Les pedreres de marès de Mallorca són un dels paisatges desconeguts més identitaris de l’illa, ja que el seu naixement sorgí del propi territori, de la necessitat d’extreure un material de construcció. Aquest material extret va ser el que va generar la gran majoria de construccions rurals i urbanes de l’illa, donant una unitat general a tot el paisatge, que avui en dia encara s’aprecia, proporcionant una paleta de colors estable i permanent a tota l’illa, si més no, a la zona maresenca de l’illa. Des dels seus inicis, les pedreres es situaven a llocs estratègics pel transport i logística del material extret, modelant inicialment gran part dels perfils de la costa mallorquina, i modificant després tot el territori del pla de Mallorca. Actualment, i immersos en una globalització constructiva, va minvant estrepitosament la quantitat de pedreres actives que queden a Mallorca.
Tot i això, la gran quantitat de pedreres existent al llarg de la història, s’ha fet palès i se’n poden trobar magnífiques restes, però que han quedat immòbils al territori, integrades al paisatge i retornant a ell, establint un veritable cicle equilibrat, recordant a l’equilibri de l’ideal de paisatge, on s’igualaven les accions naturals i humanes, i han tornat a convertir-se en paisatges desconeguts una altra vegada. Aquests nous paisatges desconeguts es situen de manera heterogènia en una gran extensió de l’illa, arribant a determinar fins a 1000 pedreres de marès, en la seva totalitat. Aquestes pedreres, fissures puntuals en el territori, seran les que el definiran, influint en la seva qualificació des de la seva pròpia morfologia, fins a la toponímia que acabaran generant.
 |
| ® Catalina Salvà Matas / 2011 |
