15 de febr. 2022

Tesi doctoral: LA MEMÒRIA D’UN PAISATGE GRAVAT. Les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca



El passat 18 de febrer de 2021 vaig defensar la meva tesi doctoral LA MEMÒRIA D’UN PAISATGE GRAVAT. Les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca

El tribunal va estar presidit pel dr. Joaquim Sabaté Bel i constituït per la dra. Ioanna Spanou, el dr. Jordi Sardà Ferran, la dra. Marta Labastida Juan, el dr. Gabriel Alomar Garau i el dr. Jaume Mayol Amengual (substitut). La defensa va tenir lloc a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya). 

La tesi, dirigida pel dr. Carles Llop Torné i la dra. Maria Goula i realitzada al Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori va ser qualificada amb excel•lent cum laude. 

La tesi es pot consultar al següent enllaç: http://hdl.handle.net/2117/347904

Com a petita introducció, aquí teniu el resum de la tesi: 

Aquesta recerca vol ser el manifest d’un dels paisatges més estesos de l’illa de Mallorca: les pedreres de marès, i proposa entendre aquests espais com a part del seu paisatge, com a part essencial del seu territori i com a definidors de la seva identitat i memòria. Les pedreres de marès són un tipus de pedreres que gairebé es podrien proclamar autòctones d’aquesta illa. El seu nom prové del material extret, el marès, una roca present a gran part del seu territori que ha servit per a realitzar la majoria d’edificis que s’hi troben. La materialització d’aquestes pedreres s'evidencia en forma de buits construïts mitjançant l'extracció del marès, llocs amb condicions espacials espectaculars. Parlar de pedreres no és només parlar de les excavacions produïdes sinó també del seu entorn, del paisatge, i en com aquestes contribueixen a la formació de la identitat, la imatge i la memòria del territori. Aquesta tesi queda inscrita dins aquesta temàtica. Es defensa la hipòtesi de que les pedreres de marès són configuradores de la identitat de Mallorca, especialment com a components essencials del seu paisatge encara que, actualment, aquestes es troben predestinades a la seva desaparició una vegada finalitza l’activitat d’extracció de la pedra, per mor de l’aplicació dels plans de restauració que fan esborrar, omplint l’espai excavat, les pedreres del paisatge. La desvinculació dels prejudicis que s’associen a les pedreres de marès, enteses com a pures activitats extractives, serà essencial per a establir una mirada renovada cap a elles que, alhora, permetrà considerar-les com a paisatges de valor. Així mateix, es vol demostrar també l’existència d’un lligam de component territorial entre les pedreres de marès i el territori, proposant-lo com a nou concepte d’extensió insular i de lectura d’aquest paisatge. Aquest lligam es prefigura com a organització territorial de les pedreres de marès, intuint l’existència de patrons de paisatge en la seva morfologia. L’objectiu final de la recerca és trobar els valors que les diferencien de la resta de pedreres, els quals entendrem per la seva identitat, i que permetran establir els possibles patrons per a la seva conservació i per a la seva gestió futura. La recerca pretén fixar el coneixement al voltant d’aquestes pedreres, recollint i recopilant totes les existents a l’actualitat i les que han existit en el passat. L’elaboració d’un arxiu de pedreres serà una de les aportacions transversals de la recerca i voldrà esdevenir el document de referència sobre aquestes. Basada en la hipòtesi de que la recerca sobre el paisatge es fonamenta necessàriament en la seva representació, aquesta s’aborda des de la seva complexitat total, entenent complexitat com a acumulació, superposició i relació de múltiples dades de diferents orígens. El registre i la documentació del paisatge passa necessàriament per la generació d’imatges: cartografies de pedreres mai fins ara dibuixades, sent aquesta una de les principals aportacions de la tesi. L’estructura de la tesi intenta reproduir totes les lectures realitzades envers el cas d’estudi. És per aquest motiu que es planteja una lectura progressiva de la tesi que reconstrueix el procés de generació del canvi de mirada envers les pedreres de marès, enteses primer com a llocs, com a espais aïllats als quals s’incorpora la seva memòria i les lectures històriques realitzades, per acabar entenent-les com a paisatge, com una part de la identitat del territori de l’illa. El trinomi LLOCS-MEMÒRIA-PAISATGE està format pels tres conceptes que defineixen el títol dels tres capítols que constitueixen el cos teòric de la recerca i que alhora es poden entendre com tres diferents òptiques en que s’han mirat o es poden mirar les pedreres de marès. Aquests tres capítols deriven en la generació de l’Arxiu de Pedreres, que integra la Base de Dades i la Cartografia de Pedreres, documents essencials per la comprendre la dimensió històrica, territorial i paisatgística de les pedreres de marès.

4 d’oct. 2021

Exposició: Els Trencadors de marès: memòria viva d'un paisatge, un ofici i un poble

El proper dia 7 d'octubre de 2021 a les 19:00h inaugurarem l'exposició Els Trencadors de marès: memòria viva d'un paisatge, un ofici i un poble que te tengut el plaer d'organitzat conjuntament amb en Dídac Martorell Paquier i la Universitat de les Illes Balears.

L'exposició es realitzarà a l'església de la Mare de Déu dels Àngels, situada a ses Cadenes, nucli urbà paradigmàtic per l'activitat històrica i actual dels trencadors de marès i, per tant, també amb gran intensitat de pedreres de marès.

L'exposició es desenvolupa a través de dues mirades centrades en els trencadors de marès. D'una banda, es mostra el resultat de la seva activitat en el paisatge des de les pedreres de marès i d'altra es recupera la memòria etnològica del trencador de marès mitjançant les aportacions dels testimonis encara vius i la recuperació d'elements vinculats a l'ofici. Aquestes dues mirades són fruit de les investigacions per la meva tesi doctoral La memòria d’un paisatge gravat. Les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca (presentada el febrer de 2021 a la Universitat Politècnica de Catalunya i qualificada amb excel·lent cum laude) i de la recerca en curs realitzada per en Dídac Martorell (Universitat de les Illes Balears). 

L'exposició mostra el territori relacionat amb les pedreres de marès a escala insular, mitjançant part dels documents cartogràfics elaborats per la meva tesi, i a l'escala local de ses Cadenes mitjançant una maqueta tridimensional d'aquest territori. També es podrà veure nombrosa documentació fotogràfica antiga i actual, fruit dels treballs de Salvà i Martorell, una recopilació d'eines i objectes vinculats amb els trencadors de marès feta per Martorell, i experimentar amb el paisatge sonor del treball del marès enregistrat per Txema González de Lozoyo i amb enregistraments en vídeo de diversos autors.

L'exposició, organitzada per la Universitat de les Illes Balears, ha rebut una subvenció per a projectes de salvaguarda del Patrimoni cultural Immaterial del Ministeri de Cultura i Esport del Govern d’Espanya, en règim de concurrència competitiva (T002020N0000044424), i compta amb el suport del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca, la Parròquia de la Mare de Déu de la Lactància i entitats com l’Associació de Veïns Es Trencadors de ses Cadenes i Estima s’Arenal.

Més informació: trencadors.uib.cat


7 de maig 2021

Pedreres de s'Estalella / Llucmajor

Llucmajor és un dels municipis amb més marès al seu territori. El 90% de tota la superfície del municipi és de marès i aquest, concretament, es troba present al 94% de tota la seva costa. A més a més, Llucmajor és el principal municipi mallorquí amb presència de marès, ja que el 29% de tot el marès que hi ha a Mallorca es troba a Llucmajor. Amb aquestes poques xifres, és evident que parlar de marès i Llucmajor és parlar de dos conceptes que es troben intrínsecament lligats entre si, i això es fa evident quan miram el número de pedreres de marès que es troba al municipi, que supera les 200 unitats. 

Als 44km de la costa llucmajorera formada per marès hi trobam varis indrets on es varen explotar pedreres, algunes ja explotades cap a l'any 1409 i d'altres explotades fins fa poc més de cinquanta anys. Començant per la costa de Son Verí, i continuant fins a s'Estanyol, la costa de Llucmajor està plena d'antigues pedreres de marès. Precisament, un dels llocs on trobam més intensitat d'aquests espais a la costa de s'Estalella, lloc que el programa d'IB3 Passejades va enregistrar i on, com no podia ser d'altra manera, les meravelloses pedreres de marès es tornen protagonistes del programa. L'equip de Passejades em va contactar per xerrar una mica d'aquests espais in situ, així que a continuació ho podreu veure.

Moltes gràcies a l'equip de Passejades (especialment a na Marga i en Diego) per la invitació i per l'enamorament compartit per les pedreres i pel paisatge de la nostra illa!

 
 Passejades IB3
capítol 45: s'Estalella
1 de maig de 2021

22 de maig 2020

Els trencadors de s'Arenal II

Ara ja fa un temps que no escrivia però he estat fent molta feina per intentar acabar la tesi, esper que d'aquí poc vos pugui donar bones notícies!

El cas és que aquests dies estic fent memòria dels oficis relacionats amb les pedreres de marès. El més immediat és el de trencador que, segons en Miquel Fullana Llompart, al seu Diccionari de l’art i els oficis de la construcció, un trencador és un “pedraire, el qui talla, treu i adoba les pedres de la pedrera”. Segons el Diccionari Alcover Moll és “el qui talla i treu les pedres de la pedrera”.

He estat recopilant entrevistes a algunes persones que recorden com era la feina dels trencadors quan encara no existien les pedreres mecanitzades i que, per tant, treien marès de manera manual o "a la mala" com molts diuen.

Cercant als arxius d'IB3 he pogut trobar un parell de vídeos protagonitzats per dos personatges emblemàtics per la transmissió d'aquesta professió: mestre Francesc Vich (autor de Trencadors dels segles XIX i XX) i mestre Sebastià Vallespir. Com a curiositat, ambdós han estat mereixedors del premi Arenaler de l'any concedit per l'Ajuntament de Llucmajor, en els anys 2006 i 2018 respectivament.

M'agradaria destacar un savi comentari que ens regala un dels protagonistes dels vídeos: "em varen oferir omplir aquestes pedreres d'escombros però vaig considerar que omplir de brutor allà on aquesta gent havia escrit sa història de s'Arenal era un pecat", Sebastià Vallespir.


IB3: Anem de marxa
Capítol 10 (Ses Cadenes)
10 de maig de 2015


(compartit a youtube pel Col·lectiu Es Tallant, gràcies!)
IB3: Això és Mel
Capítol 31 (Llucmajor)
18 de febrer de 2014



Si vos ha interessat, podeu veure un altre vídeo sobre aquest tema a la publicació Els trencadors de s'Arenal que vaig compartir uns anys enrere.

24 de maig 2019

Pedreres de Son Fullana / Llucmajor

Accés i interior de les pedreres de Son Fullana, a Llucmajor, una de les pedreres de marès subterrànies de Mallorca. He trobat constància de la seva existència des de l’any 1870 i fins l’any 1967 varen treure marès del seu interior.

Les fotografies són de fa pocs mesos i mostren la capacitat de les pedreres de marès d'adaptar-se a nous usos, una vegada es deixa de treure marès, sense perdre la seva indentitat. Concretament, a aquestes pedreres s'hi produeixen gírgoles. Aquesta activitat permet a aquestes pedreres seguir formant part del cicle ecosistèmic del territori, ja que no han deixat de ser en cap moment territoris productius.

Un bon exemple de perquè la millor manera de restaurar les pedreres de marès no és omplint-les de materials inerts (segons indica la disposició addicional setena del Pla Director de Pedreres de les Illes Balears, BOIB 73 de 05/06/1999) sinó reutilitzant-les amb altres activitats compatibles.

Accés a les pedreres de Son Fullana, 2019 (fotografia Catalina Salvà)


Interior de les pedreres de Son Fullana, 2019 (fotografia Catalina Salvà)

5 d’abr. 2019

Pedrera de Son Mendivil / Llucmajor

Les pedreres de marès, tant durant l'extracció del marès com després, es converteixen en una part més de l'ecosistema, ja que contribueix a les relacions dinàmiques entre els organismes del seu entorn. Per tant, resulten una part més del cicle ecològic.
Aquesta fotografia mostra com la pedrera ha quedat integrada dins l'ecosistema de garriga en el qual es troba. Entre d'altres espècies silvestres que hi han nascut hi podem trobar els pins (Pinus halepensis) o el romaní (Rosmarinus officinalis).
Aquesta pedrera es troba inactiva des de l’any 1956. 

8 de març 2019

Cova den Quintana / Alcúdia (any 1961)

Fa uns dies vaig trobar aquest regal, gràcies a la cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. És una fotografia realitzada l'any 1961 pels Servicios Aéreos Comerciales Españoles on es poden observar les pedreres de la Cova d'en Quintana a Alcúdia.

Actualment aquestes pedreres es troben en part desaparegudes (s'hi va construir l'edifici de la policia local tapant-les) però encara en queda una part, que actualment es fa servir d'aparcament d'aquest equipament.

Les pedreres estan protegides pel catàleg de patrimoni d'Alcúdia amb el codi EE16.

Veure la fotografia a l'ICGC

Pedreres a Alcúdia (font:Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC))

29 d’ag. 2018

Presentació del llibre: Les pedreres de marès. Identitat oblidada del paisatge de Mallorca



El proper dissabte 1 de setembre de 2018 a les 11 h al Casal de Cultura de Maria de la Salut presentaré el meu llibre Les pedreres de marès. Identitat oblidada del paisatge de Mallorca, guanyador del IV Premi Font i Roig d'assaig i editat per Lleonard Muntaner Editor.

Vos hi esper!

Més informació


Les pedreres de marès. Identitat oblidada del paisatge de Mallorca 

Una sisena part de la superfície del territori de Mallorca és formada per marès, una pedra calcarenita només denominada així a les Illes Balears que ha servit tant per construir els nostres edificis més significatius, la Seu o el Castell de Bellver, com els edificis més anònims. El marès ha estat el material que ha configurat la imatge construïda de bona part de Mallorca, però, com a element geològic que és, el seu aprofitament depèn de la transformació de recurs a material constructiu, procés que implica l’aparició de les pedreres de marès. Aquest llibre ens ajudarà a desgranar la identitat de les pedreres de marès des de la materialitat, des del procés i la tradició, des de les paraules i la toponímia i des de la relació intrínseca amb els edificis que han generat, i també ens permetrà reconèixer-les com a veritables elements del nostre paisatge i de la nostra cultura.

26 d’ag. 2018

Pedreres de marès i entrevista a la revista Brisas

Portada Brisas 25 d'agost de 2018
Ahir la revista Brisas del diari Ultima hora va dedicar un extens article sobre les pedreres de marès de Mallorca on hi vaig poder col·laborar per partida doble amb una petita entrevista i amb la visita a les pedreres actives de San Isidro i Can Gaya, a Felanitx.

L'article (de Guillem Mas Barceló, gràcies) inicia amb: "la pedra de marès és, sens dubte, el material de construcció intrínsecament lligat al territori i a l'arquitectura de Mallorca des de temps immemorials" i es desplega durant quatre pàgines amb aportacions de Guillem Mas Gornals i Sebastià Sureda, entre d'altres, i magnífiques fotografies (de Teresa Ayuga) de les pedreres de Son Grau (Campos), San Isidro i Can Gaya (Felanitx), Sant Antoni (Muro) i s'Hostal-Líthica (Ciutadella).

Tot un luxe haver pogut aportar el meu petit gra d'arena (de marès) a la publicació! 

Moltes gràcies

30 de maig 2018

#instapedreres

Ja heu visitat l'apartat #instapedreres del blog?

Una de les recerques paral·leles que estic fent consisteix en trobar fotografies de pedreres de marès per les xarxes socials, per demostrar que aquestes són d'interès per la societat, per això al blog ja fa un temps vaig obrir una secció anomenada #instapedreres on vaig recollint aquestes troballes.

Si hi voleu col·laborar, penjau la vostra fotografia i etiquetau les vostres pedreres amb els hashtags #pedreresdemarès #pedreresdemares #paisatgestransformats #marès i/o #instapedreres i en pocs dies formareu part d'aquest recull!

Moltes gràcies!!!






21 de febr. 2018

Pedreres protegides que tot i així desapareixen: Vernissa Vell

Evolució de la Pedrera Vernissa Vell (Santa Margalida)
Una de les vessant de la meva recerca és la significança de les pedreres de marès com a elements patrimonials de la nostra illa i per això he analitzat tots els catàlegs municipals a la recerca de pedreres de marès catalogades. 

El cas de Santa Margalida és totalment exemplar ja que el seu Catàleg de Protecció del Patrimoni del Municipi de Santa Margalida (aprovat definitivament el 26 de febrer de 2016) incorpora, com a bens a preservar i conservar, 17 pedreres de marès, la majoria de les quals són pedreres antigues i actualment en desús.

Una de les pedreres catalogades és l'anomenada JA165 Pedrera den Carreres (o també coneguda com a Vernissa Vey), activa fins fa uns anys amb el número d'autorització 178, la qual destaca per ser una de les pedreres actives de marès més impressionants de l'illa (ja n'hem parlat vàries vegades a aquest blog: Pedrera deVernissa Vey).

El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric del terme municipal de Santa Margalida la qualifica amb un nivell de protecció Integral A1, és a dir, obligant a una "preservació íntegra del bé, sense cap possibilitat de canvi que comporti una modificació en la seva estructura, distribució i elements d’acabat. Haurà de mantenir l’ús original o un altre compatible amb l'adequat manteniment i protecció del bé. Només s’hi permeten obres de conservació, restauració i consolidació (...). En aquest cas concret, no es permetran obres de recuperació".

Tot i la catalogació normativa de protecció íntegra del Bé, aquesta pedrera durant els darrers anys ha finalitzat la seva explotació i iniciat el seu "pla de restauració" consistent en el seu rebliment amb residus recomanat de manera insistent pel Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears fet que ha suposat una "modificació en la seva estructura" i incorporat un ús incompatible "amb l'adequat manteniment i protecció del bé" incomplint el deure de conservació, protecció i custòdia del Bé catalogat.

Aleshores, és que el valor patrimonial no significa res? Hi ha alguna administració encarregada de la salvaguarda del nostre patrimoni (i, per tant, de la nostra identitat)? Deixarem que desapareixin més pedreres de marès? Quan ho veurem això?

Jo crec que és ben hora de valorar el nostre paisatge i, sobretot, de protegir-lo. Qui s'hi apunta? 

Documentació annexa:

17 de gen. 2018

Son Auba / Muro

Aquesta és l'única pedrera activa al municipi de Muro, un municipi caracteritzat per la seva històrica dedicació a l'extracció de marès, de la qual, la pedrera de Son Auba és de moment el darrer testimoni.

Com ja descrivia literal i gràficament el Cardenal Despuig al seu Mapa de Mallorca de 1785...

"MURO, llamada por los Moros Algebeli es población de 1.015 vecinos, era ya Villa en el año 1.272, su cosecha es de granos, ganado, cáñamos, alcaparras y seda. Comprende porción de los Marjales, tiene en su distrito una Cantera de piedra de muy buena calidad."

20 de nov. 2017

L'apartat de Publicacions completament actualitzat


Finalment l'apartat de Publicacions es troba totalment actualitzat!

Aquest apartat conté totes les meves publicacions sobre les pedreres de marès que he fet durant tota la meva recerca i, a més, totes es troben en accés obert per la qual cosa es poden llegir i consultar en la seva totalitat.

Esper que vos pugui ser d'utilitat!

8 de nov. 2017

Article i Conferència / I Jornades d'Estudis Locals de Llucmajor


Els propers 10 i 11 de novembre es duran a terme les I Jornades d'Estudis Locals de Llucmajor organitzades per l'Ajuntament de Llucmajor.

Al primer bloc de comunicacions del divendres 10 de novembre hi podré presentar una part de la meva recerca més recent sobre els rastres històrics de les pedreres de marès de Llucmajor, amb la comunicació "Les pedreres de marès, paisatge identitari de Llucmajor. Rastres històrics d'un paisatge actual".

Al programa complet de les Jornades es poden consultar totes les comunicacions acceptades, els resums de les mateixes i els horaris planificats.

La visibilització de la recerca local és imprescindible per augmentar el coneixement sobre el territori i, per tant, crec que és una molt bona oportunitat per a donar a conèixer les pedreres de marès com a part del nostre patrimoni i de la nostra identitat.

A continuació, el resum de la meva comunicació:
La meva recerca defensa la idea de que les pedreres de marès, des de la seva existència, han estat configuradores de la identitat de Mallorca, com a components essencials del seu paisatge i, especialment, del paisatge llucmajorer. A banda de trobar-nos davant d'espais amb una component estètica sublim, les pedreres de marès posseeixen un valor intrínsec vinculat a la nostra tradició i al nostre territori convertint-se en components inherents de la nostra cultura. Llucmajor ha estat testimoni de l'evolució de l'activitat extractiva de marès des del seu origen fins a l'actualitat, trobant marès a un 41,3% del seu territori (estenent-se per 125,5 km2). Des del centenar de pedreres registrades des de l'any 1406 fins a les set pedreres que encara avui extreuen marès, situen Llucmajor com a municipi capdavanter d'aquesta tradició a Mallorca. L'existència, per tant, d'aquestes pedreres en el nostre paisatge ha suposat la seva transformació en rastres d'aquesta memòria, reconeixent la seva presència significativa a diversos documents històrics, a llibres d'obra d'edificis singulars o a les primeres representacions cartogràfiques de l'illa. La representació de tots aquests rastres en una nova cartografia permetrà descobrir nous territoris de pedreres com a imatge d'una nova identitat del paisatge llucmajorer.

23 d’oct. 2017

Es Fornàs / Llucmajor #1

Pedrera inclosa al Catàleg de Patrimoni del Pla de Reforma Integral de la Platja de Palma (codi SV-03) i qualificada amb la màxima protecció. Es troba propera a Son Verí Nou.

A post shared by Catalina Salvà (@catalina_salva) on

30 d’ag. 2017

Pedreres des del cel

Troballes meravelloses de la xarxa... 

El fotògraf Toni Miquel DonkeyFilms va fer aquest impressionant vídeo de la pedrera de Sa Real Nova, situada en el límit entre Manacor i Sant Llorenç des Cardassar.

Es tracta d'un conjunt de pedreres de marès actives durant molts anys encara que ara es troben inactives.

Realment,és un document de gran valor tant per la qualitat d'imatge com pel registre d'aquest paisatge ara mateix inaccesible.

Des d'aquí li vull donar les gràcies per deixar-me compartir el seu vídeo.


ortofotografies extretes d'IDEIB




1 de març 2017

Territoris bessons #1 / Favignana (Itàlia)

Per la seva configuració geològica, les pedreres d'extracció de marès que existeixen a Mallorca tenen uns territoris bessons a la resta del Mar Mediterrani. Les properes pedreres de Menorca en són un exemple però és molt notable el paral·lelisme entre les altres illes mediterrànies com Sicilia i Malta. 

L'illa Favignana, molt propera a Sicilia i part de les illes Egadi, compta amb una quantitat notable de pedreres de marès, pirrere di tufo en dialecte sicilià, situades en conjunts vorejant els petits camins delimitats per murs de pedra seca. Actualment, com a Mallorca, la seva activitat es troba abandonada, però, curiosament, les pedreres segueixen obertes, com a memòria i identitat del propi paisatge de l'illa. 

Territoris bessons a quilòmetres de distància...

Ortofoto Favignana (fragment), 2017. Font: googlemaps


Pirrere di tufo a Favignana. Font: google steet view



4 d’abr. 2016

Article / Revista Labor & Engenho v.10, n.1, 2016

Fragments de cartografies històriques amb referències a pedreres de marès. (1) Mapa de l'Illa de Mallorca,Antoni Despuig, 1785, Instituto Geográfico Nacional; (2) Mapa General de Mallorca, Josep Marcaró Pasarius, 1958, Institut Cartogràfic de Catalunya

La revista Labor & Engenho acaba de publicar un dels darrers articles que he escrit on hi he desenvolupat una part de la meva recerca sobre les pedreres de marès. En aquest cas, l'article intenta aprofundir en l'evidència de rastres materials vinculats a la memòria intangible de les pedreres de marès de Mallorca, esdevenint l'article "Cartografía de la memoria. Lectura de los rastros de paisaje de las canteras de marès de Mallorca".

L'article també es pot descarregar des del següent enllaç: DESCARREGAR ARTICLE
I també la resta de la revista: Labor & Engenho v.10 n.1 2016

"Catalina Salvá defiende que las canteras de marés, que se han venido explotando desde hace muchos siglos en Mallorca, su isla, forman parte de su identidad. El paso de los años, la falta de mantenimiento por parte de las empresas que las explotan, pero muy fundamentalmente el escaso reconocimiento por parte de la población, las ha condenado al olvido. Y sin embargo constituyen paisajes espectaculares grabados en la piedra. Algunos están sepultados por la vegetación tras años de olvido, lo que dificulta incluso su localización, habiendo sido elemento fundamental en la economía y la historia de la isla. La autora desvela pacientemente en su investigación, como han ido estructurando un territorio hecho de hermosas heridas."

André Munhoz de Argollo Ferrão; Joaquín Sabaté Bel; Rosa Lladós, 
Editorial L&E, v.10, n.1, 2016

18 de nov. 2015

Conferència / VI Jornades Low Tech UPC


El Grup Interdisciplinar de Ciència i Tecnologia a l'Edificació (GICITED) de l'EPSEB (UPC) organitza, des de l'any 2010, les Jornades Low Tech sobre Recerca i investigació en materials i tècniques de baix impacte ambiental, que enguany compliran la 6a edició.

Dins de tot aquest programa, hi tindré l'oportunitat de presentar la meva recerca sobre les pedreres de marès, amb la conferència titulada: Les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca.

Des d'aquest enllaç es pot consultar el programa de les jornades: PROGRAMA VI Jornades LOW TECH
L'assistència és gratuïta, prèvia inscripció, que es pot fer al següent enllaç: INSCRIPCIONS VI Jornades LOW TECH

Des d'aquí, volia agraïr a tot l'equip del GICITED l'haver-me convidat a aquestes ja tradicionals jornades de l'EPSEB.

25 de juny 2015

Col·laboració a l'espai Fita a Fita de A vivir que son dos dias Baleares

Pedrera de Portals Vells. Font: Ajuntament de Calvià
El passat dissabte 20 de juny les pedreres de marès varen ser un element molt present al programa "A vivir que son dos dias Baleares" (Cadena Ser) conduït per na Marga Vives i on en Joan Carles Palos hi presenta la secció Fita a Fita. Allà ens suggerí una magnifica ruta a la pedrera de Portals Vells. Moltes gràcies per haver-m'hi convidat de manera virtual! 

 Aquí podreu sentir l'espai per si algú s'ho va perdre, us agradarà segur!

17 de juny 2015

Paisatges temporals


El temps és la variable intangible que construeix el paisatge, especialment el paisatge de les pedreres de marès. El temps és el que permet la conformació de les pedreres i la seva progressiva identificació com a paisatges de l'illa. La lectura dinàmica del paisatge a través del temps permet la seva comprensió com a procés, com és el cas de l'antiga pedrera de Sa Taulera, a Santa Margalida, on el temps ha permès el naixement d'un jardí salvatge al seu interior.

15 de març 2015

Les pedreres de marès a l'especial sobre Paisatge del diari Ara Balears

Pedrera de Son Jaume Andreu, Manacor, 2014
El diari Ara, i més concretament l'Ara Balears, publica avui un especial sobre Paisatge obrint portada amb el títol "El paisatge que volem".

L'editorial, molt apropiada, proposa "entendre que rere el concepte de paisatge no hi ha només la caduca idea d'una postal maquillada, d'un paratge idíl·lic, sinó la riquesa de la diversitat d'un patrimoni comú, construït entre tots i que a tots ens pertany". 

La meva recerca sobre les pedreres de marès ha trobat també el seu lloc en aquesta publicació, és un primer pas per reafirmar la seva condició de paisatge proposada sempre des de l'inici de la meva investigació.

Recoman llegir tot el diari, realment està ple d'idees i reflexions ben interessants, però aquí vos deix el trosset dedicat a les pedreres de marès.


* Agraesc profundament a na Mercè Pinya haver-me regalat aquesta oportunitat.

25 de febr. 2015

Article / Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 70



Després d'uns quants mesos s'ha publicat el número 70 del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana en el qual he tingut la oportunitat de publicar el meu article "El descobriment d'un paisatge desconegut. Les pedreres de marès, rastres oblidats en el territori de Mallorca".

Em complau enormement haver pogut publicar al  Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, amb antiguitat des de 1885, ja que és una publicació de referència en la matèria d'estudis històrics de les Illes Balears. 

[Aquí podeu llegir el resum de l'article]

"El procés de posar de manifest les pedreres de marès com un dels paisatges que conformen la identitat i memòria d’una part de Mallorca passa per desenvolupar la consideració de l’existència d’un lligam de component territorial entre aquestes pedreres. La lectura del conjunt de pedreres es construeix sobre una matriu territorial evolutiva on les pedreres esdevenen rastres d’aquest procés. La representació d’aquests rastres de diferents estadis temporals provoca la detecció de conjunts de pedreres, presents en gran part de la geografia de l’illa, apuntant a l’existència d’un Territori de Pedreres, determinant d’una percepció d’un nou paisatge que configura una nova identitat de Mallorca."

Podeu consultar també l'article complet al següent enllaç: LLEGIR ARTICLE

Esper que sigui del vostre interès!

16 de des. 2014

Article / VII Congreso Internacional de Ordenación del Territorio


El VII Congreso Internacional de Ordenación del Territorio organitzat a Madrid a finals de novembre de 2014 m'acceptà el meu article "La memoria de un paisaje grabado. Las canteras de marès, huella territorial del paisaje identitario de Mallorca.". Ara publica les actes del congrés on es poden consultar totes les comunicacions acceptades al mateix. 

[Aquí teniu un extracte de la comunicació]


Lo que pretende este artículo es la puesta de manifiesto de una realidad nunca 
observada de Mallorca. Primeramente, la propuesta del redescubrimiento de las 

canteras de marès como componentes primarios del territorio de la isla 

conformados a través del establecimiento de múltiples lazos históricos y culturales 

con esta. Será imprescindible, por tanto, el replanteo de una nueva mirada hacia 
ellas desvinculada de los prejuicios preconcebidos vinculados a las actividades 
extractivas en que, a priori, quedan enmarcadas. La investigación propuesta se 
mira desde el punto de vista del paisaje, como mirada que permite un trabajo en 
una escala variable, unas veces fijada entre la territorial y la arquitectónica y otras 
deslizante entre éstas, permitiendo una lectura innovadora que se aproxime a la 
sociedad para la transmisión de este paisaje de valor en sí mismo.

Podeu consultar l'article complet al següent enllaç: LLEGIR ARTICLE