Pedrera de Son Mendivil / Llucmajor

Les pedreres de marès, tant durant l'extracció del marès com després, es converteixen en una part més de l'ecosistema, ja que contribueix a les relacions dinàmiques entre els organismes del seu entorn. Per tant, resulten una part més del cicle ecològic.

Aquesta fotografia mostra com la pedrera ha quedat integrada dins l'ecosistema de garriga en el qual es troba. Entre d'altres espècies silvestres que hi han nascut hi podem trobar els pins (Pinus halepensis) o el romaní (Rosmarinus officinalis).

Aquesta pedrera es troba inactiva des de l’any 1956. 

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida por Catalina Salvà (@catalina_salva) el 4 de Abr de 2019 a las 2:29 PDT

Cova den Quintana / Alcúdia (any 1961)

Fa uns dies vaig trobar aquest regal, gràcies a la cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. És una fotografia realitzada l'any 1961 pels Servicios Aéreos Comerciales Españoles on es poden observar les pedreres de la Cova d'en Quintana a Alcúdia.

Actualment aquestes pedreres es troben en part desaparegudes (s'hi va construir l'edifici de la policia local tapant-les) però encara en queda una part, que actualment es fa servir d'aparcament d'aquest equipament.

Les pedreres estan protegides pel catàleg de patrimoni d'Alcúdia amb el codi EE16.

Veure la fotografia a l'ICGC

Pedreres a Alcúdia (font:Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC))

Pedreres protegides que tot i així desapareixen: Vernissa Vell

Evolució de la Pedrera Vernissa Vell (Santa Margalida)

Una de les vessant de la meva recerca és la significança de les pedreres de marès com a elements patrimonials de la nostra illa i per això he analitzat tots els catàlegs municipals a la recerca de pedreres de marès catalogades. 

El cas de Santa Margalida és totalment exemplar ja que el seu Catàleg de Protecció del Patrimoni del Municipi de Santa Margalida (aprovat definitivament el 26 de febrer de 2016) incorpora, com a bens a preservar i conservar, 17 pedreres de marès, la majoria de les quals són pedreres antigues i actualment en desús.

Una de les pedreres catalogades és l'anomenada JA165 Pedrera den Carreres (o també coneguda com a Vernissa Vey), activa fins fa uns anys amb el número d'autorització 178, la qual destaca per ser una de les pedreres actives de marès més impressionants de l'illa (ja n'hem parlat vàries vegades a aquest blog: Pedrera deVernissa Vey).

El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric del terme municipal de Santa Margalida la qualifica amb un nivell de protecció Integral A1, és a dir, obligant a una "preservació íntegra del bé, sense cap possibilitat de canvi que comporti una modificació en la seva estructura, distribució i elements d’acabat. Haurà de mantenir l’ús original o un altre compatible amb l'adequat manteniment i protecció del bé. Només s’hi permeten obres de conservació, restauració i consolidació (...). En aquest cas concret, no es permetran obres de recuperació".

Tot i la catalogació normativa de protecció íntegra del Bé, aquesta pedrera durant els darrers anys ha finalitzat la seva explotació i iniciat el seu "pla de restauració" consistent en el seu rebliment amb residus recomanat de manera insistent pel Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears fet que ha suposat una "modificació en la seva estructura" i incorporat un ús incompatible "amb l'adequat manteniment i protecció del bé" incomplint el deure de conservació, protecció i custòdia del Bé catalogat.

Aleshores, és que el valor patrimonial no significa res? Hi ha alguna administració encarregada de la salvaguarda del nostre patrimoni (i, per tant, de la nostra identitat)? Deixarem que desapareixin més pedreres de marès? Quan ho veurem això?

Jo crec que és ben hora de valorar el nostre paisatge i, sobretot, de protegir-lo. Qui s'hi apunta? 

Documentació annexa:

Fitxa del Catàleg de Patrimoni de l'element JA165 Pedrera den Carreres

Aprovació Definitiva del Catàleg de Protecció del Patrimoni del Municipi de Santa Margalida

Llei 12/1998 de 21 de desembre del Patrimoni Històric de les IllesBalears

Article i Conferència / I Jornades d'Estudis Locals de Llucmajor

Els propers 10 i 11 de novembre es duran a terme les I Jornades d'Estudis Locals de Llucmajor organitzades per l'Ajuntament de Llucmajor.

Al primer bloc de comunicacions del divendres 10 de novembre hi podré presentar una part de la meva recerca més recent sobre els rastres històrics de les pedreres de marès de Llucmajor, amb la comunicació "Les pedreres de marès, paisatge identitari de Llucmajor. Rastres històrics d'un paisatge actual".

Al programa complet de les Jornades es poden consultar totes les comunicacions acceptades, els resums de les mateixes i els horaris planificats.

La visibilització de la recerca local és imprescindible per augmentar el coneixement sobre el territori i, per tant, crec que és una molt bona oportunitat per a donar a conèixer les pedreres de marès com a part del nostre patrimoni i de la nostra identitat.

A continuació, el resum de la meva comunicació:

La meva recerca defensa la idea de que les pedreres de marès, des de la seva existència, han estat configuradores de la identitat de Mallorca, com a components essencials del seu paisatge i, especialment, del paisatge llucmajorer. A banda de trobar-nos davant d'espais amb una component estètica sublim, les pedreres de marès posseeixen un valor intrínsec vinculat a la nostra tradició i al nostre territori convertint-se en components inherents de la nostra cultura. Llucmajor ha estat testimoni de l'evolució de l'activitat extractiva de marès des del seu origen fins a l'actualitat, trobant marès a un 41,3% del seu territori (estenent-se per 125,5 km2). Des del centenar de pedreres registrades des de l'any 1406 fins a les set pedreres que encara avui extreuen marès, situen Llucmajor com a municipi capdavanter d'aquesta tradició a Mallorca. L'existència, per tant, d'aquestes pedreres en el nostre paisatge ha suposat la seva transformació en rastres d'aquesta memòria, reconeixent la seva presència significativa a diversos documents històrics, a llibres d'obra d'edificis singulars o a les primeres representacions cartogràfiques de l'illa. La representació de tots aquests rastres en una nova cartografia permetrà descobrir nous territoris de pedreres com a imatge d'una nova identitat del paisatge llucmajorer.

Ses Pedreres Noves / Llucmajor #1

Pedreres mediterrànies #pedreresdemares #paisatgestransformats

Una foto publicada por Catalina Salvà (@catalina_salva) el 22 de Sep de 2016 a la(s) 5:23 PDT

Pedreres de s'Hostal #1

Arquitectures excavades • Paisatges transformats #lithica #pedreresdeshostal #pedreresdemares #nofilter #architecturebeyondarchitects

Una foto publicada por Catalina Salvà (@catalina_salva) el 30 de May de 2016 a la(s) 7:57 PDT

Article / Revista Labor & Engenho v.10, n.1, 2016

Fragments de cartografies històriques amb referències a pedreres de marès. (1) Mapa de l'Illa de Mallorca,Antoni Despuig, 1785, Instituto Geográfico Nacional; (2) Mapa General de Mallorca, Josep Marcaró Pasarius, 1958, Institut Cartogràfic de Catalunya

La revista Labor & Engenho acaba de publicar un dels darrers articles que he escrit on hi he desenvolupat una part de la meva recerca sobre les pedreres de marès. En aquest cas, l'article intenta aprofundir en l'evidència de rastres materials vinculats a la memòria intangible de les pedreres de marès de Mallorca, esdevenint l'article "Cartografía de la memoria. Lectura de los rastros de paisaje de las canteras de marès de Mallorca".

L'article també es pot descarregar des del següent enllaç: DESCARREGAR ARTICLE

I també la resta de la revista: Labor & Engenho v.10 n.1 2016

"Catalina Salvá defiende que las canteras de marés, que se han venido explotando desde hace muchos siglos en Mallorca, su isla, forman parte de su identidad. El paso de los años, la falta de mantenimiento por parte de las empresas que las explotan, pero muy fundamentalmente el escaso reconocimiento por parte de la población, las ha condenado al olvido. Y sin embargo constituyen paisajes espectaculares grabados en la piedra. Algunos están sepultados por la vegetación tras años de olvido, lo que dificulta incluso su localización, habiendo sido elemento fundamental en la economía y la historia de la isla. La autora desvela pacientemente en su investigación, como han ido estructurando un territorio hecho de hermosas heridas."

André Munhoz de Argollo Ferrão; Joaquín Sabaté Bel; Rosa Lladós, 

Editorial L&E, v.10, n.1, 2016

Article / Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 70

Després d'uns quants mesos s'ha publicat el número 70 del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana en el qual he tingut la oportunitat de publicar el meu article "El descobriment d'un paisatge desconegut. Les pedreres de marès, rastres oblidats en el territori de Mallorca".

Em complau enormement haver pogut publicar al  Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, amb antiguitat des de 1885, ja que és una publicació de referència en la matèria d'estudis històrics de les Illes Balears. 

[Aquí podeu llegir el resum de l'article]

"El procés de posar de manifest les pedreres de marès com un dels paisatges que conformen la identitat i memòria d’una part de Mallorca passa per desenvolupar la consideració de l’existència d’un lligam de component territorial entre aquestes pedreres. La lectura del conjunt de pedreres es construeix sobre una matriu territorial evolutiva on les pedreres esdevenen rastres d’aquest procés. La representació d’aquests rastres de diferents estadis temporals provoca la detecció de conjunts de pedreres, presents en gran part de la geografia de l’illa, apuntant a l’existència d’un Territori de Pedreres, determinant d’una percepció d’un nou paisatge que configura una nova identitat de Mallorca."

Podeu consultar també l'article complet al següent enllaç: LLEGIR ARTICLE

Esper que sigui del vostre interès!

Bases per a la reconstrucció la identitat

Fragments del Mapa de Mallorca elaborat per Antoni Despuig i Dameto (1785)
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

[extractes de l'article Cartografia de la memòria *]

El reconeixement dels trets que configuren el caràcter propi d’un lloc i que el fan únic i diferent a la resta és el que es traduiria com a trets identitaris d'un paisatge. Per a poder realitzar aquest reconeixement és necessari, però, que existeixi algú al qual li interessi poder fer aquesta elaboració mental, és a dir, els elements i condicions que ens permeten establir relacions i vincles respecte un paisatge no existeixen en el territori com a tals sinó que necessiten ser mirats des d'un observador que generi el procés perceptiu envers aquest territori. 

És oportú introduir el concepte d'identitat ja que, per definició, engloba el "conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa (1)", per tant, esbrinar quines són aquestes característiques que defineixen el paisatge de Mallorca serà la clau per a entendre la seva pròpia identitat. La relació entre el paisatge vinculat a un territori i la societat amb la qual es relaciona ve donada pel reconeixement del paisatge com a manifest de la pròpia identitat, com be expliquen Marangon i Tempesta (3) "la transformació del paisatge és, de fet, un dels processos a traves dels quals un grup social tendeix a afirmar la identitat pròpia" basant-se en les afirmacions de Costonis (4) que identifica l'existència d'un vincle entre el control de les característiques del paisatge i l'assoliment d'una identitat cultural directament vinculada al mateix.

Aquesta afirmació implica per si mateixa que les pedreres de marès ja són part de la identitat de Mallorca, només pels simples fets d'existir com a tals i d'haver estat creades per i per a la societat illenca. Serà necessari, però, iniciar un procés de retrocés per a poder desgranar quins han estat els elements existents en el paisatge de Mallorca que han esdevingut a partir del Territori de Pedreres i que, per tant, seran els conformadors de la seva identitat. Per a fer aquest procés es planteja la següent hipòtesi: existeixen elements ja residents en l'imaginari col·lectiu reconeguts com a elements, o be, identitaris, o be, de paisatge de l'illa que tenen una relació inseparable amb les pedreres de marès. Fer aflorar aquesta relació permet fer aflorar també les pedreres de marès com a elements de paisatge, per tant, elements conformadors de la identitat de Mallorca. 

La comprensió de les pedreres de marès, com a components físics del territori on es situen, pren un total sentit quan aquestes s'entenen mitjançant el llenguatge del propi territori, és a dir, la cartografia (2). Incorporar el concepte de cartografia a les lectures de la identitat és essencial ja que permet descobrir "part de la nostra memòria col·lectiva" (5). Entenent també que "el paisatge és llenguatge" (6) extreure d'ell les lectures que conté possibilitarà la comprensió total de tots els seus significats inherents. Per tant, el procés de reconstrucció de la identitat del paisatge de l'illa esdevindrà a partir d'una cartografia de la memòria vinculada a les pedreres de marès, basada en el reconeixement dels elements grafiats (vinculats a les pedreres) existents en la memòria col·lectiva i residents a les cartografies històriques existents.

Tres han estat els documents de referència utilitzats. Cronològicament, el primer ha estat un mapa cabdal en la història de la cartografia de Mallorca: el mapa elaborat per Antoni Despuig i Dameto l'any 1785. Aquest mapa conté nombrosos topònims de la nostra illa, contemplant no només els municipis sinó també les possessions, diferents geografies i camins. Així mateix ofereix una descripció gràfica i escrita de totes les viles i ciutats mallorquines. Hi podem trobar tres cites a pedreres de marès:

- Pedreretas (Santa Ponça), a la costa.

- Pedreras (Llucmajor, Cap Blanc),  properes a les actuals Pedreres Noves.

- Muro, llamada por los moros Algebeti es población de 1013 vecinos, era ya Villa en el año 1272. Su cosecha es de granos, ganado, cañamos, alcaparras y seda. Tiene en su distrito una Cantera de piedra de muy buena calidad. (Muro)

* SALVÀ MATAS, Catalina. "Cartografia de la memòria. Lectura dels rastres del paisatge de les 

pedreres de marès a Mallorca". A: Actas: VI Seminario Internacional de Investigación 

en Urbanismo. Barcelona: DUOT, Universitat Politècnica de Catalunya. 2014. 

·····························································································································

REFERÈNCIES
(1) INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. 2a Edició (en línia) http://dlc.iec.cat/ (Consulta: 27 gener 2014)
(2) INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. 2a Edició (en línia) http://dlc.iec.cat/ (Consulta: 27 gener 2014). Cartografia: Art de traçar mapes o cartes geogràfiques. Mapa: Representació sobre una superfície plana de la superfície de la Terra o d’una part d’ella segons una escala donada.
(3) MARANGON, F.; TEMPESTA, T. (2009). La valoració econòmica del paisatge. Una proposta d’indicadors. J. NOGUÉ, J., PUIGBERT, L., BRETCHA, G. (eds.). Indicadors de paisatge: reptes i perspectives (77-109). Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya.
(4) COSTONIS, J. J. (1982). Law and aesthetics: a critique and a reformulation of the dilemma. Michigan Law Review (Michigan), vol. 80, num. 3, 355-461 
(5) DOOREN, N. (2013). Reflexiones sobre representación. Paisea: revista de paisajismo. Representación 2 (València), 27, 4-12.
(6) SPIRN, A. W. (1998). The Language of Landscape. London: Yale University Press.

Conferència / VI Seminari Internacional de Recerca en Urbanisme - Cartografia de la memòria

Plànol de Porto Petro i Cala Llonga, 1891, Instituto Geográfico Nacional

Els propers 16 i 17 de juny a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona es celebrarà el VI Seminari Internacional de Recerca en Urbanisme organitzat pel Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, i el Màster en Planejament Urbà i Regional de la Pontíficia Universidad Javeriana de Bogotà amb la col·laboració de les revistes Registros, Labor e Engenho,

Identidades i la Revista Iberoamericana d’Urbanisme (riURB).

Dins la línia d'Anàlisi i Ordenació del Paisatge, el dematí de dimarts 17 de juny presentaré l'article "Cartografia de la memòria", una de les darreres novetats de la meva recerca. Aquí podeu llegir-ne un breu resum:

El procés de posar de manifest les pedreres de marès com un dels paisatges característics de Mallorca passa per entendre com aquestes han influït en la seva formació. L'objectiu principal de la investigació és la demostració de la hipòtesi originaria de la tesi, la qual entén que les pedreres de marès són configuradores de la identitat de l'illa i, per tant, mereixen ser reconegudes com a components de valor d'aquest territori. El procés de reconeixement del Paisatge de Pedreres en el territori de Mallorca neix de l'anàlisi mitjançant la representació d'aquest cas d'estudi. La memòria, com a element intangible, no es troba present de manera material en el territori, però ha configurat la presència de rastres que en possibiliten la seva lectura. La reconstrucció de la memòria vinculada a les pedreres de marès a partir de la cartografia del procés que les ha originat i de la lectura de les seves traces intangibles serà el que permetrà visualitzar el seu imaginari col·lectiu com a imatge d'aquest paisatge arribant a determinar una identitat alhora reconeguda i pendent de descobrir.

Podeu descarregar el programa complet del Seminari al següent enllaç:

Programa VI Seminari