Pedrera de Son Mendivil / Llucmajor

Les pedreres de marès, tant durant l'extracció del marès com després, es converteixen en una part més de l'ecosistema, ja que contribueix a les relacions dinàmiques entre els organismes del seu entorn. Per tant, resulten una part més del cicle ecològic.

Aquesta fotografia mostra com la pedrera ha quedat integrada dins l'ecosistema de garriga en el qual es troba. Entre d'altres espècies silvestres que hi han nascut hi podem trobar els pins (Pinus halepensis) o el romaní (Rosmarinus officinalis).

Aquesta pedrera es troba inactiva des de l’any 1956. 

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida por Catalina Salvà (@catalina_salva) el 4 de Abr de 2019 a las 2:29 PDT

Article i Conferència / I Jornades d'Estudis Locals de Llucmajor

Els propers 10 i 11 de novembre es duran a terme les I Jornades d'Estudis Locals de Llucmajor organitzades per l'Ajuntament de Llucmajor.

Al primer bloc de comunicacions del divendres 10 de novembre hi podré presentar una part de la meva recerca més recent sobre els rastres històrics de les pedreres de marès de Llucmajor, amb la comunicació "Les pedreres de marès, paisatge identitari de Llucmajor. Rastres històrics d'un paisatge actual".

Al programa complet de les Jornades es poden consultar totes les comunicacions acceptades, els resums de les mateixes i els horaris planificats.

La visibilització de la recerca local és imprescindible per augmentar el coneixement sobre el territori i, per tant, crec que és una molt bona oportunitat per a donar a conèixer les pedreres de marès com a part del nostre patrimoni i de la nostra identitat.

A continuació, el resum de la meva comunicació:

La meva recerca defensa la idea de que les pedreres de marès, des de la seva existència, han estat configuradores de la identitat de Mallorca, com a components essencials del seu paisatge i, especialment, del paisatge llucmajorer. A banda de trobar-nos davant d'espais amb una component estètica sublim, les pedreres de marès posseeixen un valor intrínsec vinculat a la nostra tradició i al nostre territori convertint-se en components inherents de la nostra cultura. Llucmajor ha estat testimoni de l'evolució de l'activitat extractiva de marès des del seu origen fins a l'actualitat, trobant marès a un 41,3% del seu territori (estenent-se per 125,5 km2). Des del centenar de pedreres registrades des de l'any 1406 fins a les set pedreres que encara avui extreuen marès, situen Llucmajor com a municipi capdavanter d'aquesta tradició a Mallorca. L'existència, per tant, d'aquestes pedreres en el nostre paisatge ha suposat la seva transformació en rastres d'aquesta memòria, reconeixent la seva presència significativa a diversos documents històrics, a llibres d'obra d'edificis singulars o a les primeres representacions cartogràfiques de l'illa. La representació de tots aquests rastres en una nova cartografia permetrà descobrir nous territoris de pedreres com a imatge d'una nova identitat del paisatge llucmajorer.

Es Fornàs / Llucmajor #1

Pedrera inclosa al Catàleg de Patrimoni del Pla de Reforma Integral de la Platja de Palma (codi SV-03) i qualificada amb la màxima protecció. Es troba propera a Son Verí Nou.

Excavació dins excavació #pedreresdemares #paisatgellucmajor #esfornàs #paisatgestransformats #paisatgemallorca

A post shared by Catalina Salvà (@catalina_salva) on Oct 23, 2017 at 11:57am PDT

Pedreres des del cel

Troballes meravelloses de la xarxa... 

El fotògraf Toni Miquel DonkeyFilms va fer aquest impressionant vídeo de la pedrera de Sa Real Nova, situada en el límit entre Manacor i Sant Llorenç des Cardassar.

Es tracta d'un conjunt de pedreres de marès actives durant molts anys encara que ara es troben inactives.

Realment,és un document de gran valor tant per la qualitat d'imatge com pel registre d'aquest paisatge ara mateix inaccesible.

Des d'aquí li vull donar les gràcies per deixar-me compartir el seu vídeo.

ortofotografies extretes d'IDEIB

Pedreres mediterrànies #1

Pedreres mediterrànies #pedreresdemares #paisatgestransformats

Una foto publicada por Catalina Salvà (@catalina_salva) el 22 de Sep de 2016 a la(s) 5:23 PDT

Pedreres de s'Hostal #2

Traces d'un procés • Paisatge geomètric #lithica #pedreresdeshostal #pedreresdemares #paisatgestransformats

Una foto publicada por Catalina Salvà (@catalina_salva) el 6 de Jun de 2016 a la(s) 4:03 PDT

Pedreres de s'Hostal #1

Arquitectures excavades • Paisatges transformats #lithica #pedreresdeshostal #pedreresdemares #nofilter #architecturebeyondarchitects

Una foto publicada por Catalina Salvà (@catalina_salva) el 30 de May de 2016 a la(s) 7:57 PDT

Paisatges temporals

El temps és la variable intangible que construeix el paisatge, especialment el paisatge de les pedreres de marès. El temps és el que permet la conformació de les pedreres i la seva progressiva identificació com a paisatges de l'illa. La lectura dinàmica del paisatge a través del temps permet la seva comprensió com a procés, com és el cas de l'antiga pedrera de Sa Taulera, a Santa Margalida, on el temps ha permès el naixement d'un jardí salvatge al seu interior.

Les pedreres de marès a l'especial sobre Paisatge del diari Ara Balears

Pedrera de Son Jaume Andreu, Manacor, 2014

El diari Ara, i més concretament l'Ara Balears, publica avui un especial sobre Paisatge obrint portada amb el títol "El paisatge que volem".

L'editorial, molt apropiada, proposa "entendre que rere el concepte de paisatge no hi ha només la caduca idea d'una postal maquillada, d'un paratge idíl·lic, sinó la riquesa de la diversitat d'un patrimoni comú, construït entre tots i que a tots ens pertany". 

La meva recerca sobre les pedreres de marès ha trobat també el seu lloc en aquesta publicació, és un primer pas per reafirmar la seva condició de paisatge proposada sempre des de l'inici de la meva investigació.

Recoman llegir tot el diari, realment està ple d'idees i reflexions ben interessants, però aquí vos deix el trosset dedicat a les pedreres de marès.

* Agraesc profundament a na Mercè Pinya haver-me regalat aquesta oportunitat.

Article / VII Congreso Internacional de Ordenación del Territorio

El VII Congreso Internacional de Ordenación del Territorio organitzat a Madrid a finals de novembre de 2014 m'acceptà el meu article "La memoria de un paisaje grabado. Las canteras de marès, huella territorial del paisaje identitario de Mallorca.". Ara publica les actes del congrés on es poden consultar totes les comunicacions acceptades al mateix. 

[Aquí teniu un extracte de la comunicació]

Lo que pretende este artículo es la puesta de manifiesto de una realidad nunca 

observada de Mallorca. Primeramente, la propuesta del redescubrimiento de las 

canteras de marès como componentes primarios del territorio de la isla 

conformados a través del establecimiento de múltiples lazos históricos y culturales 

con esta. Será imprescindible, por tanto, el replanteo de una nueva mirada hacia 

ellas desvinculada de los prejuicios preconcebidos vinculados a las actividades 

extractivas en que, a priori, quedan enmarcadas. La investigación propuesta se 

mira desde el punto de vista del paisaje, como mirada que permite un trabajo en 

una escala variable, unas veces fijada entre la territorial y la arquitectónica y otras 

deslizante entre éstas, permitiendo una lectura innovadora que se aproxime a la 

sociedad para la transmisión de este paisaje de valor en sí mismo.

Podeu consultar l'article complet al següent enllaç: LLEGIR ARTICLE

I també la resta de la publicació: Relatoria, Ponencias y Comunicaciones. VII Congreso Internacional de Ordenación del Territorio

 

Pedreres i Patrimoni

fotografia: Catalina Salvà, 2011

El recentment aprovat inicialment Catàleg de Protecció del Patrimoni del Municipi de Santa Margalida contempla la incorporació, com a bens a preservar i conservar, de 17 pedreres. Totes les pedreres que s'han incorporat a a aquest catàleg comparteixen la característica de ser pedreres de marès. La majoria són pedreres antigues, actualment en desús, però també s'ha proposat la incorporació al Catàleg d'una de les pedreres d'extracció de marès en actiu més espectaculars de l'illa, l'anomenada JA165 Pedrera den Carreres (o també coneguda com a Vernissa Vey). Aquesta pedrera, ja la varem presentar aquí a finals de l'any 2011 (veure enllaç) com una de les pedreres actives de marès més impressionants de l'illa i el Catàleg la qualifica amb un nivell de protecció Integral A1, és a dir, obligant a una "preservació íntegra del bé, sense cap possibilitat de canvi que comporti una modificació en la seva estructura, distribució i elements d’acabat. Haurà de mantenir l’ús original o un altre compatible amb l’adequat manteniment i protecció del bé. Només s’hi permeten obres de conservació, restauració i consolidació (...). En aquest cas concret, no es permetran obres de recuperació". 

Aquest catàleg és un dels pocs que considera les pedreres de marès com a bens patrimonials a conservar i aquest fet hauria de suposar un canvi previ en la resta de catàlegs consecutius ja que les pedreres de marès són part de la nostra història, per tant, constitueixen un patrimoni per si mateixes tendint a la seva desaparició, com hem pogut veure, per exemple, amb la pedrera de Son Toni Amer (llegir article) pel seu rebliment amb residus recomanat de manera insistent pel Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears*.

A continuació es pot trobar el llistat de pedreres incloses en el Catàleg de Protecció del Patrimoni del Municipi de Santa Margalida:

               EE13 Pedrera de Son Real I
               EE14 Pedrera de Son Real II
               JA87 Sa Cova de Ses Pedreres
               JA94 Pedrera de Can Toni Carboner
               JA114 Pedrera i necròpolis a Sa Boleda
               JA135 Talaiot i pedrera a Binicaubell
               JA148 Pedrera a Son Doblons
               JA161 Pedrera a la carretera de Can Picafort I
               JA162 Pedrera a la carretera de Can Picafort II
               JA163 Pedrera als establits de Son Fullós
               JA164 Pedrera a Can Bergues
               JA165 Pedrera den Carreres
               JA166 Pedrera a n'es Figueral
               JA167 Pedrera al torrent de Son Real I
               JA168 Pedrera al torrent de Son Real II
               JA169 Poblat i pedrera a l'antic camí d'Artà
               JA171 Pedrera a Son Marí

* Es poden trobar més detalls sobre aquesta afirmació al capítol 2 de l'article 

La memòria d'un paisatge gravat. Les pedreres de marès, empremta 

territorial del paisatge identitari de Mallorca (llegir article)

VII Biennal Europea de Paisatge

Els propers 27, 28 i 29 de setembre de 2012 tornarà a Barcelona la Biennal Europea de Paisatge, en la seva 7a edició i baix el lema Biennal versus Biennal.

Resum del programa (descarrega original):

27Setembre

Finalistes del Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba

28Setembre

Julie Bargmann / fundadora directora de D.I.R.T. studio i professora de la Universitat de Virgínia (EUA)

Michel Desvigne / fundador director de MDP i Gran Premi de l’Urbanisme de França 2011

João Ferreira Nunes / fundador director de PROAP, Estudos e Projectos de Arquitectura Paisagista

Marieke Timmermans / cap del Departament de Paisatge de l’Akademie of Architecture, Amsterdam School of Arts i propietària de la4sale

+ Lliurament dels Premis de Paisatge 2012 / 7è Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba

29Setembre
Biennal feat. Topos: El món del paisatgisme

Robert Schäfer / Sébastien Penfornis / Reiulf Ramstad / Christina Tenjiwe Kaba / Herbert Dreiseitl / Kathryn Gustafson

incripcions abans del 3 de setembre

Professionals / 141,60 € 

Estudiants / 88,5 €

Grups / 118 € (per persona)

Lloc / Palau de la Música Catalana, Petit Palau / Sant Pere Més Alt, s/n. Barcelona

més informació: 7 Biennal Europea de Paisatge

Seqüències de Pedreres / MURO

Seqüències del paisatge generat per diferents pedreres. A l'est de Muro les diferents pedreres històriques i actuals exerceixen de ròtula entre els caps i el bosc, determinant un sistema progressiu d'aparicions en el territori. 

ortofoto de 2010 IDEIB

Una pedrera recuperada... no, més ben dit, una pedrera esborrada

hort: [s. XIV; del ll. hŏrtus 'jardí; hort'] 

m 1 AGR Terreny de regadiu, no gaire extens, on hom 

conrea especialment hortalisses i fruiters.

Últimament s'ha posat de moda consumir part del territori amb "horts solars". No crec que aplicar el concepte hort a un tros de terreny que, tot i que "produeix" energia solar, consumeix el seu principal recurs: la seva fertilitat. Ens trobem, per tant, davant un error de concepte, ja que la seva concepció i justificació neix d'una incoherència. Trobem varis exemples a Mallorca d'aquestes instal·lacions, que teòricament aprofiten les traces d'antigues pedreres de marès. De sobra és sabut que les pedreres de marès no destaquen per la seva gran extensió, per tant, es necessita incrementar la seva superfície per a poder rendibilitzar la inversió, de manera que a més d'anular una part del nostre paisatge i història, també es nega que aquest tros de territori pugui tornar al paisatge i integrar-se a les seves lògiques i acaba generant un paisatge completament artificial. No es podrien plantejar altres ubicacions d'aquestes instal·lacions a espais inerts, evitant, la desertització del territori que ocupen? No es pot pensar que només perquè ja s'hi pot situar l'etiqueta d'energies netes la seva localització pot destruir l'entorn on s'ubica? Potser ens ho hauriem de plantejar...

antiga pedrera de Son Toni Amer, Campos, Mallorca

Pedrera de Vernissa Vey

Una de les pedreres més impressionants de Mallorca. Actualment activa, es té registre de la seva explotació des de 1969.

Vernissa Vey, Santa Margalida. Foto: Catalina Salvà Matas, 2011

Quan una mirada es transforma en paisatge (o Edward Burtynsky)

A l’actualitat, Edward Burtynsky és un dels fotògrafs (Yann Arthus-Bertrand, Alex S. MacLean) dedicats a la transmissió de paisatges quotidians, abans considerats com a rerefons, oferint-nos noves maneres de mirar, observar, canviant l’enfoc diari de la nostra percepció. L’enfoc que dóna Burtynsky és totalment revelador enfront la seva visió del paisatge, expressada a la pel·lícula documental sobre la seva obra "Paisatges Transformats" (amb el títol original Manufacturated Landscapes molt més explicatiu ja que remet a la transformació manual del paisatge), resumint dues de les més importants concepcions en quant al paisatge: la seva posta en valor i la seva representació.

“Em va succeir una espècie d’epifania anant perdut per Pennsylvania. Vaig girar a l’esquerra tractant de tornar a l’autopista i vaig acabar a un poble (...). Vaig sortir del cotxe i em vaig quedar dret. Era un poble de miners de carbó. Amb un gir de 360º em vaig adonar de que era un dels paisatges més surrealistes que mai havia vist, completament transformat per l’home” explica ell mateix a aquesta pel·lícula*. El simple fet que decideixi fotografiar aquests paisatges, oblidats, als que es gira l’esquena, negats, els posa en valor, tant l’estàtica del moment com les relacions i dinàmiques que els provoquen, ja que sense aquestes no naixerien, no es transformarien, no existirien.

La seva sèrie titulada "Quarries" (pedreres) transmet la bellesa de les pedreres, Burtinsky les representa com a grans espais magnífics, geometries construides de manera natural, que representen el buit de l'excavació. A les seves fotos realment no es poden identificar com a tal, sinó com a veritables paisatges estètics, d'una gran presència. Les pedreres de marès podrien ser perfectament una més de les seves fotografies, convertides en representació no només artística sinó construccions paisatgístiques on trobem grans parts de la memòria del paisatge on s'ubiquen.

Carrara Marble Quarries # 11, Carrara, Italy, 1993 / Iberia Quarries # 2, Marmorose EFA Co., Bencatel, Portugal, 2006 /
Rock of Ages # 15, Active Section, E.L. Smith Quarry, Barre, Vermont, 1991 www.edwardburtynsky.com

* BURTYNSKY, Edward. 2008, A: BAICHWAL, Jennifer, 2008, Edward Burtynsky. Manufacturated landscapes, Mercury Films / Foundry Films, min. 13

Què és paisatge?

Propòs un experiment...

M'agradaria que cadascú de vosaltres intentas definir que entén per paisatge... en el context de la nostra illa. Simplement es pot fer amb un parell de paraules. També es pot associar una imatge.

Moltes gràcies per la vostra participació!