El passat 18 de febrer de 2021 vaig defensar la meva tesi doctoral LA MEMÒRIA D’UN PAISATGE GRAVAT. Les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca.
El tribunal va estar presidit pel dr. Joaquim Sabaté Bel i constituït per la dra. Ioanna Spanou, el dr. Jordi Sardà Ferran, la dra. Marta Labastida Juan, el dr. Gabriel Alomar Garau i el dr. Jaume Mayol Amengual (substitut). La defensa va tenir lloc a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya).
La tesi, dirigida pel dr. Carles Llop Torné i la dra. Maria Goula i realitzada al Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori va ser qualificada amb excel•lent cum laude.
La tesi es pot consultar al següent enllaç: http://hdl.handle.net/2117/347904
Com a petita introducció, aquí teniu el resum de la tesi:
Aquesta recerca vol ser el manifest d’un dels paisatges més estesos de l’illa de Mallorca: les pedreres de marès, i proposa entendre aquests espais com a part del seu paisatge, com a part essencial del seu territori i com a definidors de la seva identitat i memòria. Les pedreres de marès són un tipus de pedreres que gairebé es podrien proclamar autòctones d’aquesta illa. El seu nom prové del material extret, el marès, una roca present a gran part del seu territori que ha servit per a realitzar la majoria d’edificis que s’hi troben. La materialització d’aquestes pedreres s'evidencia en forma de buits construïts mitjançant l'extracció del marès, llocs amb condicions espacials espectaculars. Parlar de pedreres no és només parlar de les excavacions produïdes sinó també del seu entorn, del paisatge, i en com aquestes contribueixen a la formació de la identitat, la imatge i la memòria del territori. Aquesta tesi queda inscrita dins aquesta temàtica. Es defensa la hipòtesi de que les pedreres de marès són configuradores de la identitat de Mallorca, especialment com a components essencials del seu paisatge encara que, actualment, aquestes es troben predestinades a la seva desaparició una vegada finalitza l’activitat d’extracció de la pedra, per mor de l’aplicació dels plans de restauració que fan esborrar, omplint l’espai excavat, les pedreres del paisatge. La desvinculació dels prejudicis que s’associen a les pedreres de marès, enteses com a pures activitats extractives, serà essencial per a establir una mirada renovada cap a elles que, alhora, permetrà considerar-les com a paisatges de valor. Així mateix, es vol demostrar també l’existència d’un lligam de component territorial entre les pedreres de marès i el territori, proposant-lo com a nou concepte d’extensió insular i de lectura d’aquest paisatge. Aquest lligam es prefigura com a organització territorial de les pedreres de marès, intuint l’existència de patrons de paisatge en la seva morfologia. L’objectiu final de la recerca és trobar els valors que les diferencien de la resta de pedreres, els quals entendrem per la seva identitat, i que permetran establir els possibles patrons per a la seva conservació i per a la seva gestió futura. La recerca pretén fixar el coneixement al voltant d’aquestes pedreres, recollint i recopilant totes les existents a l’actualitat i les que han existit en el passat. L’elaboració d’un arxiu de pedreres serà una de les aportacions transversals de la recerca i voldrà esdevenir el document de referència sobre aquestes. Basada en la hipòtesi de que la recerca sobre el paisatge es fonamenta necessàriament en la seva representació, aquesta s’aborda des de la seva complexitat total, entenent complexitat com a acumulació, superposició i relació de múltiples dades de diferents orígens. El registre i la documentació del paisatge passa necessàriament per la generació d’imatges: cartografies de pedreres mai fins ara dibuixades, sent aquesta una de les principals aportacions de la tesi. L’estructura de la tesi intenta reproduir totes les lectures realitzades envers el cas d’estudi. És per aquest motiu que es planteja una lectura progressiva de la tesi que reconstrueix el procés de generació del canvi de mirada envers les pedreres de marès, enteses primer com a llocs, com a espais aïllats als quals s’incorpora la seva memòria i les lectures històriques realitzades, per acabar entenent-les com a paisatge, com una part de la identitat del territori de l’illa. El trinomi LLOCS-MEMÒRIA-PAISATGE està format pels tres conceptes que defineixen el títol dels tres capítols que constitueixen el cos teòric de la recerca i que alhora es poden entendre com tres diferents òptiques en que s’han mirat o es poden mirar les pedreres de marès. Aquests tres capítols deriven en la generació de l’Arxiu de Pedreres, que integra la Base de Dades i la Cartografia de Pedreres, documents essencials per la comprendre la dimensió històrica, territorial i paisatgística de les pedreres de marès.
