Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pedreres esborrades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pedreres esborrades. Mostrar tots els missatges

15 de febr. 2022

Tesi doctoral: LA MEMÒRIA D’UN PAISATGE GRAVAT. Les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca



El passat 18 de febrer de 2021 vaig defensar la meva tesi doctoral LA MEMÒRIA D’UN PAISATGE GRAVAT. Les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca

El tribunal va estar presidit pel dr. Joaquim Sabaté Bel i constituït per la dra. Ioanna Spanou, el dr. Jordi Sardà Ferran, la dra. Marta Labastida Juan, el dr. Gabriel Alomar Garau i el dr. Jaume Mayol Amengual (substitut). La defensa va tenir lloc a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya). 

La tesi, dirigida pel dr. Carles Llop Torné i la dra. Maria Goula i realitzada al Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori va ser qualificada amb excel•lent cum laude. 

La tesi es pot consultar al següent enllaç: http://hdl.handle.net/2117/347904

Com a petita introducció, aquí teniu el resum de la tesi: 

Aquesta recerca vol ser el manifest d’un dels paisatges més estesos de l’illa de Mallorca: les pedreres de marès, i proposa entendre aquests espais com a part del seu paisatge, com a part essencial del seu territori i com a definidors de la seva identitat i memòria. Les pedreres de marès són un tipus de pedreres que gairebé es podrien proclamar autòctones d’aquesta illa. El seu nom prové del material extret, el marès, una roca present a gran part del seu territori que ha servit per a realitzar la majoria d’edificis que s’hi troben. La materialització d’aquestes pedreres s'evidencia en forma de buits construïts mitjançant l'extracció del marès, llocs amb condicions espacials espectaculars. Parlar de pedreres no és només parlar de les excavacions produïdes sinó també del seu entorn, del paisatge, i en com aquestes contribueixen a la formació de la identitat, la imatge i la memòria del territori. Aquesta tesi queda inscrita dins aquesta temàtica. Es defensa la hipòtesi de que les pedreres de marès són configuradores de la identitat de Mallorca, especialment com a components essencials del seu paisatge encara que, actualment, aquestes es troben predestinades a la seva desaparició una vegada finalitza l’activitat d’extracció de la pedra, per mor de l’aplicació dels plans de restauració que fan esborrar, omplint l’espai excavat, les pedreres del paisatge. La desvinculació dels prejudicis que s’associen a les pedreres de marès, enteses com a pures activitats extractives, serà essencial per a establir una mirada renovada cap a elles que, alhora, permetrà considerar-les com a paisatges de valor. Així mateix, es vol demostrar també l’existència d’un lligam de component territorial entre les pedreres de marès i el territori, proposant-lo com a nou concepte d’extensió insular i de lectura d’aquest paisatge. Aquest lligam es prefigura com a organització territorial de les pedreres de marès, intuint l’existència de patrons de paisatge en la seva morfologia. L’objectiu final de la recerca és trobar els valors que les diferencien de la resta de pedreres, els quals entendrem per la seva identitat, i que permetran establir els possibles patrons per a la seva conservació i per a la seva gestió futura. La recerca pretén fixar el coneixement al voltant d’aquestes pedreres, recollint i recopilant totes les existents a l’actualitat i les que han existit en el passat. L’elaboració d’un arxiu de pedreres serà una de les aportacions transversals de la recerca i voldrà esdevenir el document de referència sobre aquestes. Basada en la hipòtesi de que la recerca sobre el paisatge es fonamenta necessàriament en la seva representació, aquesta s’aborda des de la seva complexitat total, entenent complexitat com a acumulació, superposició i relació de múltiples dades de diferents orígens. El registre i la documentació del paisatge passa necessàriament per la generació d’imatges: cartografies de pedreres mai fins ara dibuixades, sent aquesta una de les principals aportacions de la tesi. L’estructura de la tesi intenta reproduir totes les lectures realitzades envers el cas d’estudi. És per aquest motiu que es planteja una lectura progressiva de la tesi que reconstrueix el procés de generació del canvi de mirada envers les pedreres de marès, enteses primer com a llocs, com a espais aïllats als quals s’incorpora la seva memòria i les lectures històriques realitzades, per acabar entenent-les com a paisatge, com una part de la identitat del territori de l’illa. El trinomi LLOCS-MEMÒRIA-PAISATGE està format pels tres conceptes que defineixen el títol dels tres capítols que constitueixen el cos teòric de la recerca i que alhora es poden entendre com tres diferents òptiques en que s’han mirat o es poden mirar les pedreres de marès. Aquests tres capítols deriven en la generació de l’Arxiu de Pedreres, que integra la Base de Dades i la Cartografia de Pedreres, documents essencials per la comprendre la dimensió històrica, territorial i paisatgística de les pedreres de marès.

7 de maig 2021

Pedreres de s'Estalella / Llucmajor

Llucmajor és un dels municipis amb més marès al seu territori. El 90% de tota la superfície del municipi és de marès i aquest, concretament, es troba present al 94% de tota la seva costa. A més a més, Llucmajor és el principal municipi mallorquí amb presència de marès, ja que el 29% de tot el marès que hi ha a Mallorca es troba a Llucmajor. Amb aquestes poques xifres, és evident que parlar de marès i Llucmajor és parlar de dos conceptes que es troben intrínsecament lligats entre si, i això es fa evident quan miram el número de pedreres de marès que es troba al municipi, que supera les 200 unitats. 

Als 44km de la costa llucmajorera formada per marès hi trobam varis indrets on es varen explotar pedreres, algunes ja explotades cap a l'any 1409 i d'altres explotades fins fa poc més de cinquanta anys. Començant per la costa de Son Verí, i continuant fins a s'Estanyol, la costa de Llucmajor està plena d'antigues pedreres de marès. Precisament, un dels llocs on trobam més intensitat d'aquests espais a la costa de s'Estalella, lloc que el programa d'IB3 Passejades va enregistrar i on, com no podia ser d'altra manera, les meravelloses pedreres de marès es tornen protagonistes del programa. L'equip de Passejades em va contactar per xerrar una mica d'aquests espais in situ, així que a continuació ho podreu veure.

Moltes gràcies a l'equip de Passejades (especialment a na Marga i en Diego) per la invitació i per l'enamorament compartit per les pedreres i pel paisatge de la nostra illa!

 
 Passejades IB3
capítol 45: s'Estalella
1 de maig de 2021

5 d’abr. 2019

Pedrera de Son Mendivil / Llucmajor

Les pedreres de marès, tant durant l'extracció del marès com després, es converteixen en una part més de l'ecosistema, ja que contribueix a les relacions dinàmiques entre els organismes del seu entorn. Per tant, resulten una part més del cicle ecològic.
Aquesta fotografia mostra com la pedrera ha quedat integrada dins l'ecosistema de garriga en el qual es troba. Entre d'altres espècies silvestres que hi han nascut hi podem trobar els pins (Pinus halepensis) o el romaní (Rosmarinus officinalis).
Aquesta pedrera es troba inactiva des de l’any 1956. 

8 de març 2019

Cova den Quintana / Alcúdia (any 1961)

Fa uns dies vaig trobar aquest regal, gràcies a la cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. És una fotografia realitzada l'any 1961 pels Servicios Aéreos Comerciales Españoles on es poden observar les pedreres de la Cova d'en Quintana a Alcúdia.

Actualment aquestes pedreres es troben en part desaparegudes (s'hi va construir l'edifici de la policia local tapant-les) però encara en queda una part, que actualment es fa servir d'aparcament d'aquest equipament.

Les pedreres estan protegides pel catàleg de patrimoni d'Alcúdia amb el codi EE16.

Veure la fotografia a l'ICGC

Pedreres a Alcúdia (font:Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC))

21 de febr. 2018

Pedreres protegides que tot i així desapareixen: Vernissa Vell

Evolució de la Pedrera Vernissa Vell (Santa Margalida)
Una de les vessant de la meva recerca és la significança de les pedreres de marès com a elements patrimonials de la nostra illa i per això he analitzat tots els catàlegs municipals a la recerca de pedreres de marès catalogades. 

El cas de Santa Margalida és totalment exemplar ja que el seu Catàleg de Protecció del Patrimoni del Municipi de Santa Margalida (aprovat definitivament el 26 de febrer de 2016) incorpora, com a bens a preservar i conservar, 17 pedreres de marès, la majoria de les quals són pedreres antigues i actualment en desús.

Una de les pedreres catalogades és l'anomenada JA165 Pedrera den Carreres (o també coneguda com a Vernissa Vey), activa fins fa uns anys amb el número d'autorització 178, la qual destaca per ser una de les pedreres actives de marès més impressionants de l'illa (ja n'hem parlat vàries vegades a aquest blog: Pedrera deVernissa Vey).

El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric del terme municipal de Santa Margalida la qualifica amb un nivell de protecció Integral A1, és a dir, obligant a una "preservació íntegra del bé, sense cap possibilitat de canvi que comporti una modificació en la seva estructura, distribució i elements d’acabat. Haurà de mantenir l’ús original o un altre compatible amb l'adequat manteniment i protecció del bé. Només s’hi permeten obres de conservació, restauració i consolidació (...). En aquest cas concret, no es permetran obres de recuperació".

Tot i la catalogació normativa de protecció íntegra del Bé, aquesta pedrera durant els darrers anys ha finalitzat la seva explotació i iniciat el seu "pla de restauració" consistent en el seu rebliment amb residus recomanat de manera insistent pel Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears fet que ha suposat una "modificació en la seva estructura" i incorporat un ús incompatible "amb l'adequat manteniment i protecció del bé" incomplint el deure de conservació, protecció i custòdia del Bé catalogat.

Aleshores, és que el valor patrimonial no significa res? Hi ha alguna administració encarregada de la salvaguarda del nostre patrimoni (i, per tant, de la nostra identitat)? Deixarem que desapareixin més pedreres de marès? Quan ho veurem això?

Jo crec que és ben hora de valorar el nostre paisatge i, sobretot, de protegir-lo. Qui s'hi apunta? 

Documentació annexa: