Exposició: Els Trencadors de marès: memòria viva d'un paisatge, un ofici i un poble

El proper dia 7 d'octubre de 2021 a les 19:00h inaugurarem l'exposició Els Trencadors de marès: memòria viva d'un paisatge, un ofici i un poble que te tengut el plaer d'organitzat conjuntament amb en Dídac Martorell Paquier i la Universitat de les Illes Balears.

L'exposició es realitzarà a l'església de la Mare de Déu dels Àngels, situada a ses Cadenes, nucli urbà paradigmàtic per l'activitat històrica i actual dels trencadors de marès i, per tant, també amb gran intensitat de pedreres de marès.

L'exposició es desenvolupa a través de dues mirades centrades en els trencadors de marès. D'una banda, es mostra el resultat de la seva activitat en el paisatge des de les pedreres de marès i d'altra es recupera la memòria etnològica del trencador de marès mitjançant les aportacions dels testimonis encara vius i la recuperació d'elements vinculats a l'ofici. Aquestes dues mirades són fruit de les investigacions per la meva tesi doctoral La memòria d’un paisatge gravat. Les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca (presentada el febrer de 2021 a la Universitat Politècnica de Catalunya i qualificada amb excel·lent cum laude) i de la recerca en curs realitzada per en Dídac Martorell (Universitat de les Illes Balears). 

L'exposició mostra el territori relacionat amb les pedreres de marès a escala insular, mitjançant part dels documents cartogràfics elaborats per la meva tesi, i a l'escala local de ses Cadenes mitjançant una maqueta tridimensional d'aquest territori. També es podrà veure nombrosa documentació fotogràfica antiga i actual, fruit dels treballs de Salvà i Martorell, una recopilació d'eines i objectes vinculats amb els trencadors de marès feta per Martorell, i experimentar amb el paisatge sonor del treball del marès enregistrat per Txema González de Lozoyo i amb enregistraments en vídeo de diversos autors.

L'exposició, organitzada per la Universitat de les Illes Balears, ha rebut una subvenció per a projectes de salvaguarda del Patrimoni cultural Immaterial del Ministeri de Cultura i Esport del Govern d’Espanya, en règim de concurrència competitiva (T002020N0000044424), i compta amb el suport del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca, la Parròquia de la Mare de Déu de la Lactància i entitats com l’Associació de Veïns Es Trencadors de ses Cadenes i Estima s’Arenal.

Més informació: trencadors.uib.cat

Pedreres de s'Estalella / Llucmajor

Llucmajor és un dels municipis amb més marès al seu territori. El 90% de tota la superfície del municipi és de marès i aquest, concretament, es troba present al 94% de tota la seva costa. A més a més, Llucmajor és el principal municipi mallorquí amb presència de marès, ja que el 29% de tot el marès que hi ha a Mallorca es troba a Llucmajor. Amb aquestes poques xifres, és evident que parlar de marès i Llucmajor és parlar de dos conceptes que es troben intrínsecament lligats entre si, i això es fa evident quan miram el número de pedreres de marès que es troba al municipi, que supera les 200 unitats. 

Als 44km de la costa llucmajorera formada per marès hi trobam varis indrets on es varen explotar pedreres, algunes ja explotades cap a l'any 1409 i d'altres explotades fins fa poc més de cinquanta anys. Començant per la costa de Son Verí, i continuant fins a s'Estanyol, la costa de Llucmajor està plena d'antigues pedreres de marès. Precisament, un dels llocs on trobam més intensitat d'aquests espais a la costa de s'Estalella, lloc que el programa d'IB3 Passejades va enregistrar i on, com no podia ser d'altra manera, les meravelloses pedreres de marès es tornen protagonistes del programa. L'equip de Passejades em va contactar per xerrar una mica d'aquests espais in situ, així que a continuació ho podreu veure.

Moltes gràcies a l'equip de Passejades (especialment a na Marga i en Diego) per la invitació i per l'enamorament compartit per les pedreres i pel paisatge de la nostra illa!

 

 Passejades IB3

capítol 45: s'Estalella

1 de maig de 2021

mira el programa complet al web d'IB3

Els trencadors de s'Arenal II

Ara ja fa un temps que no escrivia però he estat fent molta feina per intentar acabar la tesi, esper que d'aquí poc vos pugui donar bones notícies!

El cas és que aquests dies estic fent memòria dels oficis relacionats amb les pedreres de marès. El més immediat és el de trencador que, segons en Miquel Fullana Llompart, al seu Diccionari de l’art i els oficis de la construcció, un trencador és un “pedraire, el qui talla, treu i adoba les pedres de la pedrera”. Segons el Diccionari Alcover Moll és “el qui talla i treu les pedres de la pedrera”.

He estat recopilant entrevistes a algunes persones que recorden com era la feina dels trencadors quan encara no existien les pedreres mecanitzades i que, per tant, treien marès de manera manual o "a la mala" com molts diuen.

Cercant als arxius d'IB3 he pogut trobar un parell de vídeos protagonitzats per dos personatges emblemàtics per la transmissió d'aquesta professió: mestre Francesc Vich (autor de Trencadors dels segles XIX i XX) i mestre Sebastià Vallespir. Com a curiositat, ambdós han estat mereixedors del premi Arenaler de l'any concedit per l'Ajuntament de Llucmajor, en els anys 2006 i 2018 respectivament.

M'agradaria destacar un savi comentari que ens regala un dels protagonistes dels vídeos: "em varen oferir omplir aquestes pedreres d'escombros però vaig considerar que omplir de brutor allà on aquesta gent havia escrit sa història de s'Arenal era un pecat", Sebastià Vallespir.

IB3: Anem de marxa

Capítol 10 (Ses Cadenes)

10 de maig de 2015

(compartit a youtube pel Col·lectiu Es Tallant, gràcies!)

IB3: Això és Mel

Capítol 31 (Llucmajor)

18 de febrer de 2014

Veure capítol complet del programa Anem de Marxa a la web d'IB3

Veure capítol complet del programa Això és Mel a la web d'IB3

Si vos ha interessat, podeu veure un altre vídeo sobre aquest tema a la publicació Els trencadors de s'Arenal que vaig compartir uns anys enrere.

Pedreres de Son Fullana / Llucmajor

Accés i interior de les pedreres de Son Fullana, a Llucmajor, una de les pedreres de marès subterrànies de Mallorca. He trobat constància de la seva existència des de l’any 1870 i fins l’any 1967 varen treure marès del seu interior.

Les fotografies són de fa pocs mesos i mostren la capacitat de les pedreres de marès d'adaptar-se a nous usos, una vegada es deixa de treure marès, sense perdre la seva indentitat. Concretament, a aquestes pedreres s'hi produeixen gírgoles. Aquesta activitat permet a aquestes pedreres seguir formant part del cicle ecosistèmic del territori, ja que no han deixat de ser en cap moment territoris productius.

Un bon exemple de perquè la millor manera de restaurar les pedreres de marès no és omplint-les de materials inerts (segons indica la disposició addicional setena del Pla Director de Pedreres de les Illes Balears, BOIB 73 de 05/06/1999) sinó reutilitzant-les amb altres activitats compatibles.

Accés a les pedreres de Son Fullana, 2019 (fotografia Catalina Salvà)

Interior de les pedreres de Son Fullana, 2019 (fotografia Catalina Salvà)

Cova den Quintana / Alcúdia (any 1961)

Fa uns dies vaig trobar aquest regal, gràcies a la cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. És una fotografia realitzada l'any 1961 pels Servicios Aéreos Comerciales Españoles on es poden observar les pedreres de la Cova d'en Quintana a Alcúdia.

Actualment aquestes pedreres es troben en part desaparegudes (s'hi va construir l'edifici de la policia local tapant-les) però encara en queda una part, que actualment es fa servir d'aparcament d'aquest equipament.

Les pedreres estan protegides pel catàleg de patrimoni d'Alcúdia amb el codi EE16.

Veure la fotografia a l'ICGC

Pedreres a Alcúdia (font:Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC))

Presentació del llibre: Les pedreres de marès. Identitat oblidada del paisatge de Mallorca

El proper dissabte 1 de setembre de 2018 a les 11 h al Casal de Cultura de Maria de la Salut presentaré el meu llibre Les pedreres de marès. Identitat oblidada del paisatge de Mallorca, guanyador del IV Premi Font i Roig d'assaig i editat per Lleonard Muntaner Editor.

Vos hi esper!

Més informació

Les pedreres de marès. Identitat oblidada del paisatge de Mallorca 

Una sisena part de la superfície del territori de Mallorca és formada per marès, una pedra calcarenita només denominada així a les Illes Balears que ha servit tant per construir els nostres edificis més significatius, la Seu o el Castell de Bellver, com els edificis més anònims. El marès ha estat el material que ha configurat la imatge construïda de bona part de Mallorca, però, com a element geològic que és, el seu aprofitament depèn de la transformació de recurs a material constructiu, procés que implica l’aparició de les pedreres de marès. Aquest llibre ens ajudarà a desgranar la identitat de les pedreres de marès des de la materialitat, des del procés i la tradició, des de les paraules i la toponímia i des de la relació intrínseca amb els edificis que han generat, i també ens permetrà reconèixer-les com a veritables elements del nostre paisatge i de la nostra cultura.

Pedreres de marès i entrevista a la revista Brisas

Portada Brisas 25 d'agost de 2018

Ahir la revista Brisas del diari Ultima hora va dedicar un extens article sobre les pedreres de marès de Mallorca on hi vaig poder col·laborar per partida doble amb una petita entrevista i amb la visita a les pedreres actives de San Isidro i Can Gaya, a Felanitx.

L'article (de Guillem Mas Barceló, gràcies) inicia amb: "la pedra de marès és, sens dubte, el material de construcció intrínsecament lligat al territori i a l'arquitectura de Mallorca des de temps immemorials" i es desplega durant quatre pàgines amb aportacions de Guillem Mas Gornals i Sebastià Sureda, entre d'altres, i magnífiques fotografies (de Teresa Ayuga) de les pedreres de Son Grau (Campos), San Isidro i Can Gaya (Felanitx), Sant Antoni (Muro) i s'Hostal-Líthica (Ciutadella).

Tot un luxe haver pogut aportar el meu petit gra d'arena (de marès) a la publicació! 

Moltes gràcies

Ses Covetes / Campos

Ver esta publicación en Instagram

Naturaleses simbiòtiques • #marès i #fonollmarí #espèciesprotegides #pedreresdemarès #mallorca #paisatgemallorca #paisatgestransformats #instapedreres

Una publicación compartida por Catalina Salvà (@catalina_salva) el 19 de Ago de 2018 a las 9:13 PDT

Pedreres protegides que tot i així desapareixen: Vernissa Vell

Evolució de la Pedrera Vernissa Vell (Santa Margalida)

Una de les vessant de la meva recerca és la significança de les pedreres de marès com a elements patrimonials de la nostra illa i per això he analitzat tots els catàlegs municipals a la recerca de pedreres de marès catalogades. 

El cas de Santa Margalida és totalment exemplar ja que el seu Catàleg de Protecció del Patrimoni del Municipi de Santa Margalida (aprovat definitivament el 26 de febrer de 2016) incorpora, com a bens a preservar i conservar, 17 pedreres de marès, la majoria de les quals són pedreres antigues i actualment en desús.

Una de les pedreres catalogades és l'anomenada JA165 Pedrera den Carreres (o també coneguda com a Vernissa Vey), activa fins fa uns anys amb el número d'autorització 178, la qual destaca per ser una de les pedreres actives de marès més impressionants de l'illa (ja n'hem parlat vàries vegades a aquest blog: Pedrera deVernissa Vey).

El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric del terme municipal de Santa Margalida la qualifica amb un nivell de protecció Integral A1, és a dir, obligant a una "preservació íntegra del bé, sense cap possibilitat de canvi que comporti una modificació en la seva estructura, distribució i elements d’acabat. Haurà de mantenir l’ús original o un altre compatible amb l'adequat manteniment i protecció del bé. Només s’hi permeten obres de conservació, restauració i consolidació (...). En aquest cas concret, no es permetran obres de recuperació".

Tot i la catalogació normativa de protecció íntegra del Bé, aquesta pedrera durant els darrers anys ha finalitzat la seva explotació i iniciat el seu "pla de restauració" consistent en el seu rebliment amb residus recomanat de manera insistent pel Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears fet que ha suposat una "modificació en la seva estructura" i incorporat un ús incompatible "amb l'adequat manteniment i protecció del bé" incomplint el deure de conservació, protecció i custòdia del Bé catalogat.

Aleshores, és que el valor patrimonial no significa res? Hi ha alguna administració encarregada de la salvaguarda del nostre patrimoni (i, per tant, de la nostra identitat)? Deixarem que desapareixin més pedreres de marès? Quan ho veurem això?

Jo crec que és ben hora de valorar el nostre paisatge i, sobretot, de protegir-lo. Qui s'hi apunta? 

Documentació annexa:

Fitxa del Catàleg de Patrimoni de l'element JA165 Pedrera den Carreres

Aprovació Definitiva del Catàleg de Protecció del Patrimoni del Municipi de Santa Margalida

Llei 12/1998 de 21 de desembre del Patrimoni Històric de les IllesBalears