Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paisatges transformats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paisatges transformats. Mostrar tots els missatges

15 de febr. 2022

Tesi doctoral: LA MEMÒRIA D’UN PAISATGE GRAVAT. Les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca



El passat 18 de febrer de 2021 vaig defensar la meva tesi doctoral LA MEMÒRIA D’UN PAISATGE GRAVAT. Les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca

El tribunal va estar presidit pel dr. Joaquim Sabaté Bel i constituït per la dra. Ioanna Spanou, el dr. Jordi Sardà Ferran, la dra. Marta Labastida Juan, el dr. Gabriel Alomar Garau i el dr. Jaume Mayol Amengual (substitut). La defensa va tenir lloc a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya). 

La tesi, dirigida pel dr. Carles Llop Torné i la dra. Maria Goula i realitzada al Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori va ser qualificada amb excel•lent cum laude. 

La tesi es pot consultar al següent enllaç: http://hdl.handle.net/2117/347904

Com a petita introducció, aquí teniu el resum de la tesi: 

Aquesta recerca vol ser el manifest d’un dels paisatges més estesos de l’illa de Mallorca: les pedreres de marès, i proposa entendre aquests espais com a part del seu paisatge, com a part essencial del seu territori i com a definidors de la seva identitat i memòria. Les pedreres de marès són un tipus de pedreres que gairebé es podrien proclamar autòctones d’aquesta illa. El seu nom prové del material extret, el marès, una roca present a gran part del seu territori que ha servit per a realitzar la majoria d’edificis que s’hi troben. La materialització d’aquestes pedreres s'evidencia en forma de buits construïts mitjançant l'extracció del marès, llocs amb condicions espacials espectaculars. Parlar de pedreres no és només parlar de les excavacions produïdes sinó també del seu entorn, del paisatge, i en com aquestes contribueixen a la formació de la identitat, la imatge i la memòria del territori. Aquesta tesi queda inscrita dins aquesta temàtica. Es defensa la hipòtesi de que les pedreres de marès són configuradores de la identitat de Mallorca, especialment com a components essencials del seu paisatge encara que, actualment, aquestes es troben predestinades a la seva desaparició una vegada finalitza l’activitat d’extracció de la pedra, per mor de l’aplicació dels plans de restauració que fan esborrar, omplint l’espai excavat, les pedreres del paisatge. La desvinculació dels prejudicis que s’associen a les pedreres de marès, enteses com a pures activitats extractives, serà essencial per a establir una mirada renovada cap a elles que, alhora, permetrà considerar-les com a paisatges de valor. Així mateix, es vol demostrar també l’existència d’un lligam de component territorial entre les pedreres de marès i el territori, proposant-lo com a nou concepte d’extensió insular i de lectura d’aquest paisatge. Aquest lligam es prefigura com a organització territorial de les pedreres de marès, intuint l’existència de patrons de paisatge en la seva morfologia. L’objectiu final de la recerca és trobar els valors que les diferencien de la resta de pedreres, els quals entendrem per la seva identitat, i que permetran establir els possibles patrons per a la seva conservació i per a la seva gestió futura. La recerca pretén fixar el coneixement al voltant d’aquestes pedreres, recollint i recopilant totes les existents a l’actualitat i les que han existit en el passat. L’elaboració d’un arxiu de pedreres serà una de les aportacions transversals de la recerca i voldrà esdevenir el document de referència sobre aquestes. Basada en la hipòtesi de que la recerca sobre el paisatge es fonamenta necessàriament en la seva representació, aquesta s’aborda des de la seva complexitat total, entenent complexitat com a acumulació, superposició i relació de múltiples dades de diferents orígens. El registre i la documentació del paisatge passa necessàriament per la generació d’imatges: cartografies de pedreres mai fins ara dibuixades, sent aquesta una de les principals aportacions de la tesi. L’estructura de la tesi intenta reproduir totes les lectures realitzades envers el cas d’estudi. És per aquest motiu que es planteja una lectura progressiva de la tesi que reconstrueix el procés de generació del canvi de mirada envers les pedreres de marès, enteses primer com a llocs, com a espais aïllats als quals s’incorpora la seva memòria i les lectures històriques realitzades, per acabar entenent-les com a paisatge, com una part de la identitat del territori de l’illa. El trinomi LLOCS-MEMÒRIA-PAISATGE està format pels tres conceptes que defineixen el títol dels tres capítols que constitueixen el cos teòric de la recerca i que alhora es poden entendre com tres diferents òptiques en que s’han mirat o es poden mirar les pedreres de marès. Aquests tres capítols deriven en la generació de l’Arxiu de Pedreres, que integra la Base de Dades i la Cartografia de Pedreres, documents essencials per la comprendre la dimensió històrica, territorial i paisatgística de les pedreres de marès.

24 de maig 2019

Pedreres de Son Fullana / Llucmajor

Accés i interior de les pedreres de Son Fullana, a Llucmajor, una de les pedreres de marès subterrànies de Mallorca. He trobat constància de la seva existència des de l’any 1870 i fins l’any 1967 varen treure marès del seu interior.

Les fotografies són de fa pocs mesos i mostren la capacitat de les pedreres de marès d'adaptar-se a nous usos, una vegada es deixa de treure marès, sense perdre la seva indentitat. Concretament, a aquestes pedreres s'hi produeixen gírgoles. Aquesta activitat permet a aquestes pedreres seguir formant part del cicle ecosistèmic del territori, ja que no han deixat de ser en cap moment territoris productius.

Un bon exemple de perquè la millor manera de restaurar les pedreres de marès no és omplint-les de materials inerts (segons indica la disposició addicional setena del Pla Director de Pedreres de les Illes Balears, BOIB 73 de 05/06/1999) sinó reutilitzant-les amb altres activitats compatibles.

Accés a les pedreres de Son Fullana, 2019 (fotografia Catalina Salvà)


Interior de les pedreres de Son Fullana, 2019 (fotografia Catalina Salvà)

5 d’abr. 2019

Pedrera de Son Mendivil / Llucmajor

Les pedreres de marès, tant durant l'extracció del marès com després, es converteixen en una part més de l'ecosistema, ja que contribueix a les relacions dinàmiques entre els organismes del seu entorn. Per tant, resulten una part més del cicle ecològic.
Aquesta fotografia mostra com la pedrera ha quedat integrada dins l'ecosistema de garriga en el qual es troba. Entre d'altres espècies silvestres que hi han nascut hi podem trobar els pins (Pinus halepensis) o el romaní (Rosmarinus officinalis).
Aquesta pedrera es troba inactiva des de l’any 1956. 

8 de març 2019

Cova den Quintana / Alcúdia (any 1961)

Fa uns dies vaig trobar aquest regal, gràcies a la cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. És una fotografia realitzada l'any 1961 pels Servicios Aéreos Comerciales Españoles on es poden observar les pedreres de la Cova d'en Quintana a Alcúdia.

Actualment aquestes pedreres es troben en part desaparegudes (s'hi va construir l'edifici de la policia local tapant-les) però encara en queda una part, que actualment es fa servir d'aparcament d'aquest equipament.

Les pedreres estan protegides pel catàleg de patrimoni d'Alcúdia amb el codi EE16.

Veure la fotografia a l'ICGC

Pedreres a Alcúdia (font:Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC))

26 d’ag. 2018

Pedreres de marès i entrevista a la revista Brisas

Portada Brisas 25 d'agost de 2018
Ahir la revista Brisas del diari Ultima hora va dedicar un extens article sobre les pedreres de marès de Mallorca on hi vaig poder col·laborar per partida doble amb una petita entrevista i amb la visita a les pedreres actives de San Isidro i Can Gaya, a Felanitx.

L'article (de Guillem Mas Barceló, gràcies) inicia amb: "la pedra de marès és, sens dubte, el material de construcció intrínsecament lligat al territori i a l'arquitectura de Mallorca des de temps immemorials" i es desplega durant quatre pàgines amb aportacions de Guillem Mas Gornals i Sebastià Sureda, entre d'altres, i magnífiques fotografies (de Teresa Ayuga) de les pedreres de Son Grau (Campos), San Isidro i Can Gaya (Felanitx), Sant Antoni (Muro) i s'Hostal-Líthica (Ciutadella).

Tot un luxe haver pogut aportar el meu petit gra d'arena (de marès) a la publicació! 

Moltes gràcies

17 de gen. 2018

Son Auba / Muro

Aquesta és l'única pedrera activa al municipi de Muro, un municipi caracteritzat per la seva històrica dedicació a l'extracció de marès, de la qual, la pedrera de Son Auba és de moment el darrer testimoni.

Com ja descrivia literal i gràficament el Cardenal Despuig al seu Mapa de Mallorca de 1785...

"MURO, llamada por los Moros Algebeli es población de 1.015 vecinos, era ya Villa en el año 1.272, su cosecha es de granos, ganado, cáñamos, alcaparras y seda. Comprende porción de los Marjales, tiene en su distrito una Cantera de piedra de muy buena calidad."

8 de nov. 2017

Article i Conferència / I Jornades d'Estudis Locals de Llucmajor


Els propers 10 i 11 de novembre es duran a terme les I Jornades d'Estudis Locals de Llucmajor organitzades per l'Ajuntament de Llucmajor.

Al primer bloc de comunicacions del divendres 10 de novembre hi podré presentar una part de la meva recerca més recent sobre els rastres històrics de les pedreres de marès de Llucmajor, amb la comunicació "Les pedreres de marès, paisatge identitari de Llucmajor. Rastres històrics d'un paisatge actual".

Al programa complet de les Jornades es poden consultar totes les comunicacions acceptades, els resums de les mateixes i els horaris planificats.

La visibilització de la recerca local és imprescindible per augmentar el coneixement sobre el territori i, per tant, crec que és una molt bona oportunitat per a donar a conèixer les pedreres de marès com a part del nostre patrimoni i de la nostra identitat.

A continuació, el resum de la meva comunicació:
La meva recerca defensa la idea de que les pedreres de marès, des de la seva existència, han estat configuradores de la identitat de Mallorca, com a components essencials del seu paisatge i, especialment, del paisatge llucmajorer. A banda de trobar-nos davant d'espais amb una component estètica sublim, les pedreres de marès posseeixen un valor intrínsec vinculat a la nostra tradició i al nostre territori convertint-se en components inherents de la nostra cultura. Llucmajor ha estat testimoni de l'evolució de l'activitat extractiva de marès des del seu origen fins a l'actualitat, trobant marès a un 41,3% del seu territori (estenent-se per 125,5 km2). Des del centenar de pedreres registrades des de l'any 1406 fins a les set pedreres que encara avui extreuen marès, situen Llucmajor com a municipi capdavanter d'aquesta tradició a Mallorca. L'existència, per tant, d'aquestes pedreres en el nostre paisatge ha suposat la seva transformació en rastres d'aquesta memòria, reconeixent la seva presència significativa a diversos documents històrics, a llibres d'obra d'edificis singulars o a les primeres representacions cartogràfiques de l'illa. La representació de tots aquests rastres en una nova cartografia permetrà descobrir nous territoris de pedreres com a imatge d'una nova identitat del paisatge llucmajorer.

23 d’oct. 2017

Es Fornàs / Llucmajor #1

Pedrera inclosa al Catàleg de Patrimoni del Pla de Reforma Integral de la Platja de Palma (codi SV-03) i qualificada amb la màxima protecció. Es troba propera a Son Verí Nou.

A post shared by Catalina Salvà (@catalina_salva) on

30 d’ag. 2017

Pedreres des del cel

Troballes meravelloses de la xarxa... 

El fotògraf Toni Miquel DonkeyFilms va fer aquest impressionant vídeo de la pedrera de Sa Real Nova, situada en el límit entre Manacor i Sant Llorenç des Cardassar.

Es tracta d'un conjunt de pedreres de marès actives durant molts anys encara que ara es troben inactives.

Realment,és un document de gran valor tant per la qualitat d'imatge com pel registre d'aquest paisatge ara mateix inaccesible.

Des d'aquí li vull donar les gràcies per deixar-me compartir el seu vídeo.


ortofotografies extretes d'IDEIB




25 de febr. 2015

Article / Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 70



Després d'uns quants mesos s'ha publicat el número 70 del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana en el qual he tingut la oportunitat de publicar el meu article "El descobriment d'un paisatge desconegut. Les pedreres de marès, rastres oblidats en el territori de Mallorca".

Em complau enormement haver pogut publicar al  Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, amb antiguitat des de 1885, ja que és una publicació de referència en la matèria d'estudis històrics de les Illes Balears. 

[Aquí podeu llegir el resum de l'article]

"El procés de posar de manifest les pedreres de marès com un dels paisatges que conformen la identitat i memòria d’una part de Mallorca passa per desenvolupar la consideració de l’existència d’un lligam de component territorial entre aquestes pedreres. La lectura del conjunt de pedreres es construeix sobre una matriu territorial evolutiva on les pedreres esdevenen rastres d’aquest procés. La representació d’aquests rastres de diferents estadis temporals provoca la detecció de conjunts de pedreres, presents en gran part de la geografia de l’illa, apuntant a l’existència d’un Territori de Pedreres, determinant d’una percepció d’un nou paisatge que configura una nova identitat de Mallorca."

Podeu consultar també l'article complet al següent enllaç: LLEGIR ARTICLE

Esper que sigui del vostre interès!

1 d’oct. 2012

Mining as Demining, Laos / Xiaoxuan Lu

Mining as Demining
Synchronizing the processes of resource extraction in the post-war landscape of Laos 

L'alumna Xiaoxuan Lu del Master in Landscape Architecture a la GSD de Harvard presenta la seva tesi final de màster, tutoritzada pel professor Pierre Bélanger. La tesi es titula "Bombs, Wood, & Gold: Synchronizing the Processes of Mining and De‐mining in the Post‐War Landscape of Laos"

La tesi pren com a cas d'estudi una gran zona minera de Laos, proposant una nova manera d'implantació de noves mines en el territori, basant-se en l'aplicació d'un nou concepte de la seva creació: demining (equivalent a des-mineria). Es tracta d'entendre la mineria des del punt de vista de l'arquitectura del paisatge, per tant, com a generadora de paisatge, reconsiderant el concepte tradicional que emmarca la mineria, aprofitant-la per a redibuixar un territori que no només ha patit les explotacions mineres sinó que és el territori més bombardejats del món. Es proposa una nova distribució de les mines, respectant les geometries del territori i descentralitzant-les, determinant un nou tipus d'integració en el paisatge.

La tesi ha estat guanyadora del premi ASLA Student Awards 2012 en la categoria d'Anàlisi i Planejament. 



13 de març 2012

Una pedrera recuperada... no, més ben dit, una pedrera esborrada


hort: [s. XIV; del ll. hŏrtus 'jardí; hort'] 
m 1 AGR Terreny de regadiu, no gaire extens, on hom 
conrea especialment hortalisses i fruiters.

Últimament s'ha posat de moda consumir part del territori amb "horts solars". No crec que aplicar el concepte hort a un tros de terreny que, tot i que "produeix" energia solar, consumeix el seu principal recurs: la seva fertilitat. Ens trobem, per tant, davant un error de concepte, ja que la seva concepció i justificació neix d'una incoherència. Trobem varis exemples a Mallorca d'aquestes instal·lacions, que teòricament aprofiten les traces d'antigues pedreres de marès. De sobra és sabut que les pedreres de marès no destaquen per la seva gran extensió, per tant, es necessita incrementar la seva superfície per a poder rendibilitzar la inversió, de manera que a més d'anular una part del nostre paisatge i història, també es nega que aquest tros de territori pugui tornar al paisatge i integrar-se a les seves lògiques i acaba generant un paisatge completament artificial. No es podrien plantejar altres ubicacions d'aquestes instal·lacions a espais inerts, evitant, la desertització del territori que ocupen? No es pot pensar que només perquè ja s'hi pot situar l'etiqueta d'energies netes la seva localització pot destruir l'entorn on s'ubica? Potser ens ho hauriem de plantejar...

antiga pedrera de Son Toni Amer, Campos, Mallorca