Bases per a la reconstrucció la identitat

Fragments del Mapa de Mallorca elaborat per Antoni Despuig i Dameto (1785)
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

[extractes de l'article Cartografia de la memòria *]

El reconeixement dels trets que configuren el caràcter propi d’un lloc i que el fan únic i diferent a la resta és el que es traduiria com a trets identitaris d'un paisatge. Per a poder realitzar aquest reconeixement és necessari, però, que existeixi algú al qual li interessi poder fer aquesta elaboració mental, és a dir, els elements i condicions que ens permeten establir relacions i vincles respecte un paisatge no existeixen en el territori com a tals sinó que necessiten ser mirats des d'un observador que generi el procés perceptiu envers aquest territori. 

És oportú introduir el concepte d'identitat ja que, per definició, engloba el "conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa (1)", per tant, esbrinar quines són aquestes característiques que defineixen el paisatge de Mallorca serà la clau per a entendre la seva pròpia identitat. La relació entre el paisatge vinculat a un territori i la societat amb la qual es relaciona ve donada pel reconeixement del paisatge com a manifest de la pròpia identitat, com be expliquen Marangon i Tempesta (3) "la transformació del paisatge és, de fet, un dels processos a traves dels quals un grup social tendeix a afirmar la identitat pròpia" basant-se en les afirmacions de Costonis (4) que identifica l'existència d'un vincle entre el control de les característiques del paisatge i l'assoliment d'una identitat cultural directament vinculada al mateix.

Aquesta afirmació implica per si mateixa que les pedreres de marès ja són part de la identitat de Mallorca, només pels simples fets d'existir com a tals i d'haver estat creades per i per a la societat illenca. Serà necessari, però, iniciar un procés de retrocés per a poder desgranar quins han estat els elements existents en el paisatge de Mallorca que han esdevingut a partir del Territori de Pedreres i que, per tant, seran els conformadors de la seva identitat. Per a fer aquest procés es planteja la següent hipòtesi: existeixen elements ja residents en l'imaginari col·lectiu reconeguts com a elements, o be, identitaris, o be, de paisatge de l'illa que tenen una relació inseparable amb les pedreres de marès. Fer aflorar aquesta relació permet fer aflorar també les pedreres de marès com a elements de paisatge, per tant, elements conformadors de la identitat de Mallorca. 

La comprensió de les pedreres de marès, com a components físics del territori on es situen, pren un total sentit quan aquestes s'entenen mitjançant el llenguatge del propi territori, és a dir, la cartografia (2). Incorporar el concepte de cartografia a les lectures de la identitat és essencial ja que permet descobrir "part de la nostra memòria col·lectiva" (5). Entenent també que "el paisatge és llenguatge" (6) extreure d'ell les lectures que conté possibilitarà la comprensió total de tots els seus significats inherents. Per tant, el procés de reconstrucció de la identitat del paisatge de l'illa esdevindrà a partir d'una cartografia de la memòria vinculada a les pedreres de marès, basada en el reconeixement dels elements grafiats (vinculats a les pedreres) existents en la memòria col·lectiva i residents a les cartografies històriques existents.

Tres han estat els documents de referència utilitzats. Cronològicament, el primer ha estat un mapa cabdal en la història de la cartografia de Mallorca: el mapa elaborat per Antoni Despuig i Dameto l'any 1785. Aquest mapa conté nombrosos topònims de la nostra illa, contemplant no només els municipis sinó també les possessions, diferents geografies i camins. Així mateix ofereix una descripció gràfica i escrita de totes les viles i ciutats mallorquines. Hi podem trobar tres cites a pedreres de marès:

- Pedreretas (Santa Ponça), a la costa.

- Pedreras (Llucmajor, Cap Blanc),  properes a les actuals Pedreres Noves.

- Muro, llamada por los moros Algebeti es población de 1013 vecinos, era ya Villa en el año 1272. Su cosecha es de granos, ganado, cañamos, alcaparras y seda. Tiene en su distrito una Cantera de piedra de muy buena calidad. (Muro)

* SALVÀ MATAS, Catalina. "Cartografia de la memòria. Lectura dels rastres del paisatge de les 

pedreres de marès a Mallorca". A: Actas: VI Seminario Internacional de Investigación 

en Urbanismo. Barcelona: DUOT, Universitat Politècnica de Catalunya. 2014. 

·····························································································································

REFERÈNCIES
(1) INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. 2a Edició (en línia) http://dlc.iec.cat/ (Consulta: 27 gener 2014)
(2) INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. 2a Edició (en línia) http://dlc.iec.cat/ (Consulta: 27 gener 2014). Cartografia: Art de traçar mapes o cartes geogràfiques. Mapa: Representació sobre una superfície plana de la superfície de la Terra o d’una part d’ella segons una escala donada.
(3) MARANGON, F.; TEMPESTA, T. (2009). La valoració econòmica del paisatge. Una proposta d’indicadors. J. NOGUÉ, J., PUIGBERT, L., BRETCHA, G. (eds.). Indicadors de paisatge: reptes i perspectives (77-109). Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya.
(4) COSTONIS, J. J. (1982). Law and aesthetics: a critique and a reformulation of the dilemma. Michigan Law Review (Michigan), vol. 80, num. 3, 355-461 
(5) DOOREN, N. (2013). Reflexiones sobre representación. Paisea: revista de paisajismo. Representación 2 (València), 27, 4-12.
(6) SPIRN, A. W. (1998). The Language of Landscape. London: Yale University Press.