Pedreres de Son Fullana / Llucmajor

Accés i interior de les pedreres de Son Fullana, a Llucmajor, una de les pedreres de marès subterrànies de Mallorca. He trobat constància de la seva existència des de l’any 1870 i fins l’any 1967 varen treure marès del seu interior.

Les fotografies són de fa pocs mesos i mostren la capacitat de les pedreres de marès d'adaptar-se a nous usos, una vegada es deixa de treure marès, sense perdre la seva indentitat. Concretament, a aquestes pedreres s'hi produeixen gírgoles. Aquesta activitat permet a aquestes pedreres seguir formant part del cicle ecosistèmic del territori, ja que no han deixat de ser en cap moment territoris productius.

Un bon exemple de perquè la millor manera de restaurar les pedreres de marès no és omplint-les de materials inerts (segons indica la disposició addicional setena del Pla Director de Pedreres de les Illes Balears, BOIB 73 de 05/06/1999) sinó reutilitzant-les amb altres activitats compatibles.

Accés a les pedreres de Son Fullana, 2019 (fotografia Catalina Salvà)

Interior de les pedreres de Son Fullana, 2019 (fotografia Catalina Salvà)

Pedrera de Son Mendivil / Llucmajor

Les pedreres de marès, tant durant l'extracció del marès com després, es converteixen en una part més de l'ecosistema, ja que contribueix a les relacions dinàmiques entre els organismes del seu entorn. Per tant, resulten una part més del cicle ecològic.

Aquesta fotografia mostra com la pedrera ha quedat integrada dins l'ecosistema de garriga en el qual es troba. Entre d'altres espècies silvestres que hi han nascut hi podem trobar els pins (Pinus halepensis) o el romaní (Rosmarinus officinalis).

Aquesta pedrera es troba inactiva des de l’any 1956. 

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida por Catalina Salvà (@catalina_salva) el 4 de Abr de 2019 a las 2:29 PDT

Cova den Quintana / Alcúdia (any 1961)

Fa uns dies vaig trobar aquest regal, gràcies a la cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. És una fotografia realitzada l'any 1961 pels Servicios Aéreos Comerciales Españoles on es poden observar les pedreres de la Cova d'en Quintana a Alcúdia.

Actualment aquestes pedreres es troben en part desaparegudes (s'hi va construir l'edifici de la policia local tapant-les) però encara en queda una part, que actualment es fa servir d'aparcament d'aquest equipament.

Les pedreres estan protegides pel catàleg de patrimoni d'Alcúdia amb el codi EE16.

Veure la fotografia a l'ICGC

Pedreres a Alcúdia (font:Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC))

Ses Covetes / Campos

Ver esta publicación en Instagram

Naturaleses simbiòtiques • #marès i #fonollmarí #espèciesprotegides #pedreresdemarès #mallorca #paisatgemallorca #paisatgestransformats #instapedreres

Una publicación compartida por Catalina Salvà (@catalina_salva) el 19 de Ago de 2018 a las 9:13 PDT

Son Auba / Muro

Aquesta és l'única pedrera activa al municipi de Muro, un municipi caracteritzat per la seva històrica dedicació a l'extracció de marès, de la qual, la pedrera de Son Auba és de moment el darrer testimoni.

Com ja descrivia literal i gràficament el Cardenal Despuig al seu Mapa de Mallorca de 1785...

"MURO, llamada por los Moros Algebeli es población de 1.015 vecinos, era ya Villa en el año 1.272, su cosecha es de granos, ganado, cáñamos, alcaparras y seda. Comprende porción de los Marjales, tiene en su distrito una Cantera de piedra de muy buena calidad."

(més informació)

Talls que revelen la geologia del territori. Talls que esdevenen murs vegetals #pedreresdemares #paisatgemuro #sonauba #paisatgestransformats #paisatgemallorca

A post shared by Catalina Salvà (@catalina_salva) on Jan 17, 2018 at 10:00am PST

Article i Conferència / I Jornades d'Estudis Locals de Llucmajor

Els propers 10 i 11 de novembre es duran a terme les I Jornades d'Estudis Locals de Llucmajor organitzades per l'Ajuntament de Llucmajor.

Al primer bloc de comunicacions del divendres 10 de novembre hi podré presentar una part de la meva recerca més recent sobre els rastres històrics de les pedreres de marès de Llucmajor, amb la comunicació "Les pedreres de marès, paisatge identitari de Llucmajor. Rastres històrics d'un paisatge actual".

Al programa complet de les Jornades es poden consultar totes les comunicacions acceptades, els resums de les mateixes i els horaris planificats.

La visibilització de la recerca local és imprescindible per augmentar el coneixement sobre el territori i, per tant, crec que és una molt bona oportunitat per a donar a conèixer les pedreres de marès com a part del nostre patrimoni i de la nostra identitat.

A continuació, el resum de la meva comunicació:

La meva recerca defensa la idea de que les pedreres de marès, des de la seva existència, han estat configuradores de la identitat de Mallorca, com a components essencials del seu paisatge i, especialment, del paisatge llucmajorer. A banda de trobar-nos davant d'espais amb una component estètica sublim, les pedreres de marès posseeixen un valor intrínsec vinculat a la nostra tradició i al nostre territori convertint-se en components inherents de la nostra cultura. Llucmajor ha estat testimoni de l'evolució de l'activitat extractiva de marès des del seu origen fins a l'actualitat, trobant marès a un 41,3% del seu territori (estenent-se per 125,5 km2). Des del centenar de pedreres registrades des de l'any 1406 fins a les set pedreres que encara avui extreuen marès, situen Llucmajor com a municipi capdavanter d'aquesta tradició a Mallorca. L'existència, per tant, d'aquestes pedreres en el nostre paisatge ha suposat la seva transformació en rastres d'aquesta memòria, reconeixent la seva presència significativa a diversos documents històrics, a llibres d'obra d'edificis singulars o a les primeres representacions cartogràfiques de l'illa. La representació de tots aquests rastres en una nova cartografia permetrà descobrir nous territoris de pedreres com a imatge d'una nova identitat del paisatge llucmajorer.

Es Fornàs / Llucmajor #1

Pedrera inclosa al Catàleg de Patrimoni del Pla de Reforma Integral de la Platja de Palma (codi SV-03) i qualificada amb la màxima protecció. Es troba propera a Son Verí Nou.

Excavació dins excavació #pedreresdemares #paisatgellucmajor #esfornàs #paisatgestransformats #paisatgemallorca

A post shared by Catalina Salvà (@catalina_salva) on Oct 23, 2017 at 11:57am PDT

Pedreres des del cel

Troballes meravelloses de la xarxa... 

El fotògraf Toni Miquel DonkeyFilms va fer aquest impressionant vídeo de la pedrera de Sa Real Nova, situada en el límit entre Manacor i Sant Llorenç des Cardassar.

Es tracta d'un conjunt de pedreres de marès actives durant molts anys encara que ara es troben inactives.

Realment,és un document de gran valor tant per la qualitat d'imatge com pel registre d'aquest paisatge ara mateix inaccesible.

Des d'aquí li vull donar les gràcies per deixar-me compartir el seu vídeo.

ortofotografies extretes d'IDEIB

Son Jaume Andreu / Manacor #2

Paisatges en evolució #pedreresdemares #paisatgemanacor #sonjaumeandreu #paisatgestransformats #paisatgemallorca

A post shared by Catalina Salvà (@catalina_salva) on Aug 21, 2017 at 10:27am PDT

Ses Pedreres Noves / Llucmajor #1

Pedreres mediterrànies #pedreresdemares #paisatgestransformats

Una foto publicada por Catalina Salvà (@catalina_salva) el 22 de Sep de 2016 a la(s) 5:23 PDT

Pedreres mediterrànies #2

Pedreres mediterrànies #pedreresdemares #paisatgestransformats

Una foto publicada por Catalina Salvà (@catalina_salva) el 22 de Sep de 2016 a la(s) 5:23 PDT

Pedreres mediterrànies #1

Pedreres mediterrànies #pedreresdemares #paisatgestransformats

Una foto publicada por Catalina Salvà (@catalina_salva) el 22 de Sep de 2016 a la(s) 5:23 PDT

Col·laboració a l'espai Fita a Fita de A vivir que son dos dias Baleares

Pedrera de Portals Vells. Font: Ajuntament de Calvià

El passat dissabte 20 de juny les pedreres de marès varen ser un element molt present al programa "A vivir que son dos dias Baleares" (Cadena Ser) conduït per na Marga Vives i on en Joan Carles Palos hi presenta la secció Fita a Fita. Allà ens suggerí una magnifica ruta a la pedrera de Portals Vells. Moltes gràcies per haver-m'hi convidat de manera virtual! 

 Aquí podreu sentir l'espai per si algú s'ho va perdre, us agradarà segur!

Les pedreres de marès a l'especial sobre Paisatge del diari Ara Balears

Pedrera de Son Jaume Andreu, Manacor, 2014

El diari Ara, i més concretament l'Ara Balears, publica avui un especial sobre Paisatge obrint portada amb el títol "El paisatge que volem".

L'editorial, molt apropiada, proposa "entendre que rere el concepte de paisatge no hi ha només la caduca idea d'una postal maquillada, d'un paratge idíl·lic, sinó la riquesa de la diversitat d'un patrimoni comú, construït entre tots i que a tots ens pertany". 

La meva recerca sobre les pedreres de marès ha trobat també el seu lloc en aquesta publicació, és un primer pas per reafirmar la seva condició de paisatge proposada sempre des de l'inici de la meva investigació.

Recoman llegir tot el diari, realment està ple d'idees i reflexions ben interessants, però aquí vos deix el trosset dedicat a les pedreres de marès.

* Agraesc profundament a na Mercè Pinya haver-me regalat aquesta oportunitat.

Pedreres i Patrimoni

fotografia: Catalina Salvà, 2011

El recentment aprovat inicialment Catàleg de Protecció del Patrimoni del Municipi de Santa Margalida contempla la incorporació, com a bens a preservar i conservar, de 17 pedreres. Totes les pedreres que s'han incorporat a a aquest catàleg comparteixen la característica de ser pedreres de marès. La majoria són pedreres antigues, actualment en desús, però també s'ha proposat la incorporació al Catàleg d'una de les pedreres d'extracció de marès en actiu més espectaculars de l'illa, l'anomenada JA165 Pedrera den Carreres (o també coneguda com a Vernissa Vey). Aquesta pedrera, ja la varem presentar aquí a finals de l'any 2011 (veure enllaç) com una de les pedreres actives de marès més impressionants de l'illa i el Catàleg la qualifica amb un nivell de protecció Integral A1, és a dir, obligant a una "preservació íntegra del bé, sense cap possibilitat de canvi que comporti una modificació en la seva estructura, distribució i elements d’acabat. Haurà de mantenir l’ús original o un altre compatible amb l’adequat manteniment i protecció del bé. Només s’hi permeten obres de conservació, restauració i consolidació (...). En aquest cas concret, no es permetran obres de recuperació". 

Aquest catàleg és un dels pocs que considera les pedreres de marès com a bens patrimonials a conservar i aquest fet hauria de suposar un canvi previ en la resta de catàlegs consecutius ja que les pedreres de marès són part de la nostra història, per tant, constitueixen un patrimoni per si mateixes tendint a la seva desaparició, com hem pogut veure, per exemple, amb la pedrera de Son Toni Amer (llegir article) pel seu rebliment amb residus recomanat de manera insistent pel Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears*.

A continuació es pot trobar el llistat de pedreres incloses en el Catàleg de Protecció del Patrimoni del Municipi de Santa Margalida:

               EE13 Pedrera de Son Real I
               EE14 Pedrera de Son Real II
               JA87 Sa Cova de Ses Pedreres
               JA94 Pedrera de Can Toni Carboner
               JA114 Pedrera i necròpolis a Sa Boleda
               JA135 Talaiot i pedrera a Binicaubell
               JA148 Pedrera a Son Doblons
               JA161 Pedrera a la carretera de Can Picafort I
               JA162 Pedrera a la carretera de Can Picafort II
               JA163 Pedrera als establits de Son Fullós
               JA164 Pedrera a Can Bergues
               JA165 Pedrera den Carreres
               JA166 Pedrera a n'es Figueral
               JA167 Pedrera al torrent de Son Real I
               JA168 Pedrera al torrent de Son Real II
               JA169 Poblat i pedrera a l'antic camí d'Artà
               JA171 Pedrera a Son Marí

* Es poden trobar més detalls sobre aquesta afirmació al capítol 2 de l'article 

La memòria d'un paisatge gravat. Les pedreres de marès, empremta 

territorial del paisatge identitari de Mallorca (llegir article)

Article / Revista Labor & Engenho v.7, n.3, 2013

La revista de Brasil Labor & Engenho ha publicat el meu article "La memoria de un paisaje grabado. Las canteras de marès, trazas territoriales de un nuevo paisaje de Mallorca" en el seu darrer número.

Podeu consultar l'article complet al següent enllaç: LLEGIR ARTICLE

I també la resta de la revista: Labor & Engenho v.7, n.3, 2013

"Catalina Salvà reclama con exquisita delicadeza una especial  atención sobre un hermoso paisaje resultante de una actividad vinculada a la aparición de  las primeras construcciones civilizadas en la isla. Su historia es la de sus piedras y canteras, que explica con pasión evidente, reivindicando la calidad estética de un territorio de marés.  Toponimia, geología, cartografía, paisajismo, geografía y arquitectura se funden en un bello texto que argumenta la identidad de Mallorca en sus pedreras."

Melisa Pesoa & Joaquín Sabaté Bel, Editorial L&E, v.7, n.3, 2013

Seqüències de pedreres / LLUCMAJOR l'evolució del paisatge

La temporalitat desvelada

La pedrera de Son Garcias es troba a Llucmajor i s'hi accedeix per la carretera de s'Aranjassa. En el seu entorn es poden trobar els exemples paradigmàtics vinculats a les pedreres, coexistint una pedrera recent d'extracció de blocs (la que apareix a la fotografia) amb una d'extracció de picadís i amb una pedrera latent desapareguda.
[Veure localització] 

Seqüències de pedreres / MURO paisatges amagats

Progressions revelades 
La lectura selectiva del paisatge existent descobreix el món amagat.
Les seqüències successives de pedreres en el territori de Muro queden superposades com a una capa invisible del paisatge que se'ns presenta.

Seqüències de Pedreres / MURO

Seqüències del paisatge generat per diferents pedreres. A l'est de Muro les diferents pedreres històriques i actuals exerceixen de ròtula entre els caps i el bosc, determinant un sistema progressiu d'aparicions en el territori. 

ortofoto de 2010 IDEIB

Una pedrera recuperada... no, més ben dit, una pedrera esborrada

hort: [s. XIV; del ll. hŏrtus 'jardí; hort'] 

m 1 AGR Terreny de regadiu, no gaire extens, on hom 

conrea especialment hortalisses i fruiters.

Últimament s'ha posat de moda consumir part del territori amb "horts solars". No crec que aplicar el concepte hort a un tros de terreny que, tot i que "produeix" energia solar, consumeix el seu principal recurs: la seva fertilitat. Ens trobem, per tant, davant un error de concepte, ja que la seva concepció i justificació neix d'una incoherència. Trobem varis exemples a Mallorca d'aquestes instal·lacions, que teòricament aprofiten les traces d'antigues pedreres de marès. De sobra és sabut que les pedreres de marès no destaquen per la seva gran extensió, per tant, es necessita incrementar la seva superfície per a poder rendibilitzar la inversió, de manera que a més d'anular una part del nostre paisatge i història, també es nega que aquest tros de territori pugui tornar al paisatge i integrar-se a les seves lògiques i acaba generant un paisatge completament artificial. No es podrien plantejar altres ubicacions d'aquestes instal·lacions a espais inerts, evitant, la desertització del territori que ocupen? No es pot pensar que només perquè ja s'hi pot situar l'etiqueta d'energies netes la seva localització pot destruir l'entorn on s'ubica? Potser ens ho hauriem de plantejar...

antiga pedrera de Son Toni Amer, Campos, Mallorca