Pedreres de s'Estalella / Llucmajor

Llucmajor és un dels municipis amb més marès al seu territori. El 90% de tota la superfície del municipi és de marès i aquest, concretament, es troba present al 94% de tota la seva costa. A més a més, Llucmajor és el principal municipi mallorquí amb presència de marès, ja que el 29% de tot el marès que hi ha a Mallorca es troba a Llucmajor. Amb aquestes poques xifres, és evident que parlar de marès i Llucmajor és parlar de dos conceptes que es troben intrínsecament lligats entre si, i això es fa evident quan miram el número de pedreres de marès que es troba al municipi, que supera les 200 unitats. 

Als 44km de la costa llucmajorera formada per marès hi trobam varis indrets on es varen explotar pedreres, algunes ja explotades cap a l'any 1409 i d'altres explotades fins fa poc més de cinquanta anys. Començant per la costa de Son Verí, i continuant fins a s'Estanyol, la costa de Llucmajor està plena d'antigues pedreres de marès. Precisament, un dels llocs on trobam més intensitat d'aquests espais a la costa de s'Estalella, lloc que el programa d'IB3 Passejades va enregistrar i on, com no podia ser d'altra manera, les meravelloses pedreres de marès es tornen protagonistes del programa. L'equip de Passejades em va contactar per xerrar una mica d'aquests espais in situ, així que a continuació ho podreu veure.

Moltes gràcies a l'equip de Passejades (especialment a na Marga i en Diego) per la invitació i per l'enamorament compartit per les pedreres i pel paisatge de la nostra illa!

 

 Passejades IB3

capítol 45: s'Estalella

1 de maig de 2021

mira el programa complet al web d'IB3

Els trencadors de s'Arenal II

Ara ja fa un temps que no escrivia però he estat fent molta feina per intentar acabar la tesi, esper que d'aquí poc vos pugui donar bones notícies!

El cas és que aquests dies estic fent memòria dels oficis relacionats amb les pedreres de marès. El més immediat és el de trencador que, segons en Miquel Fullana Llompart, al seu Diccionari de l’art i els oficis de la construcció, un trencador és un “pedraire, el qui talla, treu i adoba les pedres de la pedrera”. Segons el Diccionari Alcover Moll és “el qui talla i treu les pedres de la pedrera”.

He estat recopilant entrevistes a algunes persones que recorden com era la feina dels trencadors quan encara no existien les pedreres mecanitzades i que, per tant, treien marès de manera manual o "a la mala" com molts diuen.

Cercant als arxius d'IB3 he pogut trobar un parell de vídeos protagonitzats per dos personatges emblemàtics per la transmissió d'aquesta professió: mestre Francesc Vich (autor de Trencadors dels segles XIX i XX) i mestre Sebastià Vallespir. Com a curiositat, ambdós han estat mereixedors del premi Arenaler de l'any concedit per l'Ajuntament de Llucmajor, en els anys 2006 i 2018 respectivament.

M'agradaria destacar un savi comentari que ens regala un dels protagonistes dels vídeos: "em varen oferir omplir aquestes pedreres d'escombros però vaig considerar que omplir de brutor allà on aquesta gent havia escrit sa història de s'Arenal era un pecat", Sebastià Vallespir.

IB3: Anem de marxa

Capítol 10 (Ses Cadenes)

10 de maig de 2015

(compartit a youtube pel Col·lectiu Es Tallant, gràcies!)

IB3: Això és Mel

Capítol 31 (Llucmajor)

18 de febrer de 2014

Veure capítol complet del programa Anem de Marxa a la web d'IB3

Veure capítol complet del programa Això és Mel a la web d'IB3

Si vos ha interessat, podeu veure un altre vídeo sobre aquest tema a la publicació Els trencadors de s'Arenal que vaig compartir uns anys enrere.

Pedreres de Son Fullana / Llucmajor

Accés i interior de les pedreres de Son Fullana, a Llucmajor, una de les pedreres de marès subterrànies de Mallorca. He trobat constància de la seva existència des de l’any 1870 i fins l’any 1967 varen treure marès del seu interior.

Les fotografies són de fa pocs mesos i mostren la capacitat de les pedreres de marès d'adaptar-se a nous usos, una vegada es deixa de treure marès, sense perdre la seva indentitat. Concretament, a aquestes pedreres s'hi produeixen gírgoles. Aquesta activitat permet a aquestes pedreres seguir formant part del cicle ecosistèmic del territori, ja que no han deixat de ser en cap moment territoris productius.

Un bon exemple de perquè la millor manera de restaurar les pedreres de marès no és omplint-les de materials inerts (segons indica la disposició addicional setena del Pla Director de Pedreres de les Illes Balears, BOIB 73 de 05/06/1999) sinó reutilitzant-les amb altres activitats compatibles.

Accés a les pedreres de Son Fullana, 2019 (fotografia Catalina Salvà)

Interior de les pedreres de Son Fullana, 2019 (fotografia Catalina Salvà)

Pedrera de Son Mendivil / Llucmajor

Les pedreres de marès, tant durant l'extracció del marès com després, es converteixen en una part més de l'ecosistema, ja que contribueix a les relacions dinàmiques entre els organismes del seu entorn. Per tant, resulten una part més del cicle ecològic.

Aquesta fotografia mostra com la pedrera ha quedat integrada dins l'ecosistema de garriga en el qual es troba. Entre d'altres espècies silvestres que hi han nascut hi podem trobar els pins (Pinus halepensis) o el romaní (Rosmarinus officinalis).

Aquesta pedrera es troba inactiva des de l’any 1956. 

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida por Catalina Salvà (@catalina_salva) el 4 de Abr de 2019 a las 2:29 PDT

Article i Conferència / I Jornades d'Estudis Locals de Llucmajor

Els propers 10 i 11 de novembre es duran a terme les I Jornades d'Estudis Locals de Llucmajor organitzades per l'Ajuntament de Llucmajor.

Al primer bloc de comunicacions del divendres 10 de novembre hi podré presentar una part de la meva recerca més recent sobre els rastres històrics de les pedreres de marès de Llucmajor, amb la comunicació "Les pedreres de marès, paisatge identitari de Llucmajor. Rastres històrics d'un paisatge actual".

Al programa complet de les Jornades es poden consultar totes les comunicacions acceptades, els resums de les mateixes i els horaris planificats.

La visibilització de la recerca local és imprescindible per augmentar el coneixement sobre el territori i, per tant, crec que és una molt bona oportunitat per a donar a conèixer les pedreres de marès com a part del nostre patrimoni i de la nostra identitat.

A continuació, el resum de la meva comunicació:

La meva recerca defensa la idea de que les pedreres de marès, des de la seva existència, han estat configuradores de la identitat de Mallorca, com a components essencials del seu paisatge i, especialment, del paisatge llucmajorer. A banda de trobar-nos davant d'espais amb una component estètica sublim, les pedreres de marès posseeixen un valor intrínsec vinculat a la nostra tradició i al nostre territori convertint-se en components inherents de la nostra cultura. Llucmajor ha estat testimoni de l'evolució de l'activitat extractiva de marès des del seu origen fins a l'actualitat, trobant marès a un 41,3% del seu territori (estenent-se per 125,5 km2). Des del centenar de pedreres registrades des de l'any 1406 fins a les set pedreres que encara avui extreuen marès, situen Llucmajor com a municipi capdavanter d'aquesta tradició a Mallorca. L'existència, per tant, d'aquestes pedreres en el nostre paisatge ha suposat la seva transformació en rastres d'aquesta memòria, reconeixent la seva presència significativa a diversos documents històrics, a llibres d'obra d'edificis singulars o a les primeres representacions cartogràfiques de l'illa. La representació de tots aquests rastres en una nova cartografia permetrà descobrir nous territoris de pedreres com a imatge d'una nova identitat del paisatge llucmajorer.