L'apartat de Publicacions completament actualitzat

Finalment l'apartat de Publicacions es troba totalment actualitzat!

Aquest apartat conté totes les meves publicacions sobre les pedreres de marès que he fet durant tota la meva recerca i, a més, totes es troben en accés obert per la qual cosa es poden llegir i consultar en la seva totalitat.

Esper que vos pugui ser d'utilitat!

Article i Conferència / I Jornades d'Estudis Locals de Llucmajor

Els propers 10 i 11 de novembre es duran a terme les I Jornades d'Estudis Locals de Llucmajor organitzades per l'Ajuntament de Llucmajor.

Al primer bloc de comunicacions del divendres 10 de novembre hi podré presentar una part de la meva recerca més recent sobre els rastres històrics de les pedreres de marès de Llucmajor, amb la comunicació "Les pedreres de marès, paisatge identitari de Llucmajor. Rastres històrics d'un paisatge actual".

Al programa complet de les Jornades es poden consultar totes les comunicacions acceptades, els resums de les mateixes i els horaris planificats.

La visibilització de la recerca local és imprescindible per augmentar el coneixement sobre el territori i, per tant, crec que és una molt bona oportunitat per a donar a conèixer les pedreres de marès com a part del nostre patrimoni i de la nostra identitat.

A continuació, el resum de la meva comunicació:

La meva recerca defensa la idea de que les pedreres de marès, des de la seva existència, han estat configuradores de la identitat de Mallorca, com a components essencials del seu paisatge i, especialment, del paisatge llucmajorer. A banda de trobar-nos davant d'espais amb una component estètica sublim, les pedreres de marès posseeixen un valor intrínsec vinculat a la nostra tradició i al nostre territori convertint-se en components inherents de la nostra cultura. Llucmajor ha estat testimoni de l'evolució de l'activitat extractiva de marès des del seu origen fins a l'actualitat, trobant marès a un 41,3% del seu territori (estenent-se per 125,5 km2). Des del centenar de pedreres registrades des de l'any 1406 fins a les set pedreres que encara avui extreuen marès, situen Llucmajor com a municipi capdavanter d'aquesta tradició a Mallorca. L'existència, per tant, d'aquestes pedreres en el nostre paisatge ha suposat la seva transformació en rastres d'aquesta memòria, reconeixent la seva presència significativa a diversos documents històrics, a llibres d'obra d'edificis singulars o a les primeres representacions cartogràfiques de l'illa. La representació de tots aquests rastres en una nova cartografia permetrà descobrir nous territoris de pedreres com a imatge d'una nova identitat del paisatge llucmajorer.

Article / Revista Labor & Engenho v.10, n.1, 2016

Fragments de cartografies històriques amb referències a pedreres de marès. (1) Mapa de l'Illa de Mallorca,Antoni Despuig, 1785, Instituto Geográfico Nacional; (2) Mapa General de Mallorca, Josep Marcaró Pasarius, 1958, Institut Cartogràfic de Catalunya

La revista Labor & Engenho acaba de publicar un dels darrers articles que he escrit on hi he desenvolupat una part de la meva recerca sobre les pedreres de marès. En aquest cas, l'article intenta aprofundir en l'evidència de rastres materials vinculats a la memòria intangible de les pedreres de marès de Mallorca, esdevenint l'article "Cartografía de la memoria. Lectura de los rastros de paisaje de las canteras de marès de Mallorca".

L'article també es pot descarregar des del següent enllaç: DESCARREGAR ARTICLE

I també la resta de la revista: Labor & Engenho v.10 n.1 2016

"Catalina Salvá defiende que las canteras de marés, que se han venido explotando desde hace muchos siglos en Mallorca, su isla, forman parte de su identidad. El paso de los años, la falta de mantenimiento por parte de las empresas que las explotan, pero muy fundamentalmente el escaso reconocimiento por parte de la población, las ha condenado al olvido. Y sin embargo constituyen paisajes espectaculares grabados en la piedra. Algunos están sepultados por la vegetación tras años de olvido, lo que dificulta incluso su localización, habiendo sido elemento fundamental en la economía y la historia de la isla. La autora desvela pacientemente en su investigación, como han ido estructurando un territorio hecho de hermosas heridas."

André Munhoz de Argollo Ferrão; Joaquín Sabaté Bel; Rosa Lladós, 

Editorial L&E, v.10, n.1, 2016

Article / Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 70

Després d'uns quants mesos s'ha publicat el número 70 del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana en el qual he tingut la oportunitat de publicar el meu article "El descobriment d'un paisatge desconegut. Les pedreres de marès, rastres oblidats en el territori de Mallorca".

Em complau enormement haver pogut publicar al  Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, amb antiguitat des de 1885, ja que és una publicació de referència en la matèria d'estudis històrics de les Illes Balears. 

[Aquí podeu llegir el resum de l'article]

"El procés de posar de manifest les pedreres de marès com un dels paisatges que conformen la identitat i memòria d’una part de Mallorca passa per desenvolupar la consideració de l’existència d’un lligam de component territorial entre aquestes pedreres. La lectura del conjunt de pedreres es construeix sobre una matriu territorial evolutiva on les pedreres esdevenen rastres d’aquest procés. La representació d’aquests rastres de diferents estadis temporals provoca la detecció de conjunts de pedreres, presents en gran part de la geografia de l’illa, apuntant a l’existència d’un Territori de Pedreres, determinant d’una percepció d’un nou paisatge que configura una nova identitat de Mallorca."

Podeu consultar també l'article complet al següent enllaç: LLEGIR ARTICLE

Esper que sigui del vostre interès!

Article / VII Congreso Internacional de Ordenación del Territorio

El VII Congreso Internacional de Ordenación del Territorio organitzat a Madrid a finals de novembre de 2014 m'acceptà el meu article "La memoria de un paisaje grabado. Las canteras de marès, huella territorial del paisaje identitario de Mallorca.". Ara publica les actes del congrés on es poden consultar totes les comunicacions acceptades al mateix. 

[Aquí teniu un extracte de la comunicació]

Lo que pretende este artículo es la puesta de manifiesto de una realidad nunca 

observada de Mallorca. Primeramente, la propuesta del redescubrimiento de las 

canteras de marès como componentes primarios del territorio de la isla 

conformados a través del establecimiento de múltiples lazos históricos y culturales 

con esta. Será imprescindible, por tanto, el replanteo de una nueva mirada hacia 

ellas desvinculada de los prejuicios preconcebidos vinculados a las actividades 

extractivas en que, a priori, quedan enmarcadas. La investigación propuesta se 

mira desde el punto de vista del paisaje, como mirada que permite un trabajo en 

una escala variable, unas veces fijada entre la territorial y la arquitectónica y otras 

deslizante entre éstas, permitiendo una lectura innovadora que se aproxime a la 

sociedad para la transmisión de este paisaje de valor en sí mismo.

Podeu consultar l'article complet al següent enllaç: LLEGIR ARTICLE

I també la resta de la publicació: Relatoria, Ponencias y Comunicaciones. VII Congreso Internacional de Ordenación del Territorio

 

Bases per a la reconstrucció la identitat

Fragments del Mapa de Mallorca elaborat per Antoni Despuig i Dameto (1785)
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

[extractes de l'article Cartografia de la memòria *]

El reconeixement dels trets que configuren el caràcter propi d’un lloc i que el fan únic i diferent a la resta és el que es traduiria com a trets identitaris d'un paisatge. Per a poder realitzar aquest reconeixement és necessari, però, que existeixi algú al qual li interessi poder fer aquesta elaboració mental, és a dir, els elements i condicions que ens permeten establir relacions i vincles respecte un paisatge no existeixen en el territori com a tals sinó que necessiten ser mirats des d'un observador que generi el procés perceptiu envers aquest territori. 

És oportú introduir el concepte d'identitat ja que, per definició, engloba el "conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa (1)", per tant, esbrinar quines són aquestes característiques que defineixen el paisatge de Mallorca serà la clau per a entendre la seva pròpia identitat. La relació entre el paisatge vinculat a un territori i la societat amb la qual es relaciona ve donada pel reconeixement del paisatge com a manifest de la pròpia identitat, com be expliquen Marangon i Tempesta (3) "la transformació del paisatge és, de fet, un dels processos a traves dels quals un grup social tendeix a afirmar la identitat pròpia" basant-se en les afirmacions de Costonis (4) que identifica l'existència d'un vincle entre el control de les característiques del paisatge i l'assoliment d'una identitat cultural directament vinculada al mateix.

Aquesta afirmació implica per si mateixa que les pedreres de marès ja són part de la identitat de Mallorca, només pels simples fets d'existir com a tals i d'haver estat creades per i per a la societat illenca. Serà necessari, però, iniciar un procés de retrocés per a poder desgranar quins han estat els elements existents en el paisatge de Mallorca que han esdevingut a partir del Territori de Pedreres i que, per tant, seran els conformadors de la seva identitat. Per a fer aquest procés es planteja la següent hipòtesi: existeixen elements ja residents en l'imaginari col·lectiu reconeguts com a elements, o be, identitaris, o be, de paisatge de l'illa que tenen una relació inseparable amb les pedreres de marès. Fer aflorar aquesta relació permet fer aflorar també les pedreres de marès com a elements de paisatge, per tant, elements conformadors de la identitat de Mallorca. 

La comprensió de les pedreres de marès, com a components físics del territori on es situen, pren un total sentit quan aquestes s'entenen mitjançant el llenguatge del propi territori, és a dir, la cartografia (2). Incorporar el concepte de cartografia a les lectures de la identitat és essencial ja que permet descobrir "part de la nostra memòria col·lectiva" (5). Entenent també que "el paisatge és llenguatge" (6) extreure d'ell les lectures que conté possibilitarà la comprensió total de tots els seus significats inherents. Per tant, el procés de reconstrucció de la identitat del paisatge de l'illa esdevindrà a partir d'una cartografia de la memòria vinculada a les pedreres de marès, basada en el reconeixement dels elements grafiats (vinculats a les pedreres) existents en la memòria col·lectiva i residents a les cartografies històriques existents.

Tres han estat els documents de referència utilitzats. Cronològicament, el primer ha estat un mapa cabdal en la història de la cartografia de Mallorca: el mapa elaborat per Antoni Despuig i Dameto l'any 1785. Aquest mapa conté nombrosos topònims de la nostra illa, contemplant no només els municipis sinó també les possessions, diferents geografies i camins. Així mateix ofereix una descripció gràfica i escrita de totes les viles i ciutats mallorquines. Hi podem trobar tres cites a pedreres de marès:

- Pedreretas (Santa Ponça), a la costa.

- Pedreras (Llucmajor, Cap Blanc),  properes a les actuals Pedreres Noves.

- Muro, llamada por los moros Algebeti es población de 1013 vecinos, era ya Villa en el año 1272. Su cosecha es de granos, ganado, cañamos, alcaparras y seda. Tiene en su distrito una Cantera de piedra de muy buena calidad. (Muro)

* SALVÀ MATAS, Catalina. "Cartografia de la memòria. Lectura dels rastres del paisatge de les 

pedreres de marès a Mallorca". A: Actas: VI Seminario Internacional de Investigación 

en Urbanismo. Barcelona: DUOT, Universitat Politècnica de Catalunya. 2014. 

·····························································································································

REFERÈNCIES
(1) INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. 2a Edició (en línia) http://dlc.iec.cat/ (Consulta: 27 gener 2014)
(2) INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. 2a Edició (en línia) http://dlc.iec.cat/ (Consulta: 27 gener 2014). Cartografia: Art de traçar mapes o cartes geogràfiques. Mapa: Representació sobre una superfície plana de la superfície de la Terra o d’una part d’ella segons una escala donada.
(3) MARANGON, F.; TEMPESTA, T. (2009). La valoració econòmica del paisatge. Una proposta d’indicadors. J. NOGUÉ, J., PUIGBERT, L., BRETCHA, G. (eds.). Indicadors de paisatge: reptes i perspectives (77-109). Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya.
(4) COSTONIS, J. J. (1982). Law and aesthetics: a critique and a reformulation of the dilemma. Michigan Law Review (Michigan), vol. 80, num. 3, 355-461 
(5) DOOREN, N. (2013). Reflexiones sobre representación. Paisea: revista de paisajismo. Representación 2 (València), 27, 4-12.
(6) SPIRN, A. W. (1998). The Language of Landscape. London: Yale University Press.

Article / Revista Labor & Engenho v.7, n.3, 2013

La revista de Brasil Labor & Engenho ha publicat el meu article "La memoria de un paisaje grabado. Las canteras de marès, trazas territoriales de un nuevo paisaje de Mallorca" en el seu darrer número.

Podeu consultar l'article complet al següent enllaç: LLEGIR ARTICLE

I també la resta de la revista: Labor & Engenho v.7, n.3, 2013

"Catalina Salvà reclama con exquisita delicadeza una especial  atención sobre un hermoso paisaje resultante de una actividad vinculada a la aparición de  las primeras construcciones civilizadas en la isla. Su historia es la de sus piedras y canteras, que explica con pasión evidente, reivindicando la calidad estética de un territorio de marés.  Toponimia, geología, cartografía, paisajismo, geografía y arquitectura se funden en un bello texto que argumenta la identidad de Mallorca en sus pedreras."

Melisa Pesoa & Joaquín Sabaté Bel, Editorial L&E, v.7, n.3, 2013

Article / V Seminari Internacional de Recerca en Urbanisme / La memòria d'un paisatge gravat: les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca

Els passats 13 i 14 de juny es va celebrar la cinquena edició del Seminari Internacional de Recerca en Urbanisme, organitzat pel Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, l'Instituto del Conourbano de la Universidad Nacional de General Sarmiento i l'Instituto de Arte Americano de la Universidad de Buenos Aires.

Dins de l'apartat de Paisatge vaig tenir la ocasió de presentar un extracte de la tesina de màster presentada  a finals de gener de 2013. L'article en qüestió desenvolupava una de les aproximacions més importants de la meva recerca: la consideració de l'existència d'una component territorial entre les pedreres de marès, fet que dóna lloc al títol del mateix: La memòria d'un paisatge gravat: les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca. Aquest article va ser seleccionat per a publicar-se al número especial de la revista IDENTIDADES. Territorio, Cultura, Patrimonio editada pel Laboratori Internacional de Paisatges Culturals del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya.

"Toponimia, geología, cartografía, paisajismo, geografía y arquitectura se funden en 

un bello texto que argumenta la identidad de Mallorca en sus pedreras."

Joaquim Sabaté , editorial de IDENTIDADES nº 4

Podeu consultar l'article complet al següent enllaç: La memòria d'un paisatge gravat: les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca

(extret de: http://hdl.handle.net/2099/13670)

I també la resta de la revista:  IDENTIDADES. Territorio, Cultura, Patrimonio: Interpretación de algunos paisajes minerales y paisajes culturales emergentes, nº 4. Barcelona: Laboratorio Internacional de Paisajes Culturales. 2013

Resum

El procés de posar de manifest les pedreres de marès com un dels paisatges que conformen la identitat i memòria d’una part molt extensa de Mallorca passa per desenvolupar la consideració de l’existència d’un lligam de component territorial entre aquestes pedreres. El desenvolupament de la noció de territorialitat vinculada a les pedreres intenta ser una nova mirada interpretativa d’aquestes, fins ara enteses com a entitats aïllades immerses en una totalitat desconeguda. La lectura, a través del reconeixement de l’evolució en el temps del conjunt de pedreres, es construeix sobre una matriu territorial evolutiva, on les pedreres esdevenen rastres d’aquest procés. La representació d’aquests rastres de diferents estadis temporals provoca la detecció de conjunts de pedreres, presents en gran part de la geografia de l’illa, apuntant a l’existència d’un Territori de Pedreres, determinant d’una percepció d’un nou paisatge que, a través de les pedreres, configura una nova identitat de Mallorca.

Article / Fissures on the landscape: the sandstone quarries, traces of the heritage landscape of Mallorca

Imatge extreta de l'article. Elaborada per l'autora. Tots els drets reservats

El passat mes de gener va tenir lloc el 6è Congrés Internacional de International Forum on Urbanism a Barcelona, titulat TOURBANISM. L'article que hi vaig presentar "Fissures on the landscape: the sandstone quarries, traces of the heritage landscape of Mallorca" es va incloure en l'apartat Cap a un nou paradigma. Turisme cultural en contextos institucionals pobres. 

Podeu consultar l'article complet al següent enllaç: [article]

(extret de: http://hdl.handle.net/2099/12589)

Podeu consultar la revista completa al següent enllaç: [revista ARA any 3 nº 2]

Resum

Les pedreres de marès de Mallorca són un dels paisatges més estesos de l'illa. Tot i això, aquestes són fins avui en dia paisatges desconeguts, passant inadvertides, quedant en la parcel·la de l’oblit col·lectiu. Aquest article intenta oferir una mirada panoràmica cal a les pedreres de marès, a nivell de rastreig entre les diferents escales que les emmarquen. La proposta d'una comprensió de la seva dimensió territorial latent envers l'illa acaba proposant l’aparició i definició d'un nou concepte: el Territori de Pedreres. paisatge que permetrà el descobriment posterior de cada pedrera, fet només possible mitjançant el propi recorregut que en permet l'accés, element físic que es convertirà en l’aspecte diferenciador de cada una d’elles. El valor que ofereix el marès com a material de construcció, per excel·lència, a l'illa és derivable, per tant, a les pedreres d'on s'extreu. Aquestes han definit la seva memòria, tradició i identitat de l'illa oferint la possibilitat de relacionar-hi els nombrosos elements del patrimoni que han generat, convertint-se en part del patrimoni cultural i paisatgístic de Mallorca.

L'article va ser un dels elegits per a la seva publicació a les actes del congrés que va editar de manera especial la revista ARA Journal of Tourism Research. Es pot trobar a ARA Journal of Tourism Research. Vol 3 Num 2. 2011. ISSN: 1997-2520  http://www.arajournal.net/

[tots els textos i imatges d'aquest article tenen absolutament tots els drets reservats i no es poden utilitzar sense el permís de la seva autora]