modelant inicialment gran part dels perfils de la costa mallorquina, i modificant després tot el territori del pla de Mallorca. Actualment, i immersos en una globalització constructiva, va minvant estrepitosament la quantitat de pedreres actives que queden a Mallorca. 

Tot i això, la gran quantitat de pedreres existent al llarg de la història, s’ha fet palès i se’n poden trobar magnífiques restes, però que han quedat immòbils al territori, integrades al paisatge i retornant a ell, establint un veritable cicle equilibrat, recordant a l’equilibri de l’ideal de paisatge, on s’igualaven les accions naturals i humanes, i han tornat a convertir-se en paisatges desconeguts una altra vegada. Aquests nous paisatges desconeguts es situen de manera heterogènia en una gran extensió de l’illa, arribant a determinar fins a 1000 pedreres de marès, en la seva totalitat. Aquestes pedreres, fissures puntuals en el territori, seran les que el definiran, influint en la seva qualificació des de la seva pròpia morfologia, fins a la toponímia que acabaran generant.

® Catalina Salvà Matas / 2011 


17 d’oct. 2011

El mes de les pedreres de marès a IB3

(extret d'ib3noticies.com)

Durant el mes d’octubre, Tots donam una mà la campanya de responsabilitat social corporativa del Grup IB3 es fa ressò de l’activitat de l’associació cultural menorquina, Líthica, que treballa per recuperar i mantenir viva a la nostra ment la feina i costums dels antics trencadors de marès.

Grup IB3 i Líthica han signat un conveni de col·laboració que donarà suport i difusió a la feina de l’entitat sense ànim de lucre que ajuda a conservar un patrimoni únic com són les pedreres menorquines amb centenars d’anys. L’entitat treballa des de fa 17 anys per rehabilitar aquest paratge de forma integral. A més, Líthica també fomenta la connexió entre les pedreres de marès del món per tal de crear una ruta dela Pedrapel Mediterrani. El projecte de Líthica va ser declarat Bé d’Interès Social el 1996 pel Consell de Menorca, en reconeixement a un projecte que permet la visita de més de 15.000 persones l’any.



10 d’oct. 2011

Quan una mirada es transforma en paisatge (o Edward Burtynsky)

A l’actualitat, Edward Burtynsky és un dels fotògrafs (Yann Arthus-Bertrand, Alex S. MacLean) dedicats a la transmissió de paisatges quotidians, abans considerats com a rerefons, oferint-nos noves maneres de mirar, observar, canviant l’enfoc diari de la nostra percepció. L’enfoc que dóna Burtynsky és totalment revelador enfront la seva visió del paisatge, expressada a la pel·lícula documental sobre la seva obra "Paisatges Transformats" (amb el títol original Manufacturated Landscapes molt més explicatiu ja que remet a la transformació manual del paisatge), resumint dues de les més importants concepcions en quant al paisatge: la seva posta en valor i la seva representació.

“Em va succeir una espècie d’epifania anant perdut per Pennsylvania. Vaig girar a l’esquerra tractant de tornar a l’autopista i vaig acabar a un poble (...). Vaig sortir del cotxe i em vaig quedar dret. Era un poble de miners de carbó. Amb un gir de 360º em vaig adonar de que era un dels paisatges més surrealistes que mai havia vist, completament transformat per l’home” explica ell mateix a aquesta pel·lícula*. El simple fet que decideixi fotografiar aquests paisatges, oblidats, als que es gira l’esquena, negats, els posa en valor, tant l’estàtica del moment com les relacions i dinàmiques que els provoquen, ja que sense aquestes no naixerien, no es transformarien, no existirien.

La seva sèrie titulada "Quarries" (pedreres) transmet la bellesa de les pedreres, Burtinsky les representa com a grans espais magnífics, geometries construides de manera natural, que representen el buit de l'excavació. A les seves fotos realment no es poden identificar com a tal, sinó com a veritables paisatges estètics, d'una gran presència. Les pedreres de marès podrien ser perfectament una més de les seves fotografies, convertides en representació no només artística sinó construccions paisatgístiques on trobem grans parts de la memòria del paisatge on s'ubiquen.
Carrara Marble Quarries # 11, Carrara, Italy, 1993 / Iberia Quarries # 2, Marmorose EFA Co., Bencatel, Portugal, 2006 /
Rock of Ages # 15, Active Section, E.L. Smith Quarry, Barre, Vermont, 1991 www.edwardburtynsky.com

* BURTYNSKY, Edward. 2008, A: BAICHWAL, Jennifer, 2008, Edward Burtynsky. Manufacturated landscapes, Mercury Films / Foundry Films, min. 13

9 de set. 2011

Els trencadors de s'Arenal

En paraules de mestre Sebastià Vallespir...
Per estimar una cosa l'han de conéixer...

M'agradaria compartir aquest video on s'expliquen els detalls de l'ofici de trencador, l'ofici que va generar les pedreres de marès. La reflexió final no te preu!


http://jrossellovideo.blogspot.com/

18 d’ag. 2011

Repensar una pedrera de marès... Nou Cementiri a Llucmajor / 2a part

paisatges generats, paisatges oblidats, paisatges regenerats...

A Mallorca hi ha aproximadament unes 1000 pedreres de marès, entre actives i inactives. Aquestes han quedat integrades al paisatge de l'illa, passant desapercebudes. La mirada territorial de les pedreres a Mallorca és el que condueix a la voluntat d'experimentar la transformació d'una d'elles. Es pensa un canvi d'escala on s'apliquen els mateixos criteris de paisatge a un projecte concret.

9 d’ag. 2011

Nova imatge i més continguts!

Aquí teniu la nova imatge del bloc! Amb els apartats de conferències, glossari i cv on podreu saber una mica més.

8 d’ag. 2011

Repensar una pedrera de marès... Nou Cementiri a Llucmajor

Les pedreres actives de les Illes Balears es regeixen pel Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears el qual obliga a realitzar un projecte de restauració de la pedrera si aquesta es vol ampliar. Aquest pla entén com a "projecte de restauració" genèric el rebliment de la pedrera amb material inert (no contaminant), establint com a manera natural d'actuar a les pedreres inactives l'eliminació d'aquestes en el nostre paisatge. Però les pedreres, en realitat són espais d'oportunitat paisatgística i funcional, i més, en la limitació física i material de les illes. Es proposa una modificació dels criteris d'intervenció del Pla, ja que eliminen totalment aquests paisatges creats, matèries de la memòria de la nostra cultura.

El projecte és un intent d'establir criteris d'actuacions possibles, poguent-se estendre i aplicar a tota una cadena d'intervencions a pedreres. Per les característiques de l'espai, la seva ubicació i la situació de mancança d'equipaments del municipi es tria, com a programa del projecte, un cementiri.

El cementiri succeeix com una gran excavació. L'accés esdevé una gran rampa de descens cap al seu interior, en un recorregut sempre descendent. Es treballa en la combinació de dos recorreguts: un de reconeixement progressiu de la pedrera (associat als recorreguts del cementiri on la profunditat de l'excavació és directament proporcional al grau de contacte amb els difunts) i l'altre de trobada instantània de la pedrera (recorregut que no interfereix mai amb el programa del cementiri). El final dels dos recorreguts conflueix a la pedrera, on s'ha potenciat el seu tarannà basat en la verticalitat de l'espai realitzant uns talls en aquest direcció que emfatitzen més la profunditat excavada.

El sistema constructiu es basa en continuar l'excavació, a la pedrera, realitzant una feina de gestió del material extret com a manera de construir els espais del cementiri. Les construccions que trobem sempre responen a la dualitat de construït i excavat, combinant el material extret amb l'excavació com a generadora dels espais. La pedrera és sempre present i és el punt de referència del projecte, l'espai clau.

làmina resum, veure més

/// Dades:
Títol /// Nou Cementiri a Llucmajor - Recuperació d'una Pedrera de Marès / Projecte Final de Carrera
Data i lloc de presentació /// ETSAV (UPC), Juliol 2008
Tribunal /// Xavier Monteys / Joan Ramon Blasco / Benjamín Pleguezuelos / Iñaki Alday (tutor)
Qualificació /// Excel·lent

Premis i distincions /// Reconeixement de l’excel·lent qualitat del Projecte Final de Carrera / Finalista III Premi Mediterrani del Paisatge (veure més)

5 d’ag. 2011

Les pedreres, en el cor de la nostra cultura: els Dimonis de sa Pedrera, de Muro

Muro, un dels pobles amb més tradició de pedreres de Mallorca (no serà casual el nom tan petri que te) sorprèn per la tradició de la pedra intrínseca a la gent d'aquell lloc. Fa poc he sabut de la presència dels "Dimonis de sa Pedrera", nom motivat (com ells mateixos m'expliquen) perquè les Pedreres són uns espais que han comportat la contaminació del subsòl (entenc que perquè pel més general, aquests espais es converteixen en abocadors) i aquesta contaminació del subsòl és el que fa néixer els dimonis. Serien les forces de la naturalesa que es giren en contra de l'home per l'ús indegut que aquest fa de la natura. Durant tots aquests anys, han realitzat molta feina de catalogació de les pedreres de Muro, i han contribuït a evitar que algunes pedreres es converteixin en abocadors de residus tòxics. També fan una feina extraordinària d'apropar la cultura de les pedreres als més petits (i grans), per exemple, fent concursos de relats i d'il·lustracions sobre els dimonis i les pedreres de Muro (fantàstic!).
Pens que tots hauríem de sentir molt més les pedreres així com ens ensenyen els Dimonis de sa Pedrera, als quals dedic aquest post. Vos mereixeu molt més que això!


Fotografia propietat de Dimonis de sa Pedrera
Si voleu veure que més fan, aquí hi ha la seva web: dimonisdesapedrera.org

18 de jul. 2011

Què és paisatge?

Propòs un experiment...
M'agradaria que cadascú de vosaltres intentas definir que entén per paisatge... en el context de la nostra illa. Simplement es pot fer amb un parell de paraules. També es pot associar una imatge.

Moltes gràcies per la vostra participació!

14 de jul. 2011

Una mirada renovada

... les pedreres de marès són paisatge

pedrera a Ses Comunes, Petra

Aquesta afirmació depèn de la seva concepció des d’una escala major de la que en general s’observen, així com de l'establiment d'una nova mirada cap a elles. El seu context insular, on el sentiment de “paisatge” es troba molt arrelat a la memòria col·lectiva, no acaba d’encaixar a priori amb el que s’entén per pedreres. D’altra banda, però, val la pena realitzant una lectura “abstracta” d’aquest sentiment sobre allò que es considera per "paisatge" es comprova de manera intuïtiva que, en realitat, el valor del que sempre s’ha associat al paisatge de valor de Mallorca no s’allunya molt del que s'intenta reflexionar sobre les pedreres de marès.

Segons Javier Maderuelo* “el paisatge es una ciència subjectiva entre l’home i el medi on viu, relació que s’estableix a través de la mirada”, així, el canvi de l’observador serà un dels elements clau a l’hora d’establir la definició d’aquest concepte. En el seu repàs sobre la pròpia definició de “paisatge”, el defineix com: “el paisatge no és una cosa, no és un objecte gros ni un conjunt d’objectes configurats per la naturalesa o transformats per l’acció humana. [...] El paisatge és un constructe, una elaboració mental que els homes realitzem a través dels fenòmens de la cultura”.

Per tant, i en un nivell de raonament molt elemental, a l’afirmació que pretenc demostrar, les pedreres es troben directament relacionades amb la cultura de Mallorca, tant per la implicació directa d’elles amb els elements que la defineixen, com per la generació de la seva pròpia cultura, present i constant en la definició del tarannà mallorquí.
* MADERUELO, Javier. El Paisaje: génesis de un concepto. Madrid: Abada, 2005

30 de juny 2011

Propera ponència al IV Seminari Internacional d'Investigació en Urbanisme

En el marc del IV Seminari Internacional d'Investigació en Urbanisme, organitzat pel Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, el proper dilluns 11 de juliol es durà a terme aquesta jornada on una de les conferències serà:

Fissures en el Paisatge.
Les pedreres de marès, empremtes del patrimoni paisatgístic de Mallorca 

La ponència tractarà sobre la investigació realitzada de les pedreres de marès, vistes com a paisatges que conformen la identitat de l'illa de Mallorca.

21 de maig 2011

Presentació de la película "Manufacturated Landscapes" en el Cicle de Cinema i Paisatge

Organitzat pel Col·legi de Geògrafs de les Illes Balears, 39 escalons i la associació cultural SACMA, el cicle de Cinema i Paisatge titulat Habitar el paisatge, transformar el paisatge. L'observació cinematogràfica del paisatge i de l'espai geogràfic ha tractat diferents perspectives de la visió del paisatge des de la mirada del cinema.

La película Manufacturaded Landscapes (Jennifer Baichwal, 2006) té com a fil conductor l'obra del fotògraf canadenc Edward Burtynsky. Aquest artista va ser qui em va confirmar la intuició de que les pedreres eren més que espais d'extracció de pedra, purament productius, sinó que a mesura que es van construïnt generen autèntics espais estètics, on també es pot associar una lectura de tota la història que duen implícita en els seus talls. Burtynsky va dedicar una de les seves sèries de fotografies a pedreres de tot el món.

notícia al col·legi de geògrafs

20 de maig 2011

paisatges desconeguts

Trobem amagats i presents al nostre entorn, indrets que han resultat oblidats i que generen la base de la idea de paisatge de Mallorca. Són indrets que han passat sempre desapercebuts pels seus habitants no immediats i, conseqüència d’aquest procés d’ignorància involuntària, han quedat restringits a les parcel·les de l’oblit comunitari. Llocs que per la seva morfologia romanen fora de l’abast visual, per la seva ubicació i posició, pel seu entorn immediat o per ambdues coses.

Ses Pedreres Noves, Llucmajor

1 de maig 2011

blog en construcció

benvingut al meu blog
en els temps de la instantaneïtat, a mi m'interessa donar valor als processos que generen un recorregut allargat en el temps, deixant les seves marques físiques en la nostra memòria
en aquests moments estic excavant la meva pedrera per poder treure el marès de millor qualitat
si em vols seguir, només t'has de registrar i en breu tindràs novetats meves
moltes gràcies!
catalina salvà matas