Les pedreres de marès a l'especial sobre Paisatge del diari Ara Balears

Pedrera de Son Jaume Andreu, Manacor, 2014

El diari Ara, i més concretament l'Ara Balears, publica avui un especial sobre Paisatge obrint portada amb el títol "El paisatge que volem".

L'editorial, molt apropiada, proposa "entendre que rere el concepte de paisatge no hi ha només la caduca idea d'una postal maquillada, d'un paratge idíl·lic, sinó la riquesa de la diversitat d'un patrimoni comú, construït entre tots i que a tots ens pertany". 

La meva recerca sobre les pedreres de marès ha trobat també el seu lloc en aquesta publicació, és un primer pas per reafirmar la seva condició de paisatge proposada sempre des de l'inici de la meva investigació.

Recoman llegir tot el diari, realment està ple d'idees i reflexions ben interessants, però aquí vos deix el trosset dedicat a les pedreres de marès.

* Agraesc profundament a na Mercè Pinya haver-me regalat aquesta oportunitat.

Article / Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 70

Després d'uns quants mesos s'ha publicat el número 70 del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana en el qual he tingut la oportunitat de publicar el meu article "El descobriment d'un paisatge desconegut. Les pedreres de marès, rastres oblidats en el territori de Mallorca".

Em complau enormement haver pogut publicar al  Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, amb antiguitat des de 1885, ja que és una publicació de referència en la matèria d'estudis històrics de les Illes Balears. 

[Aquí podeu llegir el resum de l'article]

"El procés de posar de manifest les pedreres de marès com un dels paisatges que conformen la identitat i memòria d’una part de Mallorca passa per desenvolupar la consideració de l’existència d’un lligam de component territorial entre aquestes pedreres. La lectura del conjunt de pedreres es construeix sobre una matriu territorial evolutiva on les pedreres esdevenen rastres d’aquest procés. La representació d’aquests rastres de diferents estadis temporals provoca la detecció de conjunts de pedreres, presents en gran part de la geografia de l’illa, apuntant a l’existència d’un Territori de Pedreres, determinant d’una percepció d’un nou paisatge que configura una nova identitat de Mallorca."

Podeu consultar també l'article complet al següent enllaç: LLEGIR ARTICLE

Esper que sigui del vostre interès!

Article / VII Congreso Internacional de Ordenación del Territorio

El VII Congreso Internacional de Ordenación del Territorio organitzat a Madrid a finals de novembre de 2014 m'acceptà el meu article "La memoria de un paisaje grabado. Las canteras de marès, huella territorial del paisaje identitario de Mallorca.". Ara publica les actes del congrés on es poden consultar totes les comunicacions acceptades al mateix. 

[Aquí teniu un extracte de la comunicació]

Lo que pretende este artículo es la puesta de manifiesto de una realidad nunca 

observada de Mallorca. Primeramente, la propuesta del redescubrimiento de las 

canteras de marès como componentes primarios del territorio de la isla 

conformados a través del establecimiento de múltiples lazos históricos y culturales 

con esta. Será imprescindible, por tanto, el replanteo de una nueva mirada hacia 

ellas desvinculada de los prejuicios preconcebidos vinculados a las actividades 

extractivas en que, a priori, quedan enmarcadas. La investigación propuesta se 

mira desde el punto de vista del paisaje, como mirada que permite un trabajo en 

una escala variable, unas veces fijada entre la territorial y la arquitectónica y otras 

deslizante entre éstas, permitiendo una lectura innovadora que se aproxime a la 

sociedad para la transmisión de este paisaje de valor en sí mismo.

Podeu consultar l'article complet al següent enllaç: LLEGIR ARTICLE

I també la resta de la publicació: Relatoria, Ponencias y Comunicaciones. VII Congreso Internacional de Ordenación del Territorio

 

Seminari European Quarry Landscapes Network

Aquest dijous 30 i divendres 31 d'octubre es celebrarà el seminari European Quarry Landscapes Network a Teruel, derivat del projecte Life+ enmarcat a Teruel. Es tractarà, des de diverses òptiques, la temàtica de les pedreres històriques i la seva conservació a nivell europeu.

Lamentàblement paisatgestransformats no hi podrà assistir, però esperem poder-hi participar en una altra ocasió!

Podreu trobar més informació als següents enllaços:

web del projecte www.quarrylandscapes.teruel.es

programa del seminari PROGRAMA

Bases per a la reconstrucció la identitat

Fragments del Mapa de Mallorca elaborat per Antoni Despuig i Dameto (1785)
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

[extractes de l'article Cartografia de la memòria *]

El reconeixement dels trets que configuren el caràcter propi d’un lloc i que el fan únic i diferent a la resta és el que es traduiria com a trets identitaris d'un paisatge. Per a poder realitzar aquest reconeixement és necessari, però, que existeixi algú al qual li interessi poder fer aquesta elaboració mental, és a dir, els elements i condicions que ens permeten establir relacions i vincles respecte un paisatge no existeixen en el territori com a tals sinó que necessiten ser mirats des d'un observador que generi el procés perceptiu envers aquest territori. 

És oportú introduir el concepte d'identitat ja que, per definició, engloba el "conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa (1)", per tant, esbrinar quines són aquestes característiques que defineixen el paisatge de Mallorca serà la clau per a entendre la seva pròpia identitat. La relació entre el paisatge vinculat a un territori i la societat amb la qual es relaciona ve donada pel reconeixement del paisatge com a manifest de la pròpia identitat, com be expliquen Marangon i Tempesta (3) "la transformació del paisatge és, de fet, un dels processos a traves dels quals un grup social tendeix a afirmar la identitat pròpia" basant-se en les afirmacions de Costonis (4) que identifica l'existència d'un vincle entre el control de les característiques del paisatge i l'assoliment d'una identitat cultural directament vinculada al mateix.

Aquesta afirmació implica per si mateixa que les pedreres de marès ja són part de la identitat de Mallorca, només pels simples fets d'existir com a tals i d'haver estat creades per i per a la societat illenca. Serà necessari, però, iniciar un procés de retrocés per a poder desgranar quins han estat els elements existents en el paisatge de Mallorca que han esdevingut a partir del Territori de Pedreres i que, per tant, seran els conformadors de la seva identitat. Per a fer aquest procés es planteja la següent hipòtesi: existeixen elements ja residents en l'imaginari col·lectiu reconeguts com a elements, o be, identitaris, o be, de paisatge de l'illa que tenen una relació inseparable amb les pedreres de marès. Fer aflorar aquesta relació permet fer aflorar també les pedreres de marès com a elements de paisatge, per tant, elements conformadors de la identitat de Mallorca. 

La comprensió de les pedreres de marès, com a components físics del territori on es situen, pren un total sentit quan aquestes s'entenen mitjançant el llenguatge del propi territori, és a dir, la cartografia (2). Incorporar el concepte de cartografia a les lectures de la identitat és essencial ja que permet descobrir "part de la nostra memòria col·lectiva" (5). Entenent també que "el paisatge és llenguatge" (6) extreure d'ell les lectures que conté possibilitarà la comprensió total de tots els seus significats inherents. Per tant, el procés de reconstrucció de la identitat del paisatge de l'illa esdevindrà a partir d'una cartografia de la memòria vinculada a les pedreres de marès, basada en el reconeixement dels elements grafiats (vinculats a les pedreres) existents en la memòria col·lectiva i residents a les cartografies històriques existents.

Tres han estat els documents de referència utilitzats. Cronològicament, el primer ha estat un mapa cabdal en la història de la cartografia de Mallorca: el mapa elaborat per Antoni Despuig i Dameto l'any 1785. Aquest mapa conté nombrosos topònims de la nostra illa, contemplant no només els municipis sinó també les possessions, diferents geografies i camins. Així mateix ofereix una descripció gràfica i escrita de totes les viles i ciutats mallorquines. Hi podem trobar tres cites a pedreres de marès:

- Pedreretas (Santa Ponça), a la costa.

- Pedreras (Llucmajor, Cap Blanc),  properes a les actuals Pedreres Noves.

- Muro, llamada por los moros Algebeti es población de 1013 vecinos, era ya Villa en el año 1272. Su cosecha es de granos, ganado, cañamos, alcaparras y seda. Tiene en su distrito una Cantera de piedra de muy buena calidad. (Muro)

* SALVÀ MATAS, Catalina. "Cartografia de la memòria. Lectura dels rastres del paisatge de les 

pedreres de marès a Mallorca". A: Actas: VI Seminario Internacional de Investigación 

en Urbanismo. Barcelona: DUOT, Universitat Politècnica de Catalunya. 2014. 

·····························································································································

REFERÈNCIES
(1) INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. 2a Edició (en línia) http://dlc.iec.cat/ (Consulta: 27 gener 2014)
(2) INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. 2a Edició (en línia) http://dlc.iec.cat/ (Consulta: 27 gener 2014). Cartografia: Art de traçar mapes o cartes geogràfiques. Mapa: Representació sobre una superfície plana de la superfície de la Terra o d’una part d’ella segons una escala donada.
(3) MARANGON, F.; TEMPESTA, T. (2009). La valoració econòmica del paisatge. Una proposta d’indicadors. J. NOGUÉ, J., PUIGBERT, L., BRETCHA, G. (eds.). Indicadors de paisatge: reptes i perspectives (77-109). Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya.
(4) COSTONIS, J. J. (1982). Law and aesthetics: a critique and a reformulation of the dilemma. Michigan Law Review (Michigan), vol. 80, num. 3, 355-461 
(5) DOOREN, N. (2013). Reflexiones sobre representación. Paisea: revista de paisajismo. Representación 2 (València), 27, 4-12.
(6) SPIRN, A. W. (1998). The Language of Landscape. London: Yale University Press.

Conferència / VI Seminari Internacional de Recerca en Urbanisme - Cartografia de la memòria

Plànol de Porto Petro i Cala Llonga, 1891, Instituto Geográfico Nacional

Els propers 16 i 17 de juny a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona es celebrarà el VI Seminari Internacional de Recerca en Urbanisme organitzat pel Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, i el Màster en Planejament Urbà i Regional de la Pontíficia Universidad Javeriana de Bogotà amb la col·laboració de les revistes Registros, Labor e Engenho,

Identidades i la Revista Iberoamericana d’Urbanisme (riURB).

Dins la línia d'Anàlisi i Ordenació del Paisatge, el dematí de dimarts 17 de juny presentaré l'article "Cartografia de la memòria", una de les darreres novetats de la meva recerca. Aquí podeu llegir-ne un breu resum:

El procés de posar de manifest les pedreres de marès com un dels paisatges característics de Mallorca passa per entendre com aquestes han influït en la seva formació. L'objectiu principal de la investigació és la demostració de la hipòtesi originaria de la tesi, la qual entén que les pedreres de marès són configuradores de la identitat de l'illa i, per tant, mereixen ser reconegudes com a components de valor d'aquest territori. El procés de reconeixement del Paisatge de Pedreres en el territori de Mallorca neix de l'anàlisi mitjançant la representació d'aquest cas d'estudi. La memòria, com a element intangible, no es troba present de manera material en el territori, però ha configurat la presència de rastres que en possibiliten la seva lectura. La reconstrucció de la memòria vinculada a les pedreres de marès a partir de la cartografia del procés que les ha originat i de la lectura de les seves traces intangibles serà el que permetrà visualitzar el seu imaginari col·lectiu com a imatge d'aquest paisatge arribant a determinar una identitat alhora reconeguda i pendent de descobrir.

Podeu descarregar el programa complet del Seminari al següent enllaç:

Programa VI Seminari

Conferència / Curs "Els paisatges culturals com a motor de desenvolupament"

L'Escola d'Arquitectura de Barcelona i l'École Súperieure d'Ingénierie Architecture et Urbanisme de Bamako organitzen el III Curs d'Especialització "ELS PAISATGES CULTURALS COM A MOTOR DE DESENVOLUPAMENT" del 29 de juny al 10 de juliol, dirigit pels professors Miquel Vidal i Abdoulaye Deyoko.

Data límit de matrícula: 16 de juny.

A una de les dues jornades de conferències del curs s'inclourà la presentació de "La identitat del buit", conferència on desenvoluparé el concepte de la identitat de l'illa de Mallorca a través del seu reconeixement en les pedreres de marès. 

Aquí es pot consultar el programa complet del curs. Totalment recomanable!
Programa Curs

Pedreres i Patrimoni

fotografia: Catalina Salvà, 2011

El recentment aprovat inicialment Catàleg de Protecció del Patrimoni del Municipi de Santa Margalida contempla la incorporació, com a bens a preservar i conservar, de 17 pedreres. Totes les pedreres que s'han incorporat a a aquest catàleg comparteixen la característica de ser pedreres de marès. La majoria són pedreres antigues, actualment en desús, però també s'ha proposat la incorporació al Catàleg d'una de les pedreres d'extracció de marès en actiu més espectaculars de l'illa, l'anomenada JA165 Pedrera den Carreres (o també coneguda com a Vernissa Vey). Aquesta pedrera, ja la varem presentar aquí a finals de l'any 2011 (veure enllaç) com una de les pedreres actives de marès més impressionants de l'illa i el Catàleg la qualifica amb un nivell de protecció Integral A1, és a dir, obligant a una "preservació íntegra del bé, sense cap possibilitat de canvi que comporti una modificació en la seva estructura, distribució i elements d’acabat. Haurà de mantenir l’ús original o un altre compatible amb l’adequat manteniment i protecció del bé. Només s’hi permeten obres de conservació, restauració i consolidació (...). En aquest cas concret, no es permetran obres de recuperació". 

Aquest catàleg és un dels pocs que considera les pedreres de marès com a bens patrimonials a conservar i aquest fet hauria de suposar un canvi previ en la resta de catàlegs consecutius ja que les pedreres de marès són part de la nostra història, per tant, constitueixen un patrimoni per si mateixes tendint a la seva desaparició, com hem pogut veure, per exemple, amb la pedrera de Son Toni Amer (llegir article) pel seu rebliment amb residus recomanat de manera insistent pel Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears*.

A continuació es pot trobar el llistat de pedreres incloses en el Catàleg de Protecció del Patrimoni del Municipi de Santa Margalida:

               EE13 Pedrera de Son Real I
               EE14 Pedrera de Son Real II
               JA87 Sa Cova de Ses Pedreres
               JA94 Pedrera de Can Toni Carboner
               JA114 Pedrera i necròpolis a Sa Boleda
               JA135 Talaiot i pedrera a Binicaubell
               JA148 Pedrera a Son Doblons
               JA161 Pedrera a la carretera de Can Picafort I
               JA162 Pedrera a la carretera de Can Picafort II
               JA163 Pedrera als establits de Son Fullós
               JA164 Pedrera a Can Bergues
               JA165 Pedrera den Carreres
               JA166 Pedrera a n'es Figueral
               JA167 Pedrera al torrent de Son Real I
               JA168 Pedrera al torrent de Son Real II
               JA169 Poblat i pedrera a l'antic camí d'Artà
               JA171 Pedrera a Son Marí

* Es poden trobar més detalls sobre aquesta afirmació al capítol 2 de l'article 

La memòria d'un paisatge gravat. Les pedreres de marès, empremta 

territorial del paisatge identitari de Mallorca (llegir article)

paisatges transformats us desitja un Bon 2014!

Article / Revista Labor & Engenho v.7, n.3, 2013

La revista de Brasil Labor & Engenho ha publicat el meu article "La memoria de un paisaje grabado. Las canteras de marès, trazas territoriales de un nuevo paisaje de Mallorca" en el seu darrer número.

Podeu consultar l'article complet al següent enllaç: LLEGIR ARTICLE

I també la resta de la revista: Labor & Engenho v.7, n.3, 2013

"Catalina Salvà reclama con exquisita delicadeza una especial  atención sobre un hermoso paisaje resultante de una actividad vinculada a la aparición de  las primeras construcciones civilizadas en la isla. Su historia es la de sus piedras y canteras, que explica con pasión evidente, reivindicando la calidad estética de un territorio de marés.  Toponimia, geología, cartografía, paisajismo, geografía y arquitectura se funden en un bello texto que argumenta la identidad de Mallorca en sus pedreras."

Melisa Pesoa & Joaquín Sabaté Bel, Editorial L&E, v.7, n.3, 2013

Article / V Seminari Internacional de Recerca en Urbanisme / La memòria d'un paisatge gravat: les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca

Els passats 13 i 14 de juny es va celebrar la cinquena edició del Seminari Internacional de Recerca en Urbanisme, organitzat pel Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, l'Instituto del Conourbano de la Universidad Nacional de General Sarmiento i l'Instituto de Arte Americano de la Universidad de Buenos Aires.

Dins de l'apartat de Paisatge vaig tenir la ocasió de presentar un extracte de la tesina de màster presentada  a finals de gener de 2013. L'article en qüestió desenvolupava una de les aproximacions més importants de la meva recerca: la consideració de l'existència d'una component territorial entre les pedreres de marès, fet que dóna lloc al títol del mateix: La memòria d'un paisatge gravat: les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca. Aquest article va ser seleccionat per a publicar-se al número especial de la revista IDENTIDADES. Territorio, Cultura, Patrimonio editada pel Laboratori Internacional de Paisatges Culturals del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya.

"Toponimia, geología, cartografía, paisajismo, geografía y arquitectura se funden en 

un bello texto que argumenta la identidad de Mallorca en sus pedreras."

Joaquim Sabaté , editorial de IDENTIDADES nº 4

Podeu consultar l'article complet al següent enllaç: La memòria d'un paisatge gravat: les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca

(extret de: http://hdl.handle.net/2099/13670)

I també la resta de la revista:  IDENTIDADES. Territorio, Cultura, Patrimonio: Interpretación de algunos paisajes minerales y paisajes culturales emergentes, nº 4. Barcelona: Laboratorio Internacional de Paisajes Culturales. 2013

Resum

El procés de posar de manifest les pedreres de marès com un dels paisatges que conformen la identitat i memòria d’una part molt extensa de Mallorca passa per desenvolupar la consideració de l’existència d’un lligam de component territorial entre aquestes pedreres. El desenvolupament de la noció de territorialitat vinculada a les pedreres intenta ser una nova mirada interpretativa d’aquestes, fins ara enteses com a entitats aïllades immerses en una totalitat desconeguda. La lectura, a través del reconeixement de l’evolució en el temps del conjunt de pedreres, es construeix sobre una matriu territorial evolutiva, on les pedreres esdevenen rastres d’aquest procés. La representació d’aquests rastres de diferents estadis temporals provoca la detecció de conjunts de pedreres, presents en gran part de la geografia de l’illa, apuntant a l’existència d’un Territori de Pedreres, determinant d’una percepció d’un nou paisatge que, a través de les pedreres, configura una nova identitat de Mallorca.

Seqüències de pedreres / LLUCMAJOR l'evolució del paisatge

La temporalitat desvelada

La pedrera de Son Garcias es troba a Llucmajor i s'hi accedeix per la carretera de s'Aranjassa. En el seu entorn es poden trobar els exemples paradigmàtics vinculats a les pedreres, coexistint una pedrera recent d'extracció de blocs (la que apareix a la fotografia) amb una d'extracció de picadís i amb una pedrera latent desapareguda.
[Veure localització] 

Seminari Projectes en Paisatges Culturals, 15 i 16 de gener de 2013 ETSAV

En el marc de l'assignatura optativa Projectes en Paisatges Culturals oferta pel Departament d'Urbanisme i Ordenació del territori de la UPC comença demà amb la programació d'un seminari obert sobre paisatges culturals de diferents territoris.

DIMARTS , 15 de gener de 2013 VISIONS, POSICIONS
09:00 - 10:00 Paisatge? Carles Llop, Josep Maldonado
10:00 - 11:00 Paisatge: conceptes, claus de lectura i aproximacions disciplinars Carles Llop
11:00 - 11:30 Debat cafè
11:30 - 12:30 Del Jardí de l’Edèn al gran jardí Mogol Carmen Bonell
12:30 - 13:30 El paisatge des de la mirada del fotògraf Adrià Goula
13:30 - 14:00 Debat
16:00 - 17:00 El paisatge des de la geografia Francesc Muñoz
17:00 - 18:00 Els paisatges culturals i espirituals Josep María Mallarach
18:00 - 19:00 Els paisatges del Pla de Lleida Maria Goula
19:00 - 19:30 Debat

DIMECRES, 16 de gener de 2013 PROJECTES
09:00 - 10:00 Paisatges culturals Carles Llop
10:00 - 11:00 Territori lenti, una manera d’entendre el paisatge Josep Maldonado
11:00 - 11:30 Gestió conscient, ètica i responsable del paisatge Albert Cortina
11:30 - 12:00 Debat cafè
12:00 - 13:00 Projectes des de i en el paisatge Toni Gironés
13:00 - 14:00 Projectes Biennal Europea de paisatge Marina Cervera
16:00 - 17:00 Paisatges de les pedreres Catalina Salvà
17:00 - 18:00 Experiències de projecte i gestió de paisatges Pere Sala, Observatori del paisatge de Catalunya
18:00 - 19:30 Debat

Descàrrega programa
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, C/Pere Serra 1-15, Sant Cugat del Vallès
http://paisajesculturales.50webs.com/

Article / Fissures on the landscape: the sandstone quarries, traces of the heritage landscape of Mallorca

Imatge extreta de l'article. Elaborada per l'autora. Tots els drets reservats

El passat mes de gener va tenir lloc el 6è Congrés Internacional de International Forum on Urbanism a Barcelona, titulat TOURBANISM. L'article que hi vaig presentar "Fissures on the landscape: the sandstone quarries, traces of the heritage landscape of Mallorca" es va incloure en l'apartat Cap a un nou paradigma. Turisme cultural en contextos institucionals pobres. 

Podeu consultar l'article complet al següent enllaç: [article]

(extret de: http://hdl.handle.net/2099/12589)

Podeu consultar la revista completa al següent enllaç: [revista ARA any 3 nº 2]

Resum

Les pedreres de marès de Mallorca són un dels paisatges més estesos de l'illa. Tot i això, aquestes són fins avui en dia paisatges desconeguts, passant inadvertides, quedant en la parcel·la de l’oblit col·lectiu. Aquest article intenta oferir una mirada panoràmica cal a les pedreres de marès, a nivell de rastreig entre les diferents escales que les emmarquen. La proposta d'una comprensió de la seva dimensió territorial latent envers l'illa acaba proposant l’aparició i definició d'un nou concepte: el Territori de Pedreres. paisatge que permetrà el descobriment posterior de cada pedrera, fet només possible mitjançant el propi recorregut que en permet l'accés, element físic que es convertirà en l’aspecte diferenciador de cada una d’elles. El valor que ofereix el marès com a material de construcció, per excel·lència, a l'illa és derivable, per tant, a les pedreres d'on s'extreu. Aquestes han definit la seva memòria, tradició i identitat de l'illa oferint la possibilitat de relacionar-hi els nombrosos elements del patrimoni que han generat, convertint-se en part del patrimoni cultural i paisatgístic de Mallorca.

L'article va ser un dels elegits per a la seva publicació a les actes del congrés que va editar de manera especial la revista ARA Journal of Tourism Research. Es pot trobar a ARA Journal of Tourism Research. Vol 3 Num 2. 2011. ISSN: 1997-2520  http://www.arajournal.net/

[tots els textos i imatges d'aquest article tenen absolutament tots els drets reservats i no es poden utilitzar sense el permís de la seva autora]

Mining as Demining, Laos / Xiaoxuan Lu

Mining as Demining

Synchronizing the processes of resource extraction in the post-war landscape of Laos 

L'alumna Xiaoxuan Lu del Master in Landscape Architecture a la GSD de Harvard presenta la seva tesi final de màster, tutoritzada pel professor Pierre Bélanger. La tesi es titula "Bombs, Wood, & Gold: Synchronizing the Processes of Mining and De‐mining in the Post‐War Landscape of Laos"

La tesi pren com a cas d'estudi una gran zona minera de Laos, proposant una nova manera d'implantació de noves mines en el territori, basant-se en l'aplicació d'un nou concepte de la seva creació: demining (equivalent a des-mineria). Es tracta d'entendre la mineria des del punt de vista de l'arquitectura del paisatge, per tant, com a generadora de paisatge, reconsiderant el concepte tradicional que emmarca la mineria, aprofitant-la per a redibuixar un territori que no només ha patit les explotacions mineres sinó que és el territori més bombardejats del món. Es proposa una nova distribució de les mines, respectant les geometries del territori i descentralitzant-les, determinant un nou tipus d'integració en el paisatge.

La tesi ha estat guanyadora del premi ASLA Student Awards 2012 en la categoria d'Anàlisi i Planejament. 

més informació

Carrières de Lumières

Les Pedreres subterrànies de la Val de l'Enfern es varen obrir, principalment, per extreure la pedra per a la construcció del Castell i el poble de Les Baux de Provence, França. L'any 1935 les pedreres finalitzaren la seva explotació i no fou fins al 1975 quan el fotògraf Albert Plecy  (juntament amb Anne Plecy) realitzà la primera intervenció escenogràfica a les pedreres, convertint-les en teló de fons per a projeccions audiovisuals. Ara, el passat 30 de març de 2012, les pedreres foren obertes una altra vegada, gestionades per l'associació Culturespaces inaugurant una intervenció artística renovada, renaixent les Carrières de Lumières. 

VII Biennal Europea de Paisatge

Els propers 27, 28 i 29 de setembre de 2012 tornarà a Barcelona la Biennal Europea de Paisatge, en la seva 7a edició i baix el lema Biennal versus Biennal.

Resum del programa (descarrega original):

27Setembre

Finalistes del Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba

28Setembre

Julie Bargmann / fundadora directora de D.I.R.T. studio i professora de la Universitat de Virgínia (EUA)

Michel Desvigne / fundador director de MDP i Gran Premi de l’Urbanisme de França 2011

João Ferreira Nunes / fundador director de PROAP, Estudos e Projectos de Arquitectura Paisagista

Marieke Timmermans / cap del Departament de Paisatge de l’Akademie of Architecture, Amsterdam School of Arts i propietària de la4sale

+ Lliurament dels Premis de Paisatge 2012 / 7è Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba

29Setembre
Biennal feat. Topos: El món del paisatgisme

Robert Schäfer / Sébastien Penfornis / Reiulf Ramstad / Christina Tenjiwe Kaba / Herbert Dreiseitl / Kathryn Gustafson

incripcions abans del 3 de setembre

Professionals / 141,60 € 

Estudiants / 88,5 €

Grups / 118 € (per persona)

Lloc / Palau de la Música Catalana, Petit Palau / Sant Pere Més Alt, s/n. Barcelona

més informació: 7 Biennal Europea de Paisatge

Pedreres descobertes

Un pot pensar que es tracta d'una pedrera de marès de Mallorca...
                               ... però en realitat és una pedrera d'extracció de tufo a Marsala, Sicilia!

Ephemeral Arts Connection Europe 2011

Bibliografia / Geografia del Paisatge

Al següent enllaç podrem trobar una bona selecció de bibliografia relacionada amb la disciplina de la Geografia del Paisatge. Concretament, l'ha proporcionada el professor Gabriel Alomar* per a l'assignatura Geografia del Paisatge (1377) impartida a la Universitat de les Illes Balears (UIB), al que agraesc l'esforç de recopilació, selecció i publicació al blog de dita assignatura.

bibliografia Geografia del Paisatge

extret de paisatge.blogspot.com.es entrada del dia 22 de març de 2011

* Gabriel Alomar Garau és llicenciat en Geografia per la UB i professor del Departament de Geografia Física de la UIB. També és el president del Col·legi de Geògrafs de les Illes Balears. blog de l'assignatura

Seqüències de pedreres / MURO paisatges amagats

Progressions revelades 
La lectura selectiva del paisatge existent descobreix el món amagat.
Les seqüències successives de pedreres en el territori de Muro queden superposades com a una capa invisible del paisatge que se'ns presenta.

Seqüències de Pedreres / MURO

Seqüències del paisatge generat per diferents pedreres. A l'est de Muro les diferents pedreres històriques i actuals exerceixen de ròtula entre els caps i el bosc, determinant un sistema progressiu d'aparicions en el territori. 

ortofoto de 2010 IDEIB

Una pedrera recuperada... no, més ben dit, una pedrera esborrada

hort: [s. XIV; del ll. hŏrtus 'jardí; hort'] 

m 1 AGR Terreny de regadiu, no gaire extens, on hom 

conrea especialment hortalisses i fruiters.

Últimament s'ha posat de moda consumir part del territori amb "horts solars". No crec que aplicar el concepte hort a un tros de terreny que, tot i que "produeix" energia solar, consumeix el seu principal recurs: la seva fertilitat. Ens trobem, per tant, davant un error de concepte, ja que la seva concepció i justificació neix d'una incoherència. Trobem varis exemples a Mallorca d'aquestes instal·lacions, que teòricament aprofiten les traces d'antigues pedreres de marès. De sobra és sabut que les pedreres de marès no destaquen per la seva gran extensió, per tant, es necessita incrementar la seva superfície per a poder rendibilitzar la inversió, de manera que a més d'anular una part del nostre paisatge i història, també es nega que aquest tros de territori pugui tornar al paisatge i integrar-se a les seves lògiques i acaba generant un paisatge completament artificial. No es podrien plantejar altres ubicacions d'aquestes instal·lacions a espais inerts, evitant, la desertització del territori que ocupen? No es pot pensar que només perquè ja s'hi pot situar l'etiqueta d'energies netes la seva localització pot destruir l'entorn on s'ubica? Potser ens ho hauriem de plantejar...

antiga pedrera de Son Toni Amer, Campos, Mallorca

Reconversió de la Pedrera Sankt Margarethen, Austria

L'estudi d'arquitectura AllesWirdGut Architektur ZT GmbH ha reconvertit la pedrera romana de Sankt Margarethen (Àustria) en un espai per a la realització de festivals d'òpera.

Les condicions impressionants de la pedrera permeten oferir un espai singular per a les representacions. L'aprofitament de les característiques d'aquest espai li proporcionen més valor del que hauria tingut sense aquest nou ús. Pensar en que les pedreres es poden convertir en nous espais que retornen a la societat no és cap idea equivocada. A més, fer-ho de manera subtil, i incrementant els valors que proporciona la pedrera, però respectant-la, que es manifesta en aquest exemple real, permet la comprensió del significat d'aquests espais.

(més informació) (pdf del projecte)

Nova publicació del projecte de recuperació d'una pedrera de marès

El projecte final de carrera: Nou Cementiri a Llucmajor - Recuperació d'una Pedrera de Marès ha estat publicat al Catálogo de Buenas prácticas para el paisaje per haver resultat finalista del III Premi Mediterrani de Paisatge.
(pàgines 168-169)

Open publication - Free publishing - More catalina salva

Conferència a TOURBANISM

Les pedreres de marès, seran presents al 6th Conference of International Forum on Urbanism.
La conferència tindrà lloc el dia 26 de gener de 2012 a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, a les 12.30h.

El congrés té com a objectiu generar un intercanvi entre el món acadèmic i el debat professional, per investigar les oportunitats i els riscos per al desenvolupament turístic sostenible i per discutir les visions, conceptes i millors pràctiques. En aquest marc de causes i raons, seran analitzats els processos de transformació i les estratègies de planificació a tot el món, aplicant conceptes de disseny per a undesenvolupament més sostenible del turisme.

Fissures on the Landscape. The sandstone quarries, traces of the heritage landscape of Mallorca s'enmarca en les sessions paral·leles del congrés dins el grup del turisme cultural en "contextos institucionals febles"

tourbanism.ifou.org

Bibliografia / Escenaris a Líthica, 2011 / 2a part

CASILLAS GAMBOA, Luis (ed.). Escenaris a Líthica. Madrid: Editorial Munilla-Lería, 2011
Els projectes que es plantejaven a les Pedreres de s'Hostal de Menorca ja venien marcats per un programa determinat pels responsables del taller: un Centre d'Arts Escèniques.
Hagués pogut ser interessant establir una discussió sobre quines activitats es poden plantejar a pedreres inactives. Potser ha estat una oportunitat perduda d'aprofundir sobre quines haurien de ser les maneres d'actuar envers les pedreres de marès, però segur que pels alumnes i professors (i tota la gent que s'hagi pogut vincular d'alguna manera en aquest projecte) s'ha despertat una sensibilitat diferent cap a les pedreres de marès.
No em puc deixar de dir, que l'espectacularitat de l'entorn on treballaven ha permès el desenvolupament de projectes ben interessants, no només a nivell de resoldre un programa sinó també per representar un paisatge oblidat.
(veure més)

Muntatge de vàries imatges resultants dels projectes

Trencadors a Menorca

Imprescindible!

Bibliografia / Escenaris a Líthica, 2011

CASILLAS GAMBOA, Luis (ed.). Escenaris a Líthica. Madrid: Editorial Munilla-Lería, 2011
Publicació sorgida des de l'Escola Politècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat CEU San Pablo de Madrid, el 2007, proposa als seus alumnes com a Projecte Final de Carrera la creació d'un Centre d'Arts
Escèniques a Líthica. Entre 2007 i 2010 més de cent alumnes han treballat en aquest suggerent i difícil projecte a les Pedreres de s'Hostal, Menorca. (programa curs)

Aquest llibre recull alguns d'aquests projectes que han elaborat els diferents alumnes del curs. 

A part del llibre també varen realitzar una exposició durant el juliol de 2010 a la Sala de Cultura de Sa Nostra, a Ciutadella. (més informació) (galeria de fotos) (relacionat)

pedreres al món

L'arquitectura de cada lloc conforma una part substancial de la totalitat de la seva cultura. Aquesta, ha generat tot un saber associat a ella, encara present avui en dia, determinant la imatge de cada regió. Fins que no arriba la globalització de la construcció (tant en tècniques com en materials), la lectura de l’arquitectura construïda es relaciona directament amb els seus materials d’origen, en molts casos provinents de pedreres.

La recopilació de les pedreres com a arxius històrics de la nostra cultura permet establir les relacions que es generen entre l’origen i el resultat de l’arquitectura que ens emmarca el món que controlem. No és casual que aquest sigui un dels temes principals de la meva tesi, així com tampoc és casual que existeixin paral·lelismes a altres llocs a milers de quilòmetres de Mallorca.

És el cas de na Peggy B. Perazzo, que comparteix aquesta curolla sobre les pedreres d’Estats Units. Des de fa molts anys s’ha dedicat a recopilar les pedreres primer de la seva zona, i finalment, de la resta del país. A la seva pàgina web, elaborada pel seu home (George (Pat) Perazzo), es poden trobar des de fotografies de cada pedrera, com les dades històriques o com els arxius que recopilen les històries de cada explotació.

Un món totalment desconegut, però alhora com si fos aquí mateix!

quarries and beyond by Peggy B. Perazzo & George (Pat) Perazzo

Bell Marble Quarry, Columbia, Tuolumne County, California, located in the Marble Quarry RV Park  (R) Peggy B. Perazzo

Pedrera de Vernissa Vey

Una de les pedreres més impressionants de Mallorca. Actualment activa, es té registre de la seva explotació des de 1969.

Vernissa Vey, Santa Margalida. Foto: Catalina Salvà Matas, 2011

Bibliografia / BARBA, Rosa, Paisatge de les pedreres de Menorca. Restauració i intervencions, 1999

Publicació sorgida d'un taller del Màster d'Arquitectura del Paisatge realitzat el curs 1996-97, dirigit per Rosa Barba Casanovas, on s'exploraven diferents intervencions a varies pedreres de Menorca.

Es proven diferents representacions i metodologies propositives a les pedreres de S'Hostal, Robadones, Mitjaneta, Alcaufar, Binicalsitx i Santa Ponça.

Trobem també articles imprescindibles de Rosa Barba Casanovas, Francesc Florit Nin o Joan Rita Larrucea, entre d'altres.

És una publicació fantàstica, tant pel seu contingut teòric, com per les reflexions generades sobrela representació de les pedreres i sobre una possible proposta de nous usos.

(+)

Bibliografia / BARBA, Rosa, Pedreres en el Paisatge

Article extret de la revista VISIONS, de l'ETSAB
Referència:  BARBA CASANOVAS, Rosa. Pedreres en el Paisatge. A: VISIONS, 2003 n/2 desembre, Barcelona: Edicions ETSAB, Edicions UPC. ISBN 84-8301-717-2
Es pot trobar a: http://hdl.handle.net/2099/10525

Open publication - Free publishing - More pedreres

1000 paisatges per a descobrir

Les pedreres de marès de Mallorca són un dels paisatges desconeguts més identitaris de l’illa, ja que el seu naixement sorgí del propi territori, de la necessitat d’extreure un material de construcció. Aquest material extret va ser el que va generar la gran majoria de construccions rurals i urbanes de l’illa, donant una unitat general a tot el paisatge, que avui en dia encara s’aprecia, proporcionant una paleta de colors estable i permanent a tota l’illa, si més no, a la zona maresenca de l’illa. Des dels seus inicis, les pedreres es situaven a llocs estratègics pel transport i logística del material extret, modelant inicialment gran part dels perfils de la costa mallorquina, i modificant després tot el territori del pla de Mallorca. Actualment, i immersos en una globalització constructiva, va minvant estrepitosament la quantitat de pedreres actives que queden a Mallorca. 

Tot i això, la gran quantitat de pedreres existent al llarg de la història, s’ha fet palès i se’n poden trobar magnífiques restes, però que han quedat immòbils al territori, integrades al paisatge i retornant a ell, establint un veritable cicle equilibrat, recordant a l’equilibri de l’ideal de paisatge, on s’igualaven les accions naturals i humanes, i han tornat a convertir-se en paisatges desconeguts una altra vegada. Aquests nous paisatges desconeguts es situen de manera heterogènia en una gran extensió de l’illa, arribant a determinar fins a 1000 pedreres de marès, en la seva totalitat. Aquestes pedreres, fissures puntuals en el territori, seran les que el definiran, influint en la seva qualificació des de la seva pròpia morfologia, fins a la toponímia que acabaran generant.

® Catalina Salvà Matas / 2011 

El mes de les pedreres de marès a IB3

(extret d'ib3noticies.com)

Durant el mes d’octubre, Tots donam una mà la campanya de responsabilitat social corporativa del Grup IB3 es fa ressò de l’activitat de l’associació cultural menorquina, Líthica, que treballa per recuperar i mantenir viva a la nostra ment la feina i costums dels antics trencadors de marès.

Grup IB3 i Líthica han signat un conveni de col·laboració que donarà suport i difusió a la feina de l’entitat sense ànim de lucre que ajuda a conservar un patrimoni únic com són les pedreres menorquines amb centenars d’anys. L’entitat treballa des de fa 17 anys per rehabilitar aquest paratge de forma integral. A més, Líthica també fomenta la connexió entre les pedreres de marès del món per tal de crear una ruta dela Pedrapel Mediterrani. El projecte de Líthica va ser declarat Bé d’Interès Social el 1996 pel Consell de Menorca, en reconeixement a un projecte que permet la visita de més de 15.000 persones l’any.

Quan una mirada es transforma en paisatge (o Edward Burtynsky)

A l’actualitat, Edward Burtynsky és un dels fotògrafs (Yann Arthus-Bertrand, Alex S. MacLean) dedicats a la transmissió de paisatges quotidians, abans considerats com a rerefons, oferint-nos noves maneres de mirar, observar, canviant l’enfoc diari de la nostra percepció. L’enfoc que dóna Burtynsky és totalment revelador enfront la seva visió del paisatge, expressada a la pel·lícula documental sobre la seva obra "Paisatges Transformats" (amb el títol original Manufacturated Landscapes molt més explicatiu ja que remet a la transformació manual del paisatge), resumint dues de les més importants concepcions en quant al paisatge: la seva posta en valor i la seva representació.

“Em va succeir una espècie d’epifania anant perdut per Pennsylvania. Vaig girar a l’esquerra tractant de tornar a l’autopista i vaig acabar a un poble (...). Vaig sortir del cotxe i em vaig quedar dret. Era un poble de miners de carbó. Amb un gir de 360º em vaig adonar de que era un dels paisatges més surrealistes que mai havia vist, completament transformat per l’home” explica ell mateix a aquesta pel·lícula*. El simple fet que decideixi fotografiar aquests paisatges, oblidats, als que es gira l’esquena, negats, els posa en valor, tant l’estàtica del moment com les relacions i dinàmiques que els provoquen, ja que sense aquestes no naixerien, no es transformarien, no existirien.

La seva sèrie titulada "Quarries" (pedreres) transmet la bellesa de les pedreres, Burtinsky les representa com a grans espais magnífics, geometries construides de manera natural, que representen el buit de l'excavació. A les seves fotos realment no es poden identificar com a tal, sinó com a veritables paisatges estètics, d'una gran presència. Les pedreres de marès podrien ser perfectament una més de les seves fotografies, convertides en representació no només artística sinó construccions paisatgístiques on trobem grans parts de la memòria del paisatge on s'ubiquen.

Carrara Marble Quarries # 11, Carrara, Italy, 1993 / Iberia Quarries # 2, Marmorose EFA Co., Bencatel, Portugal, 2006 /
Rock of Ages # 15, Active Section, E.L. Smith Quarry, Barre, Vermont, 1991 www.edwardburtynsky.com

* BURTYNSKY, Edward. 2008, A: BAICHWAL, Jennifer, 2008, Edward Burtynsky. Manufacturated landscapes, Mercury Films / Foundry Films, min. 13

Els trencadors de s'Arenal

En paraules de mestre Sebastià Vallespir...
Per estimar una cosa l'han de conéixer...

M'agradaria compartir aquest video on s'expliquen els detalls de l'ofici de trencador, l'ofici que va generar les pedreres de marès. La reflexió final no te preu!


http://jrossellovideo.blogspot.com/

Repensar una pedrera de marès... Nou Cementiri a Llucmajor / 2a part

paisatges generats, paisatges oblidats, paisatges regenerats...

A Mallorca hi ha aproximadament unes 1000 pedreres de marès, entre actives i inactives. Aquestes han quedat integrades al paisatge de l'illa, passant desapercebudes. La mirada territorial de les pedreres a Mallorca és el que condueix a la voluntat d'experimentar la transformació d'una d'elles. Es pensa un canvi d'escala on s'apliquen els mateixos criteris de paisatge a un projecte concret.

Nova imatge i més continguts!

Aquí teniu la nova imatge del bloc! Amb els apartats de conferències, glossari i cv on podreu saber una mica més.

Repensar una pedrera de marès... Nou Cementiri a Llucmajor

Les pedreres actives de les Illes Balears es regeixen pel Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears el qual obliga a realitzar un projecte de restauració de la pedrera si aquesta es vol ampliar. Aquest pla entén com a "projecte de restauració" genèric el rebliment de la pedrera amb material inert (no contaminant), establint com a manera natural d'actuar a les pedreres inactives l'eliminació d'aquestes en el nostre paisatge. Però les pedreres, en realitat són espais d'oportunitat paisatgística i funcional, i més, en la limitació física i material de les illes. Es proposa una modificació dels criteris d'intervenció del Pla, ja que eliminen totalment aquests paisatges creats, matèries de la memòria de la nostra cultura.

El projecte és un intent d'establir criteris d'actuacions possibles, poguent-se estendre i aplicar a tota una cadena d'intervencions a pedreres. Per les característiques de l'espai, la seva ubicació i la situació de mancança d'equipaments del municipi es tria, com a programa del projecte, un cementiri.

El cementiri succeeix com una gran excavació. L'accés esdevé una gran rampa de descens cap al seu interior, en un recorregut sempre descendent. Es treballa en la combinació de dos recorreguts: un de reconeixement progressiu de la pedrera (associat als recorreguts del cementiri on la profunditat de l'excavació és directament proporcional al grau de contacte amb els difunts) i l'altre de trobada instantània de la pedrera (recorregut que no interfereix mai amb el programa del cementiri). El final dels dos recorreguts conflueix a la pedrera, on s'ha potenciat el seu tarannà basat en la verticalitat de l'espai realitzant uns talls en aquest direcció que emfatitzen més la profunditat excavada.

El sistema constructiu es basa en continuar l'excavació, a la pedrera, realitzant una feina de gestió del material extret com a manera de construir els espais del cementiri. Les construccions que trobem sempre responen a la dualitat de construït i excavat, combinant el material extret amb l'excavació com a generadora dels espais. La pedrera és sempre present i és el punt de referència del projecte, l'espai clau.

làmina resum, veure més

/// Dades:

Títol /// Nou Cementiri a Llucmajor - Recuperació d'una Pedrera de Marès / Projecte Final de Carrera

Data i lloc de presentació /// ETSAV (UPC), Juliol 2008

Tribunal /// Xavier Monteys / Joan Ramon Blasco / Benjamín Pleguezuelos / Iñaki Alday (tutor)

Qualificació /// Excel·lent

Premis i distincions /// Reconeixement de l’excel·lent qualitat del Projecte Final de Carrera / Finalista III Premi Mediterrani del Paisatge (veure més)