29 d’ag. 2018

Presentació del llibre: Les pedreres de marès. Identitat oblidada del paisatge de Mallorca



El proper dissabte 1 de setembre de 2018 a les 11 h al Casal de Cultura de Maria de la Salut presentaré el meu llibre Les pedreres de marès. Identitat oblidada del paisatge de Mallorca, guanyador del IV Premi Font i Roig d'assaig i editat per Lleonard Muntaner Editor.

Vos hi esper!

Més informació


Les pedreres de marès. Identitat oblidada del paisatge de Mallorca 

Una sisena part de la superfície del territori de Mallorca és formada per marès, una pedra calcarenita només denominada així a les Illes Balears que ha servit tant per construir els nostres edificis més significatius, la Seu o el Castell de Bellver, com els edificis més anònims. El marès ha estat el material que ha configurat la imatge construïda de bona part de Mallorca, però, com a element geològic que és, el seu aprofitament depèn de la transformació de recurs a material constructiu, procés que implica l’aparició de les pedreres de marès. Aquest llibre ens ajudarà a desgranar la identitat de les pedreres de marès des de la materialitat, des del procés i la tradició, des de les paraules i la toponímia i des de la relació intrínseca amb els edificis que han generat, i també ens permetrà reconèixer-les com a veritables elements del nostre paisatge i de la nostra cultura.

26 d’ag. 2018

Pedreres de marès i entrevista a la revista Brisas

Portada Brisas 25 d'agost de 2018
Ahir la revista Brisas del diari Ultima hora va dedicar un extens article sobre les pedreres de marès de Mallorca on hi vaig poder col·laborar per partida doble amb una petita entrevista i amb la visita a les pedreres actives de San Isidro i Can Gaya, a Felanitx.

L'article (de Guillem Mas Barceló, gràcies) inicia amb: "la pedra de marès és, sens dubte, el material de construcció intrínsecament lligat al territori i a l'arquitectura de Mallorca des de temps immemorials" i es desplega durant quatre pàgines amb aportacions de Guillem Mas Gornals i Sebastià Sureda, entre d'altres, i magnífiques fotografies (de Teresa Ayuga) de les pedreres de Son Grau (Campos), San Isidro i Can Gaya (Felanitx), Sant Antoni (Muro) i s'Hostal-Líthica (Ciutadella).

Tot un luxe haver pogut aportar el meu petit gra d'arena (de marès) a la publicació! 

Moltes gràcies

30 de maig 2018

#instapedreres

Ja heu visitat l'apartat #instapedreres del blog?

Una de les recerques paral·leles que estic fent consisteix en trobar fotografies de pedreres de marès per les xarxes socials, per demostrar que aquestes són d'interès per la societat, per això al blog ja fa un temps vaig obrir una secció anomenada #instapedreres on vaig recollint aquestes troballes.

Si hi voleu col·laborar, penjau la vostra fotografia i etiquetau les vostres pedreres amb els hashtags #pedreresdemarès #pedreresdemares #paisatgestransformats #marès i/o #instapedreres i en pocs dies formareu part d'aquest recull!

Moltes gràcies!!!






21 de febr. 2018

Pedreres protegides que tot i així desapareixen: Vernissa Vell

Evolució de la Pedrera Vernissa Vell (Santa Margalida)
Una de les vessant de la meva recerca és la significança de les pedreres de marès com a elements patrimonials de la nostra illa i per això he analitzat tots els catàlegs municipals a la recerca de pedreres de marès catalogades. 

El cas de Santa Margalida és totalment exemplar ja que el seu Catàleg de Protecció del Patrimoni del Municipi de Santa Margalida (aprovat definitivament el 26 de febrer de 2016) incorpora, com a bens a preservar i conservar, 17 pedreres de marès, la majoria de les quals són pedreres antigues i actualment en desús.

Una de les pedreres catalogades és l'anomenada JA165 Pedrera den Carreres (o també coneguda com a Vernissa Vey), activa fins fa uns anys amb el número d'autorització 178, la qual destaca per ser una de les pedreres actives de marès més impressionants de l'illa (ja n'hem parlat vàries vegades a aquest blog: Pedrera deVernissa Vey).

El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric del terme municipal de Santa Margalida la qualifica amb un nivell de protecció Integral A1, és a dir, obligant a una "preservació íntegra del bé, sense cap possibilitat de canvi que comporti una modificació en la seva estructura, distribució i elements d’acabat. Haurà de mantenir l’ús original o un altre compatible amb l'adequat manteniment i protecció del bé. Només s’hi permeten obres de conservació, restauració i consolidació (...). En aquest cas concret, no es permetran obres de recuperació".

Tot i la catalogació normativa de protecció íntegra del Bé, aquesta pedrera durant els darrers anys ha finalitzat la seva explotació i iniciat el seu "pla de restauració" consistent en el seu rebliment amb residus recomanat de manera insistent pel Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears fet que ha suposat una "modificació en la seva estructura" i incorporat un ús incompatible "amb l'adequat manteniment i protecció del bé" incomplint el deure de conservació, protecció i custòdia del Bé catalogat.

Aleshores, és que el valor patrimonial no significa res? Hi ha alguna administració encarregada de la salvaguarda del nostre patrimoni (i, per tant, de la nostra identitat)? Deixarem que desapareixin més pedreres de marès? Quan ho veurem això?

Jo crec que és ben hora de valorar el nostre paisatge i, sobretot, de protegir-lo. Qui s'hi apunta? 

Documentació annexa:

17 de gen. 2018

Son Auba / Muro

Aquesta és l'única pedrera activa al municipi de Muro, un municipi caracteritzat per la seva històrica dedicació a l'extracció de marès, de la qual, la pedrera de Son Auba és de moment el darrer testimoni.

Com ja descrivia literal i gràficament el Cardenal Despuig al seu Mapa de Mallorca de 1785...

"MURO, llamada por los Moros Algebeli es población de 1.015 vecinos, era ya Villa en el año 1.272, su cosecha es de granos, ganado, cáñamos, alcaparras y seda. Comprende porción de los Marjales, tiene en su distrito una Cantera de piedra de muy buena calidad."